El primer exèrcit català després del 1714

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

El feixisme colp la democràcia. La tensió dels últims anys, mesos, setmanes i dies acaba d’esclatar i la República s’enfronta a un cop d’estat reaccionari comandat per forces feixistes, falangistes i ultranacionalistes espanyoles. Som a l’estiu de l’any 1936. Els primers mesos de guerra civil són caòtics, la Generalitat poc pot fer davant els nombrosos grups anarquistes i comunistes que planegen fer la revolució mentre s’enfronten també a les forces sublevades.

És en aquest context en el que apareix el primer exèrcit català des de la desfeta del 1714, Regiment Pirinenc Nº1, impulsat pels sectors més nacionalistes d’Esquerra Republicana de Catalunya. El regiment va ser l’única unitat militar creada per la Generalitat com a unitat alpina per protegir la frontera pirinenca de possibles contrabandistes i, per descomptat, per fer front a l’exèrcit feixista.

El context i el teatre d’operacions demanava als reclutes condicions excepcionals, i és per això que els integrants eren excursionistes, muntanyencs, escaladors i esquiadors i estudiants universitaris. La unitat estava sota dependència exclusiva del govern de la Generalitat, i es triaren homes amb prèvia formació militar rebuda als Escamots d’Estat Català, la Societat d’Estudis Militars (SEM), l’Organització Militar Catalana (ORMICA) o l’Organització Militar Nosaltres Sols! D’altres provenien majoritàriament d’entitats catalanistes i independentistes com el CADCI, la FNEC o ERC, com ja hem apuntat.

 

 

El regiment, dirigit per Josep Maria Benet i Caparà, s’estructurà en dos batallons, una companyia d’esquí, dues companyies de raquetes i una secció marítima de vigilància de costes. Destacava també un sentiment nacionalista forjat en els ateneus i grups excursionistes, on els grups més radicals havien encobert activitats i entrenaments militars.

El Regiment Pirinenc Nº1 destacà al Pirineu, defensant per Bellver de Cerdanya de l’assalt d’escamots incontrolats de la FAI, i durant els fets de maig del 1937 van custodiar el Palau de la Generalitat. Després d’aquests fets el Govern Republicà el va transformar en l’Exèrcit de l’Est i tot el contingent marxà al front d’Aragó, on destacaren a Bielsa. Una altra de les característiques remarcables d’aquests ferotges guerrers fou una disciplina fèrria que els convertí en un cos d’elit allunyat de la desorganització de l’exèrcit republicà.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

La bandera negra, ensenya de combat

Aquestes darreres diades i manifestacions hem vist aparèixer entre els diferents símbols i ensenyes que portem amb pal o a l’esquena, una de ben diferent i curiosa. La bandera negra, fosca com la nit, obscura com la mort mateixa, símbol de lluita sense quarter. Ensenya de resistència fins el darrer

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)