Cabdet, la vila perduda del País Valencià després de la batalla d’Almansa

Cabdet, Caudete és ara mateix el seu nom oficial, pertany a la província d’Albacete i a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa, però va ser fins a 1707 una vila reial del Regne de València i va quedar desmembrada del seu país per ordre del rei Felip V de Borbó, com a càstig per haver donat suport a l’arxiduc Carles d’Àustria i per la seva fidelitat als Furs valencians.

Encara avui és molt viu el sentiment de valencianitat de molts dels seus habitants, ho deixà ben palès l’antic cronista de la vila, Andrés Bañón Martínez, en unes declaracions seves en premsa a 1978: «fuimos arrancados del Reino de Valencia; perdimos honores y privilegios al terminar la batalla de Almansa». En Bañón va encapçalar el moviment popular per demanar un referèndum per la reincorporació de Cabdet a la recuperada autonomia del País Valencià, que mai va veure la llum. La qüestió ha anat decaient a mesura que s’ha anat consolidant el nou disseny autonòmic de l’estat espanyol, que deixa Cabdet a dins Castella-la Manxa.

Cabdet va ser durant segles un illot valencià entre pobles castellans, el seu cordó umbilical amb el Regne de València es feia, bé per l’antic camí de Biar, passant pel caseriu de Bugarra (dins el seu terme) o pel camí a la Font de la Figuera on encara es conserva la denominació valenciana de la localitat i es mantenen molts vincles amb aquest poble dels Alforins occidentals, en tots dos casos cal anar travessant l’antic camí reial castellà entre les viles d’Almansa i Villena. La ruta entre un poble i l’altre dóna encara una sensació de continuïtat paisatgística i humana, des de la forma dels camps amb planes i llomes amb cereals, vinya i oliveres a la forma dels campanars. Cabdet és ara un poble d’uns 9.000 habitants, bastant modern i industrialitzat; al seu nucli urbà encara podem trobar dos elements que recorden el seu passat valencià: d’una banda un petit escut quadribarrat, darrere de l’església (testimoni del seu passat de Reial Vila), i d’altra banda un petit monument commemoratiu de la participació de Cabdet en les festes de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats de València. Açò, uns pocs cognoms d’origen català (els més freqüents Amorós i Catalán), un grapadet de valencianismes i l’interès d’una part de població per tornar a formar part del País Valencià és tot el que resta del seu passat valencià.

 

Església de Cabdet

Una terra sempre disputada amb Castella

Malgrat haver estat durant segles una vila valenciana, Cabdet va passar en diverses ocasions a mans castellanes, però sempre per la força de les armes. D’entrada, el tractat d’Almizra, signat l’any 1244 entre Jaume I i el seu gendre l’Infant Alfons de Castella, deixava Cabdet, Villena i Saix de banda castellana, en situar la frontera entre la Corona de Catalunya i Aragó i Castella a la ratlla Biar-Busot. Aquestes viles tornaren a ser integrades al Regne de València per la Sentència arbitral de Torrellas signada el 8 d’agost de 1304, pel rei Jaume II el Just i Sanç VI de Castella, que posava fi a la campanya del rei català per Múrcia.

Però la integració a la Corona Catalana-aragonesa no seria una bassa d’oli; a 1356 esclatava la guerra dels Dos Peres (entre el rei català Pere el Cerimoniós i el castellà Pedro el Cruel), que durà fins al 1369. En aquest conflicte el Regne de València va perdre Jumella, Villena i Saix, que passaren definitivament a mans castellanes; només Cabdet va romandre dins del Regne de València, si bé com un illot envoltat de viles castellanes. És per això que a 1422 fou incorporada al patrimoni reial de la Corona. Presa novament a la guerra de 1429 i 1430, fou restituïda al Regne de València per la Pau de Toledo de 1436, havent-hi quedat arrasada pels castellans i amb una població delmada per la pesta.

Recuperada amb el pas del temps, va ser adquirida per la vila d’Ontinyent a 1446 fins retornar al patrimoni reial a 1470. Poc temps després, a 1482,  ja patia el setge judicial de la vila veïna de Villena. Aquesta vila castellana pretenia garantir-se la continuïtat geogràfica amb Almansa i la resta de Castella, deixant aïllada Cabdet. La situació de la vila dels Alforins occidentals motivà la intervenció tant de les Corts estamentals Valencianes com la dels jurats de València, que a 1502 s’adreçava al rei Ferran II demanant-li: «defensar les dites vostres viles de Ontinyent e Capdet ab ses pròpies despeses perquè la vostra vila de Capdet no fos separada, ans restàs dins lo vostre Regne de València».

L’onomàstica cabdetana al segle XV la veiem en aquesta relació de veïns d’un plet pel continu conflicte de terme amb Villena de l’any 1482; en aquest document se citen els següents 17 caps de família de Cabdet:  Jaume de Sant Mateu, Pere Ferre, prevere; Guillem Bodí, Sancho Martínez, Jaume Reverte, Joan de Armillas, Domingo Herrero, Bartomeu Benito, Joan Quílez, Nadal Pérez, Benito de Algarra, Alonso Reverte, Mateu Febrer, Joan d’Albuixech, Arman Costa, Domènec Corbí i Joan Ferre.

 

El 1951 Cabdet deixà de formar part de la diòcesi d’Oriola i s’integrà a la d’Albacete.

