Cant a la unitat de la raça

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Miquel Duran i Tortajada (València, 1883 – 1947), firmà habitualment Miquel Duran de València, fou periodista, militant republicà i nacionalista. Fundador i president de la societat València Nova  (1906). Fundador i director del Diari de Sabadell (1910). El 1918 va haver d’exiliar-se a París en ser condemnat a presó per sentència dictada contra ell en un Consell de Guerra per escriure articles al periòdic La Publicitat de Barcelona, sobre les manifestacions populars en favor de l’autonomia de Catalunya i així mateix denunciar les violentes actuacions de les forces d’ordre públic contra els manifestants.

Miquel Duran (València, 1883 -1947)

Fundador i director de la revista La República de les Lletres (1934). Membre d’AIDC (Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura) 1936/1939. En acabar la guerra fou destituït del càrrec que ocupava a l’Arxiu Municipal de València i se li prohibeix d’exercir el periodisme.

El poema CANT A LA UNITAT DE LA RAÇA el dedica als fills de les terres de parla catalana. És inclòs al final d’”Himnes i poemes” publicat el 1916, on recull a l’inici una cita de Miguel de Unamuno «La sangre de mi espiritu es mi lengua y mi patria es allí donde resuene» sobre la que Duran deixa palès «si val per a la seva llengua, per a la meva també».

Cant a la unitat de la raça

Fills tots de les terres de llengua catalana! Escolteu la veu d’un poeta, d’un germà. És un català de València el qui us parla.

En aquestes hores doloroses de l’horrible tragèdia d’Europa, en què les pàtries lluiten entorn de la mort, de cara a la vida, sia més fortament que mai arrelat en nosaltres el sentiment de la Pàtria; i una mateixa alenada de vida, i una mateixa flamarada d’amor, arbori els cors de totes les gents de totes les terres de catalana parla.

Portem a totes les ànimes, oh, catalans de la més gran Catalunya, la consciència de nostre gloriós passat: ço que fórem units, ço que som disgregats, ço que serem en el futur si tornem a ésser tots uns.

Revisca en nosaltres l’esperit del català Muntaner, del mallorquí Llull i del valencià Ausias March –la Pàtria, la Fe i l’Amor- aquesta bella trilogia en la qual es fonamenta la nostra Renaixença literària, primer anunciament del nostre despertar a la consciència nacional.

I revisca també en nosaltres l’esperit d’aquell sant Jordi cavaller deslliurador, amb seny, amb força, com a símbol de llibertat.

Miquel Duran de València (1916)

 

Vibrant amb la col·laboració de Pau Àngel Esteve, actor, trobador i activista cultural

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Cant a la unitat de la raça

Miquel Duran i Tortajada (València, 1883 – 1947), firmà habitualment Miquel Duran de València, fou periodista, militant republicà i nacionalista. Fundador i president de la societat València Nova  (1906). Fundador i director del Diari de Sabadell (1910). El 1918 va haver d’exiliar-se a París en ser condemnat a presó per sentència dictada

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)