801-1516

Primers comptats catalans – Mort de Ferran II

El final del casal de Barcelona: Jaume d’Urgell i Frederic de Sicília

Un dels inconvenients que té això de la monarquia és que els afers familiars particulars de les cases reials poden acabar per desballestar una nació. Nacions hi ha avui i sempre n’hi ha hagut. Nació prové de “néixer”, del vincle natal natural dels individus dins d’unes comunitats culturals diferenciades. Els reis, com a caps dels …

El final del casal de Barcelona: Jaume d’Urgell i Frederic de Sicília Llegeix més »

Els tres pilars de la identitat política catalana

Els Usatges de Barcelona són la base del dret català. Les compilacions dels Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium son considerats els tres monuments de la identitat política catalana.   A les Corts de Barcelona de 1064, presidida per Ramon Berenguer I i Almodis, es van establir els “Usatges de Barcelona” per perfeccionar …

Els tres pilars de la identitat política catalana Llegeix més »

El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat

Escrit entre 1415 i 1425, el manuscrit, anomenat “Llibre dels vuit senyals” recopila la normativa originària de la Generalitat de Catalunya i confirma el seu naixement oficial com a institució política el 1359 amb la denominació de Diputació del General. Una evolució tècnica del sistema parlamentari més antic d’Europa, originat a les Assemblees de Pau …

El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat Llegeix més »

El riure, l’humor i el bufó de la cort (article bilingüe català-occità)

Durant l’Edat Mitjana, el riure no era una pràctica massa apreciada per l’Església Catòlica, que la considerava inapropiada. Categoritzada com perillosa per estar en contraposició a l’ideal ascètic de l’autocontrol i enemiga del monjo, finalment l’Església decideix enunciar al segle XII una Escolàstica sobre els usos apropiats del riure i l’humor. Gràcies a la proliferació …

El riure, l’humor i el bufó de la cort (article bilingüe català-occità) Llegeix més »

Ramon Berenguer IV i el Palau Reial Maior com cal

Ramon Berenguer IV (1113-1162) és un dels governants catalans més apassionants de la nostra història, amb una gran habilitat militar i política, destacarà per acordar la Confederació Catalana-aragonesa. Ves per on!, les diferents representacions artístiques de la que ha estat objecte no li fan justícia, o no tenen en compte el seu temps, el seu …

Ramon Berenguer IV i el Palau Reial Maior com cal Llegeix més »

Els fundadors de la ciutat de València després de 1238

La conquesta de la ciutat de València, i del vast territori que l’envoltava, va ser la gesta més grandiosa que va fer mai el rei Jaume I. Recordem les seves emocionades paraules en veure hissada a la torre del Temple l’ensenya quadribarrada de la seva dinastia: “E quan vim nostra Senyera sus en la torre …

Els fundadors de la ciutat de València després de 1238 Llegeix més »

La Grècia catalana, els catalans a Atenes i Neopàtria

El coneixement que tenim de la presència catalana a Grècia en època medieval el devem sobretot al professor Antoni Rubió i Lluch. Nascut a Valladolid el 1856 i traspassat a Barcelona el 1937, després d’estudiar uns anys a la Universitat de Barcelona impulsà els Estudis Universitaris Catalans i el 1907 fou nomenat primer president de …

La Grècia catalana, els catalans a Atenes i Neopàtria Llegeix més »

Els Almogàvers posats al dia

De ben segur la imatge que teniu d’aquests guerrers és errada, que us hi jugueu?… La imatgeria condiciona la percepció històrica que tenim dels fets. Les recreacions artístiques, especialment al segle XIX hi han contribuït a desvirtuar la història. Prioritzant l’al·legoria per sobre de la fidelitat històrica, sovint tiren pel dret passant per sobre d’un rigorós …

Els Almogàvers posats al dia Llegeix més »