Catalan News

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Pere Mitjà i Figueres (Granollers, 1915 – Londres, 1988), en esclatar la revolta feixista (juliol de 1936), s’incorpora com a milicià d’Estat Català; posteriorment ingressa al Batalló Pirinenc núm. 1 de Catalunya format a partir de les Milícies Alpines i també esdevé escolta personal del President Companys.

Milícies Pirinenques

Amb la derrota passa a l’estat francès per la Garrotxa acompanyat dels seus pares. De 1939 a 1940 és delegat nacionalista català pels camps de concentració. Ell, i els seus, s’embarquen cap a Londres on hi arriben quan la ciutat estava sota les bombes alemanyes. És un dels fundadors del Casal Català, junt amb noms tan il·lustres com Pi i Sunyer, Dr. Trueta, Batista i Roca, Bosch Gimpera, Fermí Vergés i un llarg etcètera, que s’inaugurà el 25 de gener de 1942. Des d’aquest Casal va donar-se suport a refugiats catalans que fugien de l’Europa ocupada.

Pere Mitjà i Figueres (Granollers, 1915 – Londres, 1988).

Acabada la 2a. Guerra, França va trencar relacions amb el règim franquista, tancant la frontera entre els dos països. Això va fer que les comunicacions epistolars dels exiliats, que residien a l’estat francès, amb les seves famílies de l’interior esdevinguessin gairebé impossibles; en Mitjà va organitzar un servei on els catalans de França enviaven la seva correspondència al Casal Català de Londres i, d’allà, en Pere Mitjà i el seu pare Salvador -que feia de conserge en el Casal- les reexpedien als seus destinataris. Rebien una trentena de cartes diàries de persones que no coneixien de rés però a qui els vinculava el fet de ser compatriotes i que, amb aquest mecanisme, van poder continuar en contacte amb els seus amics i parents en uns moments en que les circumstàncies eren molt dramàtiques.

Ell, i el seu pare, van participar en l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, que van celebrar-se a Westminster l’11 de setembre de 1947, i on el Dr. Trueta fou premiat pel seu treball: “L’esperit de Catalunya”. Es casà amb una anglesa.

Va ser anomenat delegat del Front Nacional de Catalunya a la Gran Bretanya l’estiu de 1945, representació que va mantenir fins el 1980; amb ell hi havia Bartomeu Camprubí, Enric Ferrer, Rafael Bori, Jordi Vilanova i altres. Van publicar el butlletí del Front, “Catalan News” en anglès i català també, degut a les seves gestions, el FNC de l’interior, va imprimir clandestinament el manifest signat per Carles Pi i Sunyer “Primeres Paraules”, el setembre de 1943. El 1953 s’adhereix a la Conferència Nacional Catalana que és celebrà a Mèxic de 1’11 al 13 de setembre d’aquell any. El 1959 li concedeixen, des de França, el títol d’honor de la Associació Catalana d’lnvalits de Guerra. També va rebre l’Ordre de Lleialtat a la República.

Agrupació Nacionalista Catalana, fundada a Londres el 1947 per Pere Mitjà

El 1962, junt amb en Rafael Bori i Ramón Pons funden l’Aliança Nacional Catalana a la Gran Bretanya. Col·labora, junt amb el seu pare, amb el Consell Nacional Català de Londres, en les seves dues etapes.

De Mitjà pot dir-se que qualsevol activitat, de caire catalanesc que hi hagués a Londres, el tenia a ell al darrera. Avui les seves despulles i les dels seus pares, reposen en aquell país on hi va viure quaranta-vuit anys sense oblidar mai la pàtria i treballant constantment per ella. Serveixi aquest modest record per demostrar que la seva terra no l’ha oblidat.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Catalan News

Pere Mitjà i Figueres (Granollers, 1915 – Londres, 1988), en esclatar la revolta feixista (juliol de 1936), s’incorpora com a milicià d’Estat Català; posteriorment ingressa al Batalló Pirinenc núm. 1 de Catalunya format a partir de les Milícies Alpines i també esdevé escolta personal del President Companys. Amb la derrota

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)