El pal de barber

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

A l’Egipte, fa 3.500 anys, i en altres cultures antigues, els barbers, eren sovint sacerdots. La seva principal tasca era evitar que entressin esperits malignes a través dels cabells en les persones. A Roma, els barbers eren coneguts també com a tonsores. Per a la majoria de romans, anar al barber, formava part de la seva rutina diària i a l’edat mitjana, els barbers, tenien una forta demanda entre la població, fins i tot els monjos, que feien ús dels seus serveis per a la seva tonsura (corona de cabells afaitat).

Però, el barber, a banda de les qüestions relacionades amb el cabell, feia altres funcions de dentistes i cirurgians. Aquestes noves funcions van tenir el seu origen en les prohibicions papals de l’època, donat que l’església Catòlica creia que la cirurgia violava el temple de l’Esperit Sant (el cos humà). Per aquest motiu, al Consell de Tours de 1163 i 1179 i el IV Concili del Laterà de 1215, es va decretar, que els sacerdots i monjos que tenien formació mèdica i quirúrgica, quedaven inhabilitats per realitzar cirurgies. Encara que alguns sacerdots van seguir exercint les seves investigacions i servien com metges per als rics, els pobres, es confiaven als barbers per procediments quirúrgics i sagnies.

 

 

A partir d’aquell moment, els barbers medievals, no només tallaven cabells, sinó que també portaven a terme puncions, sagnies i amputacions d’extremitats gangrenoses, a més de les trepanacions per alleujar les forces malignes, que segons la creença popular, eren les causants de malalties mentals i epilèpsia.

Però potser el més esperpèntic d’aquest assumpte, era la manera d’anunciar-se. Per fer publicitat, el barber, tenia el costum, de guardar els recipients on s’abocava la sang procedent de les sagnies. Després, mostrava aquests bols de sang a l’aparador com a signe d’experiència i bon servei, mentre fora del seu establiment, en un pal col·locava els embenats tacats de sang un cop rentats, on giraven i assecaven amb el vent, creant un patró publicitari, que ha servit per crear el logotip de les barberies, i amb el qual estem familiaritzats en l’actualitat.

Fins al segle XVIII el pal del barber fou només blanc i vermell. A partir de la divisió d’activitats, cirurgians i barbers formaren gremis diferenciats, els barbers afegiren el color blau a llur emblema

Griselda Lozano, experta en Occitània i història religiosa medieval

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Les Verges Negres (article bilingüe català-occità)

Les representacions de la Mare de Déu amb pell fosca o negra de la part occidental de la mediterrània, són en la seva majoria, d’origen romànic. El culte popular a les verges negres s’origina en temps de l’imperi romà i els seus atributs estan inspirats en les antigues deesses de

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)