Catalunya emprèn el vol

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

A principis del segle XX, concretament el 17 de desembre de 1903 els germans Wright donaven el tret de sortida al vol a motor amb el seu Flyer I, que va enlairar-se 12 segons a la platja de Kitty Hawk, a Carolina del Nord. L’interès per l’aviació es desferma arreu del món d’ençà i Catalunya no n’és l’excepció.

Flyer I a la platja de Kitty Hawk (1903)

En aquells anys, a Catalunya ja hi havia una certa tradició pel vol tripulat mitjançant globus aerostàtics. Vincenzo Lunardi va ser-ne el pioner a Barcelona el 1802 i a la Exposició Universal de 1888 ja hi ha un globus que enlaira grups de persones diverses vegades al dia.

Globus aerostàtic a l’Exposició Universal de Barcelona. Podia transportar fins a 20 persones (1888)

Els anys 1907 i 1908 l’Ajuntament de Barcelona organitza curses de globus, que esdevenen un espectacle de masses. Amb l’afany de gestionar el creixent interès pel vol a Catalunya, neix la idea de crear un aeroclub català.

El juliol de 1909 es crea l’Aero Club de Catalunya. Tot i això, hi ha un dèficit palès de pilots i d’una indústria aeronàutica consolidada. El 1910, a més, s’esdevé un conflicte entre polític entre l’Ajuntament de Barcelona i els clubs de vol que provoca la retirada d’ajuts per fer activitats i la mort dels darrers per manca de finançament.

Tres mesos abans d’aquest fet, es celebrava un moment històric a l’Hipòdrom de Can Tunis. Concretament l’11 de febrer de 1910 s’enlairava Julien Mamet a bord d’un aeroplà, duent a terme el primer vol a motor satisfactori al Principat. Cal recordar que el primer vol a motor a l’estat espanyol el va dur a terme Joan Olivert, natural de Cullera (València) a la ciutat de València el 5 de setembre de 1909 amb un avió dissenyat per l’enginyer català Gaspar Brunet i construït a Barcelona, als tallers Rosell i Vilalta.

 

Julien Mamet al costat del Blériot XI amb el que va volar durant 2 minuts i 8 segons fins uns 60m d’altitud (1910)

 

L’Escola Catalana de l’Aviació i el sorgiment de la indústria aeronàutica a Catalunya

L’esclat de la primera guerra mundial el 1914 i l’ús de l’avió com a arma de guerra per primer cop a la història trasbalsen el panorama de l’aviació a nivell europeu. En primer lloc, els països bel·ligerants potencien enormement la seva indústria aeronàutica i, per necessitat d’autoabastir-se, deixen d’exportar avions i pilots a l’estranger. Això provoca la necessitat de disposar d’una indústria pròpia, que neix i és liderada per la catalana Hispano Suiza i el seu motor V-8.

També s’adapten a la nova realitat els germans Pujol Comabella, socis de la metal·lúrgica Pujol Comabella i Companyia que, fundada el 1907, passa a dedicar-se a la construcció d’aeronaus des de 1914.

A finals del 1915 es constitueix un nou Aero Club de Catalunya amb un grup de persones determinades a impulsar l’aviació catalana a tots els nivells, entre els quals hi ha Josep Canudas, Gaspar Brunet, els germans Pujol Comabella i un llarg etcètera. Aquests darrers, innauguren el 4 de març de 1916 l’Escola Catalana de l’Aviació, que inicialment establiria el seu camp de vol a l’Hipòdrom de Can Tunis.

Escola Catalana de l’Aviació, ja establerta a l’aeròdrom de La Volateria (1916). Els primers alumnes van ser Josep Canudas i Lluís Bertrand

 

L’Escola Catalana de l’Aviació incloïa formació enginyeril (construcció, muntatge i desmuntatge i reparació d’aeronaus) aprofitant les instal·lacions industrials dels Pujol Comabella, a més de formació de vol teòrica i pràctica a l’Hipòdrom, transformat en aeròdrom.

La Volateria

A l’abril del mateix any, la posada en marxa d’un nou model d’avió Hedilla Monocoupe II, de Pujol Comabella i Companyia, es va començar a fer palès que les dimensions de l’Hipòdrom eren molt justes per a l’enlairament de les aeronaus. Calia cercar un nou emplaçament per l’escola, així que es va decidir arrendar uns camps annexos a l’hipòdrom i establir-hi un nou aeròdrom més gran. Eren camps d’una granja avícola anomenada La Volateria.

