El catalanisme de L’Hereu Noradell

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Sovint, en les discussions sobre literatura, no es menciona el nom d’una obra que, tot i passar sense gaire pena ni glòria pel curs històric de les lletres, té una curiosa importància, amb una advertència que, políticament, segueix sent vàlida. És poc mencionada, difícil de trobar i literàriament desapercebuda, però de gran valor, excel·lent per a conèixer la vida rural de les darreries del segle XIX, especialment durant les malastrugances de la fil·loxera.

Parlo de L’Hereu Noradell, novel·la molt influenciada pel realisme francès, escrita per un rossellonès, Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), autor que passà tota la vida entre frontera i frontera, amb possessions rurals a la Jonquera. Sovintejà, però, Barcelona, i és precisament a la Ciutat Comtal on, el 1889, publica L’Hereu Noradell, relat realista ambientat a l’Empordà rural.

Amb el subtítol “estudi de família catalana”, Carles Bosch de la Trinxeria fa palès que vol transmetre una literatura documental i realista

Dins el context literari, aquesta novel·la queda en un punt intermedi. Publicada tres anys abans de l’inici formal del modernisme (1892) de la mà de Santiago Rusiñol i Ramon Casas a Sitges, L’Hereu Noradell és una de les obres de tancament de la Renaixença, moviment ja decadent, empès a l’oblit per una nova onada de catalanisme molt més dinàmic i puixant per una independència –de moment– cultural. Aquest context, que començava a ofegar la Renaixença, portà a Bosch, gran conservador, a fer un obra purament renaixentista, fugint de les novetats o, per defecte, associant-les a quelcom negatiu per als interessos nacionals.

Així doncs, aquesta novel·la sorgeix com una crítica al progrés. El relat narra la història d’una família terratinent empordanesa, els Noradell; en morir Jaume (el pare), Marçal, el fill, hereta la propietat. El jove, després d’esdevenir el Senyor Noradell, és cridat per anar a Madrid, a fer política pel partit conservador, abandonant els ideals catalanistes. A partir d’aquí la fil·loxera arriba, i el poder dels Noradell queda reduït fins al punt que penja d’un fil.

Malgrat ser una obra essencialment realista, Bosch hi aporta tot un aparell simbòlic, a partir del qual conta, al mateix temps, una història suprajacent i subjacent. Es tracta, doncs, d’un realisme molt personal, allunyat de la universalitat que el moviment predica, implicant, si més no, una fracció ínfima de la societat, allunyada de la urbanitat i el sentit proletari de l’essència del realisme francès.

Casa natal de Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló)

La simbologia, a L’Hereu Noradell, és simple i evident. Llegit en clau político-cultural, es pot entendre el viatge polític a Madrid de Marçal com un allunyament, no només de la pàtria física (en referència al poema de Bonaventura Carles Aribau), sinó també de la pàtria moral: el catalanisme (especialment el renaixentista). A partir d’aquí, Bosch obre el camí a una doble crítica, a dues bandes, a aquells que fan perillar l’estat actual del catalanisme. Per una banda, la crítica va dirigida al modernisme, moviment que pretén importar la nova onada cultural europea amb l’afany de madurar i independitzar la cultura catalana, però vista com una ingerència estrangera i antinatural pel catalanisme més conservador. Per l’altra, més evident, el trajecte a Madrid pot ser entès com un allunyament dels valors catalanistes (sobretot pel que fa al regionalisme) pel centralisme castellà; no ha de ser vist com una crítica directa a l’espanyolisme, sinó al domini castellà sobre les polítiques regionals, que talla de soca-rel tot desenvolupament localista. Cal tenir en compte que Bosch, com a rossellonès, tenia una visió exterior de la política catalana, per la qual cosa la crítica al centralisme castellà és molt més evident que no pas la que podria haver fet un principatí, valencià o illenc.

A partir d’aquí, aquesta novel·la es pot entendre com una resposta al progrés i a la centralització; una racionalització que demostra que el catalanisme no és un sistema ideològic sinó moral, i que és de fet en la ideologia on neixen i es desenvolupen uns conflictes que són, malgrat que puguin tenir efectes negatius, externs a l’estructura moral, el com ser dels catalans.

Acudit publicat a “La Campana de Gràcia” el 14 d’octubre de 1899

Amb aquesta novel·la, Carles Bosch demostra, anys abans de la seva confirmació, que el catalanisme ja era en aquell moment un moviment madur, capaç de discutir-se fins i tot mitjançant una destacable producció literària. La maceració posterior del catalanisme és necessària, perquè serveix per inserir-se a si mateix plenament a la cultura i la vida pública sense dependències (gràcies, sobretot, a la Mancomunitat), però és amb obres com L’Hereu Noradell que és possible de veure que el catalanisme és ja una cosa feta, que no es construeix amb el pas del temps o gràcies a entrebancs polítics traumàtics o triomfals. El catalanisme és en si mateix anys abans de la seva consolidació institucional, i L’Hereu Noradell és una prova.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Caterina Albert i Victor Català

Caterina Albert és una de les figures cabdals de la literatura catalana. La seva potència narrativa, la seva incisivitat i la seva –sovint sinistra– descripció de la realitat la posen com l’autora més important del modernisme juntament amb Joan Maragall, amb qui va tenir una curta però intensa relació. El

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)