Català de dretes, català d’esquerres

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Si no fos que hi ha famílies que, a casa nostra, en ple segle XXI, ploren l’absència d’algun familiar empresonat o exiliat per causes polítiques, gairebé diria que cardem riure per la improvisació amb què alguns es prenen aquest procés d’independència, que amenaça de fer-se més llarg que la travessa del desert dels israelites en temps bíblics. Hom voldria, però, quedar desautoritzat en emetre aquestes apreciacions, que tot no fos més que ignorància dels autèntics plans, dels fulls de ruta necessàriament revisats a cada cop del rival. En poques paraules: que la majoria absoluta estem in albis sobre com ha d’anar tot, i no sabem les variables amagades segons els retombs que fa el camí: que tot sigui més semblant a un duríssim París-Dakar que no pas a una historieta de Mortadel·lo i Filemó. I si és així, què hi farem! Riguem, riguem, que el món s’acaba, mentre ens arriba el torn de pagar multes astronòmiques o d’entrar a la presó.

A qui carda molta gràcia aquesta tragicomèdia és a aquells que ens volen empetitits, frustrats i amorrats a la feina com a únic destí vital per tal de seguir mantenint una Espanya governada per neofranquistes amb la mà molt llarga i la vergonya totalment absent de llurs consciències. Un país que té molta menys vida que no es pensen (i que no ens pensem) perquè creuen que guanyaran aquesta escomesa mentint com bagasses i anorreant-nos amb lleis arrelades en la dictadura: que guanyaran derrotant-nos. Això no va enlloc, això petarà tard o d’hora. Tenim memòria, vídeos, coneixement; mai res no tornarà a ser igual. Novament són el nostre enemic. Llur estupidesa està causant una divisió i una crisi de confiança que costarà generacions de refer, cas que ells, que es creuen forts, facin millor les coses i optin per la intel·ligència (que vol dir enteniment), cas genèticament molt complicat, perquè ells no són d’escoltar, sinó d’imposar.

 

Tribunal Suprem 25 d’abril de 2019. Judici als polítics catalanistes

 

Mentrestant, acudim en temps real a un nou capítol del serial “Català de dretes, català d’esquerres”, un drama tan antic com el nostre país. Jo tindria el valor de fer-lo recular per trobar els primers capítols picants, almenys, fins al Compromís de Casp (1412), a l’enfrontament entre la vella noblesa catalana i l’emergent burgesia barcelonina, alimentada pel comerç que estimulava el control mediterrani a través dels Consolats de Mar…

Contingut restringit

Fes-te soci per accedir a aquest contingut!

Fèlix Villagrasa i Hernàndez, Doctor en Història Contemporània. Investigador i periodista

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Estat de dret?

Sembla  que si vius en un Estat de dret, ja tens la vida resolta, ni que aquest Estat reconegui el dret a tenir esclaus, a llevar legalment la vida d’un home o a mantenir sotmesos territoris conquerits per la força en temps dels rebesavis. L’Estat de dret, doncs, deu ser

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)