Aeròdrom de La Volateria (data desconeguda, 1918-1920)

El 9 de setembre de 1916 s’innaugura l’escola de pilots a La Volateria i s’inicia l’activitat aeronàutica a l’aeròdrom, construïnt 2 hangars i expedint 23 llicències de pilots el primer any. L’activitat a aeròdrom de La Volateria va créixer ràpidament gràcies a l’escola d’aviació, les competicions esportives i l’interès de les institucions en la instal·lació.

Els tres aeròdroms i la fi de La Volateria

L’aeròdrom francès

El desembre de 1918, s’innaugura la línia de correu postal Tolouse-Casablanca de la companyia francesa Latécoère amb escala a La Volateria, convertint l’aeròdrom en el primer de Catalunya i Espanya amb vols comercials.

Postal de l’Hangar Latécoère (Lucien Roisin, data desconeguda)

Atesa l’expansió de la companyia francesa, aquesta companyia instal·laria un aeròdrom propi el març de 1920 ubicat en uns camps propers a La Volateria. L’aeròdrom, que es coneixeria popularment com “l’ Aeròdrom Francès” es destinaria als vols de la pròpia aerolínia, que va esdevenir Aéropostale el 1927 i Air France el 1933.

Plànol de La Volateria (1920). Ja s’observa la referència a les rutes internacionals presents a l’aeròdrom

L’aeròdrom dels mariners

El 1917 l’Armada espanyola crea la seva branca d’aviació. Ja acabada la primera guerra mundial, el 1920, aquest grup anomenat la Aeronáutica Naval planeja l’obertura d’una escola de pilots a Cartagena.

Tot i això, la necessitat de disposar ràpidament d’infraestructures i personal especialitzat va fer que decidissin establir la primera base aeronaval allà a La Volateria, on van establir una escola de formació de pilots militars a partir del 1921. És així com La Volateria passa a mans dels militars i passa a ser coneguda popularment com “L’aeròdrom dels mariners”.

Aeròdrom militar Los Marinos (1929)

Aquest aeròdrom acolliria el 1927 la línia de vols per passatgers Barcelona-Madrid de la recent creada Iberia i l’any següent la ruta Barcelona-Berlín de Lufthansa.

Fotografia d’un Junkers G-24 a l’aeròdrom de Barcalona utilitzat tant per Iberia com Lufthansa en els seus vols

L’aeròdrom Canudas

Per tal de mantenir l’activitat de l’aviació recreativa, Josep Canudas, de l’Aero Club de Catalunya, adquireix el 1922 uns terrenys al Prat de Llobregat propers als dos aeròdroms ja existents. En aquest aeròdrom, conegut des de llavors com l’Aeròdrom Canudas i destinat a l’aviació civil, s’hi crearia una escola de pilots el 1929: l’Escola d’Aviació de Barcelona. També s’hi formà el 1930 una secció de vol sense motor, en la que van participar, entre d’altres la seva secció Falziots de l’entitat cívica Palestra.

S’hi organitzà allà també la primera i única línia aèria catalana: la línia d’Andorra, amb aterratge a la Seu d’Urgell. Durant la Segona República, a l’agost del 1934, passà a dependre dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat i fou anomenat Aeròdrom de Barcelona.

Aeròdrom Canudas. Els hangars que apareixen a la fotografia van ser construïts el 1927

 

L’aeroport del Prat

En començar la guerra civil, el juliol de 1936, els tres aeròdroms es van unificar i van passar a dependre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, primer, i del Ministeri de Defensa espanyol, després.

A partir del 1941, sobre la base dels antics aeròdroms i els terrenys circumdants, que van expropiar els franquistes al llarg dels propers anys, es va decidir construir l’Aeropuerto Nacional. Amb el temps s’aniria ampliant i esdevindria l’actual Aeroport del Prat.

Aeroport del Prat. Data desconeguda, aproximadament 1955-1960

 

Terminal 1 El Prat Airport | Urban Refuse Development

Vista actual de l’Aeroport Internacional Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Té dues terminals de passatgers i tres pistes.

Referències:

Història dels aeroports de Barcelona i de les línies aèries que hi operaren de 1931 a 1936, Lluís Corominas

“El primer vuelo de un aeroplano en España”, en Revista Aeronáutica” (Madrid, COIAE), A. González-Betes

Gran Enciclopèdia Catalana

Institut Cartogràfic de Catalunya

El Prat Ocult (Aj. Prat de Llobregat)

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

La Barretina, el barret més antic d’Europa

Si hi ha alguna peça de roba que ens identifiqui a tots els catalans, aquesta és la barretina. Un barret de llana, tradicionalment vermella o morada, en forma de bossa, amb una franja negra al final. Tots en coneixem l’aspecte, de ben segur que en tenim alguna o bé n’hem

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)