Caterina Albert i Victor Català

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Caterina Albert és una de les figures cabdals de la literatura catalana. La seva potència narrativa, la seva incisivitat i la seva –sovint sinistra– descripció de la realitat la posen com l’autora més important del modernisme juntament amb Joan Maragall, amb qui va tenir una curta però intensa relació.

El de Caterina Albert és un personatge que no necessita cap introducció eloqüent ni cap elogi estilístic per ser presentat. El fet que es donés a conèixer al món públic l’any 1898 amb l’escàndol de la publicació de La Infanticida, monòleg que té com a protagonista una mare que ha matat al seu fill, ja diu molt de la seva personalitat i carisma, accentuades per la seva condició femenina.

Autoretrat de Caterina Albert

Malgrat la seva enorme personalitat i la seva immensa capacitat literària, Albert va haver de publicar, almenys en els seus inicis, sota un pseudònim masculí per tal de no causar més polèmica. Aquest pseudònim, Víctor Català, ha estat la seva cara literària i pública durant tota la seva vida, la seva identitat més famosa i identificable. El seu primer nom, el real, Caterina Albert, va quedar limitat al món privat de la seva natal l’Escala, poble on hi va passar tota la vida.

Què determina, però, la tria d’aquest pseudònim? Primer de tot, cal determinar que Víctor Català és el nom d’un personatge de la novel·la Càlzer d’amargor, novel·la que escrivia al moment de la publicació de La Infanticida i que deixà inacabada. Encara que, per tant, la tria d’aquest sobrenom sembli arbitrària, basada simplement en la necessitat imperiosa d’una identitat falsa que protegís la seva identitat real, hi ha alguns fets que fan pensar que potser aquesta tria no va ser del tot fortuïta, i que representa alguna cosa concreta.

Si ens parem a fer una anàlisi més directa del pseudònim, podem veure que el nom ‘Víctor Català’ té, de fet, un significat força evident i concret. El nom, ‘Víctor’, prové del llatí victor i significa vencedor, guanyador. El cognom, ‘Català’, és lògicament referent a la nació o llengua catalanes. Per tant, el pseudònim de Caterina Albert, almenys literalment, denota una voluntat catalanista típica del modernisme, moviment del qual ella en representa la cúspide.

Tot i que no hi ha cap evidència clara que confirmi el significat del pseudònim de Caterina Albert i tampoc se n’hagi parlat gaire al respecte, és un fet que no deixa lloc a molts dubtes. El seu interès pel modernisme, sumat a l’ús que l’autora fa tan recurrent del simbolisme al llarg de les seves obres, indiquen que l’ús d’aquest pseudònim, tot i ser extret d’un personatge d’una novel·la que es trobava en procés d’escriure, no és casual.

Solitud és, en si mateix, un gran exemple que recalca l’interès i la tendència de la Caterina a utilitzar tota mena de simbolismes que expliquen o aprofundeixen el que l’autora escriu. En aquesta novel·la el simbolisme és constant, introduït en els objectes, personatges, o fins i tot l’entorn. A Solitud gairebé res escapa al simbolisme tan potent que Albert proporciona, des del ganivet d’en Maties als cargols, passant per la mateixa muntanya i Sant Ponç, sant que dóna lloc a l’escenari en què la novel·la es desenvolupa. No resultaria estrany, per tant, intuir que, pel que fa al seu pseudònim (és a dir, la seva identitat pública), també hi vulgui afegir una dosi de simbolisme. Resultaria estrany que una autora que tendeix tant a simbolitzar la realitat no donés cap mena de significat a la seva identitat falsa.

Manuscrit original

També cal tenir en compte que Caterina Albert és, sens dubte, un dels personatges més importants del modernisme literari. Si bé de per si això no vol dir massa, implica les conviccions catalanistes de l’autora, i fa més probable el significat catalanista del seu pseudònim.

Una vegada establerta aquesta possibilitat, és possible concebre l’obra i les motivacions de Caterina Albert d’una nova manera. Si entenem el seu pseudònim en clau nacional, es poden observar i interpretar les seves obres modernistes d’una forma diferent. Per exemple, la mateixa Solitud; aquesta novel·la segueix les consignes típiques del modernisme, que enfronta l’individu contra la societat, amb la voluntat de propiciar una renovació de la confecció prèvia de la jerarquia social. Si l’entenem, però, en clau nacional a través del pseudònim sota el qual el llibre va ser publicat, podem veure tot un nou aparell simbòlic que substitueix o enriqueix l’estructura simbòlica prèvia: Mila i el seu enfrontament amb l’entorn es podria entendre com les males relacions entre la Catalunya i l’Espanya del 1904? Si entenem Mila com Catalunya i l’entorn en el qual ella no s’hi troba bé com Espanya, Ànima representaria la repressió més directa i física que Espanya exerceix sobre Catalunya? Representa Maties la ineptitud dels polítics per resoldre el problema? Podríem entendre Gaietà com el personatge capaç de solucionar el conflicte, encara que Ànima l’acaba assassinant? Es pot intuir Murons (el poble més proper a l’ermita) com la resta de la societat espanyola, que és aliena i ignora el problema? Es podria interpretar el final de la novel·la (la marxa de Mila) com el desenteniment o la voluntat política de Catalunya d’abandonar Espanya?

Amb tot i malgrat que sembli possible, això no deixa de ser especulació. Difícilment se sabrà si Caterina Albert va escollir el seu pseudònim amb voluntat ideològica o no. El que sí que es pot comprovar, però, és que hi ha molts indicadors que ho fan pensar, i que ho apropen més a la realitat que no pas a ser una teoria esbojarrada més. Cal tenir en compte, i per acabar d’embellir aquest escrit, que Caterina Albert i Paradís va néixer a la seva casa natal de l’Escala un onze de setembre.

 

Adrià Layola, estudia el catalanisme i la cultura catalana a través de les Humanitats

 

El llibre que tothom esperava ja és disponible aquí: Historia Vibrant

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)