La Taula de Canvi i Comuns dipòsits de Barcelona va ser la predecessora dels actuals bancs centrals. Es va crear com a suport a la hisenda municipal i per dotar de recursos de crèdit d’ús exclusiu de la ciutat. Tal va ser l’èxit d’aquesta nova institució econòmica que aviat se’n van obrir d’altres taules a diferents ciutats de la Corona Catalana-aragonesa com Mallorca, València, Girona, Tarragona o Perpinyà, i també a la ciutat estat de Gènova, convertint-se les Taules de Canvi catalanes en un referent per a la resta d’Europa.
La Taula de Canvi de Barcelona
A l’edat Mitjana, Catalunya va esdevenir una potència comercial a la Mediterrània, on el port de Barcelona va destacar per la seva gran activitat comercial. L’activitat econòmica i bancària eren frenètiques, circulava una gran quantitat de moneda de diferents tipus i països que complicaven les transaccions. Van aparèixer els canviadors, molts d’origen italià, que paraven una taula baixa, amb balances i llibres de comptes als centres de comerç, mercats i porxades.
 |
| Barcelona, finals de l’Edat Mitjana |
A finals del segle XIV circulaven a Barcelona més de 50 tipus de monedes. Davant tal enrenou, no podien faltar els canviadors murris i la desconfiança dels seus parroquians envers els canvis i la resta de les transaccions. El Consell de Cent de la ciutat, històricament atent a les necessitats dels ciutadans, es va veure obligat a intervenir ordenant que pèrits moneders contrastessin el valor de les monedes.
Contingut restringit
Fes-te soci per accedir a aquest contingut!
Jesús Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes
El llibre que tothom esperava ja és disponible aquí: 
