Daniel Cardona i Civit, l’activisme armat

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Nascut a Barcelona el 1890. De ben jove és membre actiu de la Unió Catalanista. Treballa a una merceria del carrer Ferran de Barcelona, d’on és acomiadat per llençar una galleda plena de serradures mullades sobre els militars que venien de l’assalt al Cu-cut; els veïns i el fet que ell tenia només 15 anys van evitar una desgràcia.

Daniel Cardona i Civit (Barcelona, 1890 – Sant Just Desvern, 1943)

El 1908, ingressa a l’Associació Nacionalista Catalana. El 1919 crea, amb Francesc Macià, la Federació Democràtica Nacionalista, considerada la primera organització política de l’independentisme. Es presenten a les eleccions municipals de febrer de 1920, amb un fracàs absolut, exceptuant en Cardona que sortiria elegit regidor per Sant Just Desvern, d’on seria el batlle més endavant. Cardona havia heretat la casa pairal d’un oncle; tot i això, les seves aportacions a la causa de Catalunya el van dur a patir dificultats econòmiques. El 1917 es casa amb Madrona Gelabert. Participa en la fundació de l’Ateneu Santjustenc. El 1921, sota l’impacte dels fets d’Irlanda, ell amb en Lluís Escaler i el doctor Eduard Xalabarder organitzen un grup clandestí que s’entrena amb armes i explosius; la mort d’en Xalabarder el dissol. Participa en la fundació d’Estat Català (1922).

Voluntaris del Sinn Fein marxant pels carrers de Dublin (1916)

Perseguit per la dictadura, Cardona s’exilia a París primer i després a Perpinyà. Des d’allà s’accentuen les diferències amb Macià partidari, aquest, d’anar ampliant la base a tots els sectors esquerrans i republicans. Cardona creia en un nucli dur per anar cap a la insurrecció, ell havia propiciat “La Bandera Negra” (Santa Germandat Catalana) que el maig de 1925, prepara un atemptat, a Garraf, contra el tren en què viatjava el borbó Alfons XIII. Avortada l’acció i detinguts els autors, Macià ho condemna, mentre Cardona ho beneeix. Macià tira endavant el projecte de Prats de Molló; tot i ser desarticulat per la policia francesa, durant el posterior procés aconsegueix una volada propagandística que situa, el fet català, a la primera plana de tots els diaris europeus. La figura de Macià creix i Cardona queda, políticament, en una situació de marginació, recolzat des de l’Argentina per Manuel Massó i des de Xile per J. Abril Llinés, a través de Nova Catalunya publicat a l’Uruguai.

A mitjans de 1930 torna a Catalunya; és empresonat per poc temps, al castell de Figueres. Crea una organització amb el nom de “L’Estel”, però el març de 1931 forma Nosaltres Sols! (NS!), clara influència del Sinn Fein irlandès. En el Comitè Directiu d’aquesta organització, Cardona no hi participa, no li agrada –fora de la vida municipal- figurar en primer terme.

Nosaltres Sos! Secció de Sant Just Desvern (1933)

La proclamació de la república Catalana fa que s’aparquin antigues discrepàncies i Cardona forma part del grup que crea l’efímera Guàrdia Cívica Republicana per protegir Macià. La renúncia de Macià i la transformació de la República Catalana en Generalitat, torna a apartar Cardona de l’avi. Durant la campanya per l’estatut, Nosaltres Sols!, s’hi oposa per considerar-lo «una concessió d’Espanya» i «per dignitat». Quan es crea el Partit Nacionalista Català, NS! S’hi incorpora per plegar-ne poc després a causa de la intenció del PNC, d’intervenir en política electoral.

Durant els fets del 6 d’octubre (1934), NS! hi dona suport traient escamots armats al carrer. Amb el seu fracàs, Cardona intenta muntar una guerrilla al Pirineu, detingut és empresonat a Lleida d’on escapa i marxa a l’exili, a París, no retornant fins a la victòria del front Popular a les eleccions del febrer de 1936. Cardona es reincorpora a l’alcaldia de Sant Just. Poc abans de la revolta militar, NS! entra a Estat Català, tot i que aquesta unió mai va quedar del tot soldada, tant és així que les pugnes internes provoquen l’expulsió de Cardona. Amenaçat pels criminals de la Fai, per facilitar la fugida d’uns capellans aragonesos, es veu obligat ell mateix a marxar a França.

A l’exili s’adhereix al manifest de Joan Casanova (23/4/1939), crític amb tots els que havien dirigit el país durant la guerra i propugnant una unitat dels catalans. En esclatar la guerra mundial Cardona insta la creació d’un cos de voluntaris catalans que s’enquadri dins els aliats, no reïx. En J. Martínez Vendrell, s’escapa temporalment del camp d’Agde per anar a veure Cardona a Perpinyà amb la idea d’establir una resistència a l’interior, cosa que Cardona troba molt arriscat doncs «la dictadura de Primo empresonava, la de Franco mata»; però Martínez Vendrell el convenç i Cardona li facilita els primers plànols per passar per la muntanya, Cardona havia establert contacte amb els serveis d’informació francesos per estudiar-ne la col·laboració, ja que l’estat major gal contemplava, si França entrava en guerra amb Espanya –en el cas que Franco hagués participat en el conflicte- la invasió de la península fins a la ratlla de l’Ebre, amb la col·laboració dels catalanistes, era una idea del general Gamelin que aquest explicava en les seves memòries.

Cardona dóna suport a la confluència dels grups que formen el que després seria el Front Nacional de Catalunya. Greument malalt el març de 1942, torna clandestinament amagant-se a Sant Just Desvern. En morir, per ordre del governador civil l’enterrament ha de fer-se a les sis del matí amb només presència familiar i vigilats per la guàrdia civil. Dins la caixa va ser amortallat amb la bandera estelada, símbol de la independència per la qual ell, tant havia lluitat. Amb el seu nom o amb pseudònim de “Vibrant”, va escriure La Batalla, Res de nou al Pirineu (1933). I col·laborà en moltes revistes de l’època. La seva honestedat, lleialtat i posar Catalunya per davant de tot li va valdre el respecte de tot el món polític i obrer.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Per la unitat dels Països Catalans

L’activisme català a en Joan Ballester li va arribar de molt jove: amb divuit anys es fa de Palestra, després ingressa a la Unió Catalanista i el 1935 milita a Nosaltres Sols, organització separatista fundada per Daniel Cardona. Durant la guerra incivil espanyola lluita al front d’Aragó; és ferit a

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)