El primer exèrcit català després del 1714

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

El feixisme colpeja la democràcia. La tensió dels últims anys, mesos, setmanes i dies acaba d’esclatar i la República s’enfronta a un cop d’estat reaccionari comandat per forces feixistes, falangistes i ultranacionalistes espanyoles. Som a l’estiu de l’any 1936. Els primers mesos de guerra civil són caòtics, la Generalitat poc pot fer davant els nombrosos grups anarquistes i comunistes que planegen fer la revolució mentre s’enfronten també a les forces revoltades.

És en aquest context en què apareix el primer exèrcit català des de la desfeta del 1714, Regiment Pirinenc Núm. 1, impulsat pels sectors més nacionalistes d’Esquerra Republicana de Catalunya. El regiment va ser l’única unitat militar creada per la Generalitat com a unitat alpina per protegir la frontera pirinenca de possibles contrabandistes i, per descomptat, per fer front a l’exèrcit feixista.

El context i el teatre d’operacions demanava als reclutes condicions excepcionals, i és per això que els integrants eren excursionistes, muntanyencs, escaladors i esquiadors i estudiants universitaris. La unitat estava sota dependència exclusiva del govern de la Generalitat, i es triaren homes amb prèvia formació militar rebuda als Escamots d’Estat Català, la Societat d’Estudis Militars (SEM), l’Organització Militar Catalana (ORMICA) o l’Organització Militar Nosaltres Sols! D’altres provenien majoritàriament d’entitats catalanistes i independentistes com el CADCI, la FNEC o ERC, com ja hem apuntat.

 

 

El regiment, dirigit per Josep Maria Benet i Caparà, s’estructurà en dos batallons, una companyia d’esquí, dues companyies de raquetes i una secció marítima de vigilància de costes. Destacava també un sentiment nacionalista forjat en els ateneus i grups excursionistes, on els grups més radicals havien encobert activitats i entrenaments militars.

Les forces del Batalló Pirinenc s’enfrontaren a la Cerdanya als escamots criminals de la FAI dirigits des de Puigcerdà per Antonio Martín “el cojo de Màlaga” i que tants estralls feien en la rereguarda. Durant els fets de maig del 1937 custodiaren el Palau de la Generalitat. Després d’aquests fets, el Govern Republicà va transformar el regiment en l’Exèrcit de l’Est i tot el contingent marxà al front d’Aragó, on esdevingué la matriu de les brigades mixtes que formaren la Divisió 43,  destacant heroicament a la Bossa de Bielsa, impedint l’avançada de les tropes franquistes. Una altra de les característiques remarcables d’aquests ferotges guerrers fou una disciplina fèrria que els convertí en un cos d’elit allunyat de la desorganització de l’exèrcit republicà.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)