El llegat de n’Antoni Vidal i Calzada

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

A Catalunya al llarg del segle XIX s’hi havia erigit una economia industrialitzada i ses terres banyades per La Mediterrània gaudien de l’auge del comerç d’exportació amb les Amèriques. En aquest passatge, el repartiment de la riquesa -abans compactada en les mans de l’absolutisme- permeté l’enriquiment de nous sectors de la societat. Fou el cas dels industrials i dels comerciants, alguns dels quals invertiren les seves fortunes en el desenvolupament del país des de l’àmbit local.

Fill d’una família de tradició comercial marítima, Antoni Francesc Maria Vidal i Calzada (1806-1868), natural de Sant Feliu de Guíxols, fou un comerciant, inversor i filantrop que, havent migrat a Marsella, s’obriria camí a l’alta societat francesa, arribant a ser condecorat i conegut per Napoleó III: li deien Le Catalan riche. Tot i la llunyania, però, Vidal fou un element cabdal pel sosteniment de la vila de sa infantesa.

Aleshores, l’administració local mancava de recursos per fer obres públiques, així com ocorria a les administracions d’arreu de l’Estat espanyol i la beneficència tampoc era pas una qüestió procedent ni assumida pels recursos de titularitat pública. Vidal sentia la vila que el veié créixer com sa pàtria i d’aquest sentiment de pertinença en sorgí un deure moral fidedigne d’ajudar i socórrer els seus convilatans, no nomes en qüestions econòmiques, sinó també culturals.

En virtut de ses creences cristianes cedí parts de sa riquesa als ganxons (guixolencs) que, per carta -ja que es trobava a Marsella-, suplicaven l’ajuda econòmica d’aquest controvertit patrici. També abastí al mossèn (i rector) del poble Narcís Marsillach per satisfer la pobresa de la ciutadania. Encara així, Vidal ha esdevingut una figura controvertida, havent-se acusat l’empresa familiar Vidal frères de traficar amb esclaus. Aquesta acusació causà el canvi del nom de la Rambla d’Antoni Vidal, que el 2018 passà a anomenar-se La Rambla.

 

Antoni Vidal invertí en infraestructures públiques, com ara la construcció del port, datada el 1863. Al seu testament hi requerí el desig que del seu llegat se’n destinessin vuit mil francs anuals perquè les famílies ermes de diner poguessin alimentar-se i vestir-se. La tasca de beneficència més destacada de Vidal no fou, però, la distribució de diner. Al testament també  hi fe constar un altre desig: la creació d’una ensenyança pública amb la finalitat que  la misèria dels infants del poble no fos un impediment pel forniment del coneixement i la cultura.

Lego para el pueblo de Sant Feliu de Guíxols, mi patria, una renta anual de quince mil francos (…). Ocho mil francos serán repartidos todos los años a las familias o pobres más necesitados de dicho pueblo no pudiendo dar menos de cincuenta francos, ni más de doscientos cincuenta francos a cada una o uno; dicho departo deberá hacerse todos los años el día del aniversario de mi muerte. Los restantes siete mil francos (…) deberán servir para pagar uno o dos buenos maestros, a fin de que los hijos de dicho pueblo puedan ser enseñados gratis, particularmente los pobres, y si sobrasen, verán el mejor empleo que se les podrá dar en beneficio del pueblo.

Escriptura pública de creació de la Junta (15/06/1871).  Font: Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. Document adquirit mitjançant instància de part.

Fou una tasca que la Junta de Beneficència -creada per gestionar el llegat de Vidal- enfoca primerament en la segona ensenyança, creant el Col·legi Vidal (1886-1944). El Col·legi Vidal era format inicialment per dues cases situades al carrer de l’Algavira i al carrer del Sol, tot i que amb el canvi de segle també es situà a l’antic convent del Monestir de Sant Feliu. Restaria actiu fins el 1944, quan morí el darrer director del centre Julià Bohigas -que havia dirigit el centre durant quaranta anys-.

Grup escolar de pàrvuls del Col·legi Vidal, de vers 1914, amb el mestre Josep Bohigas i l’ajudant Torroella. Fotografia feta al pati posterior del col·legi-monestir.

Durant la vida del Col·legi, a principis del 1900 i després de considerar-se que no s’acomplia la voluntat de Vidal, el nou director del centre centraria el pla d’estudis en assistir amb la gratuïtat de l’ensenyança elemental i primària, a més dels estudis propis de la carrera mercantil: comerç i idiomes -francès i  alemany-.

 

 

Fermat sentimentalment a la seua populi natal, però essent a Marsella, Vidal crea el primer teatre de Sant Feliu de Guíxols: el Teatre Alsina (1843-1883). Rere la seua mort, el seu fill Numa Vidal cedirà la meitat dels beneficis anuals del teatre a l’Hospital Municipal. Aquest teatre, que fou l’espurna que revifà la cultura popular al poble, es malmena amb el pas dels anys essent clausurat finalment poc temps després d’haver mort n’Antoni Vidal.

El nom d’aquest benefactor fa ressò encara avui dia entre els carrers del poble que, malgrat ser desproveïts de referències, recorden a despit del temps el seu llegat. Antoni Vidal, com d’altres filantrops que en són coetanis arreu de la Nació (Eduard Toda, Joan Güell, Víctor Balaguer…), contribuïren en assentar les bases del desenvolupament econòmic i intel·lectual necessaris per l’adopció dels ideals catalanistes sorgits en la Renaixença i que han configurat decisivament la consciència del nostre estimat país.

 


Fonts consultades
Jiménez Navarro, À. (1997). Sant Feliu de Guíxols. Una lectura històrica. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i Diputació de Girona.
Martí, D. i. (1871). Escritura pública de Creación de Junta (Vol. Nº022.793). Barcelona. Torrent i Fàbregas, J. (sense data). Benefactors guixolencs. Antoni Vidal i Calzada (1806-1868).
Torrent i Fàbregas, J. (sense data). L’ensenyament a Sant Feliu de Guíxols. El Col·legi Vidal i el mestre Joan Esteva i Vilallonga

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Sant Feliu de Guíxols i Girona pugnen per controlar la caritat

A les acaballes del segle XVIII Catalunya es submergia en un període de canvis. La productivitat, fruit del desenvolupament de la manufactura, començava a minar l’ètica tradicional encaminant-la cap a un materialisme esotèric. La creació de riquesa requeriria d’una societat enfocada en el treball i l’Estat hauria d’adherir l’home marginal

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)