Repressió i Greuges – Renaixença
El retrat que acompanya aquest text és de Francesc Xavier Llorens i Barba però, de fet, ell no hi era quan el va pintar en Ricard Clausells el 1901, copiant el que Ramon Martí i Alsina va fer per a l’Ateneu Barcelonès el 1880. Llorens tampoc hi era en aquella ocasió: havia mort vuit anys …
LLORENS i BARBA en els orígens del nacionalisme català Llegeix més »
“S’obri pas fàcilment, ab la claretat del seu judici y ab l’eloqüencia de la seva paraula fogosa exercia influencia verdadera en las masas de traballadors, sent dels que creya que l’acció política ha de coadyuvar a la reforma social” Així descriu el setmanari La Campana de Gràcia (17 oct. 1896) una figura cabdal de la nostra …
Cap a l’any 1800 no hi havia televisió, ni mòbils, ni internet, ni cine… però hi havia teatre. Barcelona era poblada per poc més de cent-mil persones, que eren moltíssimes, llavors, encerclades per unes muralles destinades més al control militar dels seus habitants que no pas a defensar-les d’invasions: el 1808 les muralles no van …
Sobre Tomàs Bertran (1791 – ?1859) existeixen treballs significatius com els de Josep Maria Ollé Romeu o Albert Ghanime, i d’obligada lectura com el de Joan Camps i Giró. Bertran, però, apareix en moltes referències historiogràfiques de la primera meitat del segle XIX i aquests apunts que avui es presenten volen ser, modestament, un intent de …
Tomàs Bertran i Soler, president oblidat de Catalunya Llegeix més »
La llengua és un eix fonamental d’una identitat nacional, al voltant de la qual s’expressa la cultura, l’espiritualitat i els costums propis del poble. Maltractar la llengua d’una nació és maltractar la seva gent. Suplantar els seus records històrics imposant una altra llengua i una altra cultura és també suplantar el seu espai nacional. Catalunya …
Advertiment previ: Sobre els exiliats austriacistes i la seva relació amb la maçoneria en els territoris de l’exili, caldria consultar els arxius dels esmentats territoris, i per tant, en aquest article s’arriba a unes conclusions que són hipòtesi, i com a tals cal tenir-les en consideració fins que no siguin contrastades, o descartades si és …
L’exili austriacista i la (possible) relació maçònica en l’exili Llegeix més »
El 1717, el 24 de juny, festivitat de sant Joan, quatre lògies de Londres, integrades per maçons acceptats (persones de professió liberal acceptades a les lògies de constructors, les lògies operatives) es federen, i creen la Gran Lògia d’Anglaterra. Neix així la maçoneria moderna, la maçoneria especulativa: no hi ha constructors operatius, però mantenen els …
El primer atansament al «Memorial de Greuges» de 1760 ho farem a través de la traducció i primera edició que en va fer Enric Moreu Rey l’any 1968. Enric Moreu Rey, Barcelona (1917-1992) doctor en lletres. L’any 1980 va fundar la Societat d’Onomàstica de la qual va ser el seu secretari general. Marià Manent ens diu …
EL «MEMORIAL DE GREUGES» DE 1760 I EL SEU SIGNIFICAT Llegeix més »
Abans d’entrar directament en el contingut del document el «Memorial de Greuges» de 1760, tractaré de rebatre breument alguns tòpics en relació al que va representar la Guerra de Successió a les Corones Catalano-Aragonesa i Castella. Alhora faré algunes aportacions per tal de situar el document en el seu moment històric, i destacar la importància …
El «Memorial de greuges» de 1760. Desmuntant tòpics Llegeix més »
