El Llobregat, un riu de sang

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, ha conquerit l’illa de Mallorca per als comtats catalans. Ha estat una batalla cruenta, els cadàvers de sarraïns i catalans reposen sobre la freda pedra de la ciutat de Palma. Un bany de sang. Milers de soldats han pugnat per fer-se amb la victòria. Som a l’any 1114. Els soldats catalans i els defensors sarrains han lluitat amb la ferocitat que els atorga la llegenda. Mallorca ja és catalana. Els pobladors musulmans són massacrats i els supervivents esclavitzats. 

 

llobregat riu de sang

L’atac ha estat una resposta a la pirateria musulmana assentada a l’illa. A més dels contingents militars aportats per Pisa i Barcelona, també han participat en la batalla Guillem de Montpeller i Eimeric de Narbona amb cavallers, infants i naus, així com diversos nobles de la Provença i el Rosselló.

Acabada la conquesta, però, el comte no té temps de descansar. Ramon Berenguer III s’assabenta que, aprofitant la seva partença, els sarraïns de Prades i de Siurana, en l’actual comarca del Priorat, han reunit una tropa nombrosa per posar setge a la ciutat de Barcelona i recuperar-la per a la dinastia almoràvide.

Així doncs, sense gairebé temps de celebrar la victòria, el monarca parteix cap a Catalunya per lluitar de nou contra l’invasor musulmà. Recull Bernat Desclot, el cronista del Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, que l’estol català desembarcà entre Castelldefels i el cap del Llobregat. En assabentar-se que el comte de Barcelona havia pres terra a prop de la ciutat assetjada, els sarraïns recolliren les tendes i es retiraren a correcuita per evitar les hosts catalanes. Malgrat l’intent de fugida l’exèrcit català els barrà el pas a Martorell i, de nou, la sang es vessà sobre la terra catalana en una nova matança.

En la seva famosa crònica, Bernat Desclot descriu l’escena macabra relatant: “e així moriren-ne aquí tants, que l’aigua de Llobregat n’era tota vermella fins a la mar”. El que no explica el cronista és que les muntanyes de la zona, en caure pluja, acolorien les aigües del riu més llarg de Catalunya d’un color vermell, que, barrejat amb la pròpia sang dels sarraïns, devia donar una imatge dantesca. Les històries, però, engrandirien la gesta dels cavallers i infants catalans per fer tremolar la moral dels sarraïns que gosessin enfrontar-se als Comtats Catalans. La victòria tornava a ser dels catalans, però de nou seria agredolça; la consolidació la conquesta de Mallorca hauria d’esperar.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

La Bandera – Daniel Cardona i Civit

«I no saben que un núvol d’estiu, blanc, lliscant pel cel blau, és la nostra bandera; que en un dia clar, un tossal cobert de neu i el firmament servint-li de fons, són els nostres colors que resplendeixen; que la vela d’una barca, brillant ben lluny per sobre les ones,

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)