Dret de cuixa: mite o realitat?

El Dret de cuixa, conegut també com, “Ius primae noctis”, va existir com a ús i costum en determinats llocs i moments de l’Edat Mitjana. Aquest dret que suposava un forçament de la dona, vist des de la modernitat i fins i tot encara, des de la mateixa Edat Mitjana, lamentablement va existir i es va practicar com a institució feudal.

Els nobles de l’època, imposen el ritual de l’acte sexual amb les dones vassalles des de la seva posició de doble poder d’homes i senyors. Sota aquesta tradició admesa com un dret feudal del senyor a entrar al llit amb la núvia en la seva primera nit de casada, és imposada com un gest de vassallatge i acceptat amb impotència per als vassalls, que assenteixen i callen per por del seu senyor. La pràctica d’aquest dret, era en realitat una invasió pública del senyor feudal, exhibint el seu poder en exigir el cos de la núvia, i envaint l’espai i privacitat dels nuvis i familiars el mateix dia i al mateix lloc en què parents, amics, i veïns es reunien per celebrar les noces dels nuvis.

Afortunadament amb el temps, aquest costum va perdre consens social en contra dels senyors feudals que seguien exigint la seva pràctica. Aquesta situació provocarà al segle XV diverses revoltes antisenyorials, ja que, el Dret de cuixa, es deixa d’entendre com una tradició cerimonial i pren caràcter de violació de la dona.

 

La pagesia catalana  protagonitzà al s. XV les Revoltes dels Remences per abolir els mal usos

 

Aquest fet constatat, durant l’edat mitjana, avui dia segueix aixecant polèmica. Fins i tot alguns dubten de la seva existència considerant que ha estat mite medieval. No obstant això, Alfons X de Castella, al segle XIII, potser es refereix a Dret de cuixa quan fixe en cinc-cents sous la multa a pagar en el cas que «alguu ome desonrrar nouho casant ou nouha dies de voda» . Un altre indici de l’existència d’aquest costum feudal es reflecteix en (Partides I, 5, 35): el clergue que cometi pecat de “fornici” amb una casada i verge, «o que yogo amb ella després que ouo marit, Seale retirat l’ofici i el benefici». També podem observar indicis en aquesta crònica de les “ynformaciones”, sobre l’arquebisbe de Santiago, que els cavallers contraris van fer arribar al Rei: «I entre altres coses asaz lletges que aquest arçobispo avía comesa, acaesció que estant una núvia en el tàlem per celebrar les noces amb el seu marit, ell la va manar prendre i la va tenir amb si tota una nit».

I, per si queda algun dubte, existeix també la Sentència de Guadalupe abolint els mals usos i altres abusos personals, promulgada per Ferran el Catòlic per a Catalunya en 1486, i que resulta l’exemple més notori: «ni tampoc puguin [els senyors] la primera nit quel pages pren dona dormir amb ella».

 

Sentencia de Guadalupe, primer i últim folis del registre de la Cancelleria Reial, (ACA). Catalunya fou el primer país d’Europa en trencar amb els lligams feudals

Tot i que avui en dia aquesta pràctica segueix debatent-se entre el mite i la realitat, també és cert que l’església a partir del fet de conferir un caràcter sagrat al matrimoni, ajudà a reduir aquest tipus de pràctiques, reduint l’autoritat del senyor feudal en aquest abús. I, encara que cal admetre que no hi ha documentació recollida explícitament en el marc jurídic de l’època sobre aquest Dret de cuixa, ni tampoc un pronunciament categòric dels historiadors en aquest sentit, motivat pels pocs documents arribats a les nostres mans on s’esmenta aquesta pràctica, pot ser, aquests són la prova més evident que més enllà del mite existeix una realitat.

 

Griselda Lozano, experta en Occitània i història religiosa medieval.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail