El pelegrinatge a Sant Pere de Rodes atorgava les mateixes indulgències que a Sant Pere de Roma

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

El Monestir de Sant Pere de Rodes es troba a la muntanya de Verdera, a la Serra de Rodes, a uns 520 m d’altitud, dominant la badia del Port de la Selva i la mar d’Amunt (part nord del Cap de Creus) a la comarca de l’Alt Empordà. És un dels principals monuments de Catalunya, dins un entorn de gran bellesa i singularitat. La llei del Patrimoni Cultural català de 1993 l’empara com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Diversos documents dels segles XIV i XV, localitzats a l’Arxiu Diocesà de Girona, constaten com devots, penitents i pelegrins, vinguts d’arreu del món, arribaven fins a Sant Pere de Rodes i confirmen aquests manuscrits que cada any que el 3 de maig, dia de la Santa Creu, coincidia en divendres, l’abadia inaugurava l’Any Sant i s’hi concedien indulgències plenàries.

Les tasques de rehabilitació arquitectònica i les excavacions arqueològiques han tret a la llum sorprenents descobriments sobre l’autèntica i rellevant història d’aquest monestir i de la població medieval que va créixer al seu costat, Santa Creu de Rodes.

Descoberta de Santa Creu de Rodes

Sant Pere de Rodes tenia el seu any Jubilar

 

Al monestir de Sant Pere de Rodes s’han trobat diverses restes interessants, una caixa de fusta que contenia objectes litúrgics i algunes relíquies que ubiquen els seus orígens a l’alta edat mitjana, prèvies a la nova església (consagrada el 1022), que pertanyien al conjunt d’edificacions de la cel·la monàstica consagrada a Sant Pere de la qual se’n tenen notícies des de l’any 878.

A Crònica universal del Principat de Catalunya (1609) de Jeroni Pujades hi ha referència a la celebració de jubileus al cenobi empordanès. La construcció de l’església, amb les principals característiques dels temples de pelegrinatge cristians; la temàtica de la portalada del mestre de Cabestany i l’existència d’un hospital de pelegrins a les portes de l’abadia, ens ho confirmen. Sant Pere de Rodes també comptava amb una porta santa que només s’obria durant l’any jubilar, igual com succeeix a la catedral de Santiago de Compostel·la.

 

 

 

Origen del monestir de Sant Pere de Rodes

 

Detall de la portalada de l’església

Diuen que l’any 608, tres monjos van desembarcar a aquestes recòndites costes amb la missió de protegir, de la profanació de les hordes bàrbares que assetjaven Roma, diverses relíquies valuoses, entre elles el cap i el braç dret de l’apòstol Sant Pere. Les van enterrar a dins d’una cova de difícil accés i un cop passada l’amenaça els monjos tornaren per a recuperar les relíquies, però els fou impossible trobar la cova que havia quedat coberta per la vegetació abundosa. Els monjos no volien abandonar aquells tresors i se’n van instal·lar al lloc, i un cop les van recuperar ja no volgueren marxar. Potser és una llegenda, però ningú pot negar la plausibilitat d’aquesta història, ni el fet que existís una litúrgia especifica que havien de seguir els peregrins per venerar aquestes relíquies dins del temple.

L’any 945 Sant Pere de Rodes és ja un cenobi benedictí sota la protecció dels comtes d’Empúries, que el van dotar de terres i privilegis. Entre els seus dominis hi era Santa Creu de Rodes, un poble dedicat al comerç i la producció artesana que atenia les necessitats del monestir, i el castell de Sant Salvador de Verdera, de gran valor estratègic, des de la seva ubicació privilegiada es dominava el cap de Creus.

El monestir, de l’orde de Sant Benet, es va convertir en un important espai de pelegrinatge. Com tots els bisbats catalans des de Carlemany tenia la seu a Narbona. El Camí de Sant Pere comunicava l’Occitània, els comtats de Rosselló i Empúries amb Roma. L’any 979 el papa Benet VI concedí a l’abat Hildesind i a la resta de monjos del monestir, les competències per poder atorgar les mateixes indulgències que a Sant Pere de Roma a tots aquells devots que els visitaven en any jubilar (el 3 de maig, Santa Creu, coincidia en divendres).

Decaïment forçat

 

Sant Pere de Rodes esdevingué un pròsper centre de poder amb possessions repartides en diversos comtats, per aquest motiu hagué de sobreviure a lluites intestines i comtals pel seu control i també a diferents intents de saqueig. Malauradament la pesta també va penetrar dins els seus murs. Tot un seguit de dissorts el van portar cap a un final impropi de la seva esplendor.

L’increment de la pirateria, la forta davallada del pelegrinatge que afectà tot Europa a causa de la Reforma protestant i de les guerres de religió, l’atac per part de les tropes franceses del duc de Noailles durant la guerra dels Nou Anys, que van saquejar la biblioteca, l’arxiu, etc. i la crisi que va patir Catalunya a causa de la derrota del 1714, van motivar que, a final del segle XVIII els monjos abandonessin el monestir de manera definitiva. El monestir va patir un llarg procés d’enrunament i d’espoliació fins al moment en què fou declarat Monument Històric Nacional, l’any 1930.

Miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes, espoliada pel general duc de Noailles. Bibliothèque nationale de France

Jesús Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)