El nostre home a l’Havana

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

En record i homenatge de Josep Pineda i Fargas nat a Centelles (Osona) el 1894 i mort a Hato Rey (Puerto Rico) el 1973.

El 1914 interrompé els seus estudis universitaris i es traslladà a Cuba per fer-se càrrec d’un negoci familiar. S’adscriu al Centre Català de l’Havana que arribà a presidir el 1922 i, després, del 1944 al 1960, donant un gran impuls a l’entitat. Va ser un dels fundadors del Club Separatista núm. 1 amb Claudi Mimó, Marià Grau, J. Conangla i Fontanilles, Joaquim Muntal, Francesc Molla, Pere Pons i Cercòs. Josep López i Franc, Emili Sànchez i Martí i Josep Murillo. L’objectiu d’aquests clubs era crear-ne una xarxa a escala internacional i de caràcter secret per avançar vers l’objectiu de la República Catalana.

Març de 1922, al Centre Català de l’Havana sota la direcció de Josep Pineda i Fargas i la destacada participació de Josep Conangla i Fontanilles, Claudi Mimó i Josep Murillo es crea el Club Separatista número 1

Va ser el secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català que, presidida per Francesc Macià, tingué lloc a la capital cubana el setembre-octubre de 1928, on s’aprovà la Constitució Provisional de la República Catalana i, dins la Constitució, s’oficialitzà la bandera estelada amb el fons del triangle blau i l’estel blanc.

Retorna a Catalunya el 1931 amb la intenció que els seus sis fills arrelin a la Pàtria. El 1936 toma a Cuba on va ser delegat de la Generalitat.

Membres del Centre Català de L’Havana, al casino de La Playa de Marianao (1922). D’esquerra a dreta: Josep Pineda i Fargas, Francesc Molla i Presas, Francesc Pausas i Coll, Josep Conangla i Fontanilles, Pere Pons Cercós, Claudi Mimó i Caba i Joaquim Muntal i Gramunt

Va assumir la secretaria dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’exili de l’Havana el maig de 1944. Dirigí la revista La Nova Catalunya, portaveu del Centre Català. Fundà, i també dirigí, la publicació Combat, que amb un nom prou significatiu, duia el subtítol “Editat per un grup de catalans d’Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana: Principat de Catalunya i els regnes de València i de Mallorca. 558.532 km. -1804 Municipis- 5.901 .000 habitants”.

El 1958 escriu el “Missatge català a València: València pels valencians!!”, que tingué una gran circulació tant a l’exili com a l’interior. Per la seva col·laboració i suport als grups valencianistes de fora els de l’Ordre Internacional Valencianista de Sao Paulo li atorgaren la distinció de “Valencià Honorari” i, a la vegada, el títol de “Membre Honorari del Gran Consell del Tribunal de les Aigües”. Dins aquest camí de recolzar la idea de Països Catalans, va mantenir una prolífica relació amb activistes de l’interior, sobretot amb en Joan Ballester i Canals.

Capçalera de La Nova Catalunya

El 1949 mor la seva mare a Catalunya, mentre ell seguia a l’exili, drames personals que molts catalans han patit a conseqüència de l’opressió del nacionalisme espanyol.

Des de Cuba mantingué una copiosa correspondència amb tot el món de l’exili, amb unes cartes que titulava “Cartes Patriòtiques”, i que numerava enviant còpies a diversos destinataris. Hem vist la número 998, amb data del 2 de gener de 1960, feta abans d’instal·lar-se temporalment a Barcelona per resoldre uns problemes visuals dels quals ja se’n lamenta en aquesta lletra, una de les últimes -si no l’última- que escrigué. Va publicar “Puntos de vista del nacionalismo catalán” el 1928, “Himnes i salms de Catalunya” editat a Mèxic el 1955, i “Breve historia de Cataluña”, obra molt difosa i adreçada al lector de l’Amèrica Llatina, que va tenir dues edicions: una a Mèxic el 1957 i l’altra a Buenos Aires el 1962, apareguda, aquesta darrera, amb pseudònim.

Si Cuba va ser un dels focus més importants del separatisme a les Amèriques, el motiu és que va haver-hi homes combatius i activíssims com en Pineda i Fargas.

Robert Surroca i Tallaferro

Per a més Informació: “Catalans d’Amèrica per la independència”· Victor CasteIls, Ed. Pòrtic. 1986; ‘”El valencianisme republicà a l’exili” de Santi Cortés, Generalitat Valenciana, 1993.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

El nostre home a l’Havana

En record i homenatge de Josep Pineda i Fargas nat a Centelles (Osona) el 1894 i mort a Hato Rey (Puerto Rico) el 1973. El 1914 interrompé els seus estudis universitaris i es traslladà a Cuba per fer-se càrrec d’un negoci familiar. S’adscriu al Centre Català de l’Havana que arribà

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)