 

Les estretes relacions de Cabdet amb la resta del Regne de València

A 1611, Cabdet comptava amb unes 400 cases de cristians vells. En haver-se produït l’expulsió dels moriscos valencians a 1609 Cabdet es va implicar en gran manera en la repoblació dels pobles valencians deserts després de la deportació cap a l’Àfrica dels moros conversos. Els cabdetans s’establiren en comarques com la Canal de Navarrès, la Costera, la Vall d’Albaida i la Ribera, i no tant a la Vall d’Aiora-Cofrents, que va ser ocupada molt majoritàriament pels repobladors d’origen manxec.
Entre els repobladors cabdetans trobem:

A la comarca de la Costera

-Francesc Avellà, fill de Francesc i Marcella Làzaro, que de Canals va passar a l’Alcúdia de Crespins (1612).

-Sebastià Conejero, fill de Sebastià i Isabet Herrero era a Estubeny (1628).

A la comarca de la Canal de Navarrès

-Pere Bonete a Bolbait (1613).

-Salvador Bañón, Maria Herrero (sa muller) i Tomasa (sa filla) a Énguera (1626).

-Joan Blanquer a Énguera (1627).

-Joan Galdón i Josefa Montesinos a Millars (1632).

-Agustí Blanquer a Quesa(1246).

A la comarca de la Ribera Alta

-Esteve Avellà, fill Joan i Marcella Llàtzer a Manuel (1629).

-Joan Gomes, Isabet Navarro (sa muller)  i Tomasa Gomes (sa filla) a Rafelguaraf (1624).

-Pere Andreu Gutierres a Antella (1614).

-Miquel Sanchis a Antella (1630).

-Francesc Àlvares a Antella (1641).

A la comarca de la Vall d’Albaida

-Gaspar Àlvares a Atzeneta d’Albaida(1622).

-Pere Dies, fill d’Agustí i Àgueda Quilis a Aielo de Rugat (1624).

-Caterina Dies a Aielo de Rugat (1626).

-Diego Gomes i Quitèria Dies (sa muller)  a Montitxelvo (1623).

A la comarca del Comtat

-Mateu Andrés a la vila de Cocentaina (1628).

 

Aquesta és només una relació parcial d’alguns cabdetans documentats a diverses comarques valencianes. De segur que en foren molts més però és molt complicat poder-los localitzar, tant per la manca de documentació, com pel fet que la majoria dels seus cognoms són molt comuns a les viles castellanes i valencianes veïnes.

Veiem, doncs, una relació dels cognoms de Cabdet al segle XVII del cens de la Generalitat Valenciana de 1646 i de la documentació parroquial i notarial consultats. No hi són tots, però sí una bona part d’ells:

Güesca, Gómez, Martínez, Sánchez, Olivares, Estevan, García, Quiles, Clemente, Gutiérrez, Rey, Ortín, De Algama, De Requena, Benito, Monteagudo, Azorín, Conejero, Eslava, Ruiz, Botella, Bañón, De Albertos, Veas, Valera, De Armillas, Díez, Ximénez, De Villalba, Navarro, Sanz, Lázaro, Herrero Galdón, Montesinos. Aquests són els cognoms no catalans, la majoria dels quals d’origen, català, navarrès i aragonès; heus aquí els cognoms documentats al segle XVII, d’origen català: Sant Mateu, Avellà(n), Vinader, Blanquer, Carpi, Golf, Amorós, Just, Anglès, Sarrià, Bonet(e), Roca i Carbó.

Alguns veïns de Cabdet tingueren una certa rellevància a la capital valenciana; a 1628 els llauradors Onofre Vinader i Joan de Sant Mateu feien la funció d’arrendadors del delme en favor del rei, per aquesta raó hagueren de designar al notari Gregori Marcó, com a procurador seu. Així mateix, un any després Joan Rey (fill de Martí) hagué de designar procurador seu al Cap i Casal del Regne de València al notari d’origen cabdetà Genís Vinader per defensar els seus interessos a la capital del país; a l’acte legal feren de testimonis Gaspar Bonet major i Genís de Sant Mateu major, veïns de Cabdet.

 

De vila reial a aldea de Villena, el càstig implacable de Felip de Borbó a Cabdet després de la batalla d’Almansa

A la tardor de 1705, en el context de la guerra de Successió, l’arribada a la vila d’Altea del general Baptista Basset, com a valedor del pretendent Carles d’Àustria, motivà la ràpida adhesió de moltes de les viles de la comarca la Marina, i pocs dies després del seu desembarcament, el general Basset proclamava Carles III a la ciutat de Dénia. En poques setmanes la majoria de les viles i ciutats del vell Regne de València s’adherien a la seva causa. En saber-se a Cabdet que la ciutat de Xàtiva i les viles valencianes de Castalla, Xixona, i també Ontinyent, s’havien sumat a la causa de l’arxiduc, els cabdetans també van simpatitzar amb el pretendent de la casa d’Àustria. Per contra, les seves viles veïnes de Castella: Almansa, Iecla, i molt especialment Villena, es decantaren de seguida per Felip de Borbó.

A desembre de 1705, quan la capital valenciana es declara partidària de Carles d’Àustria el “cabildo capitular” de Villena ja havia advertit les autoritats locals de Cabdet que la vila devia mantenir-se fidel a Felip V, i malgrat això, aquestes es decidiren per la cautela a l’hora de no decantar-se obertament ni pel Borbó ni per l’arxiduc, atesa la seva delicada posició geogràfica. Tanmateix, molts dels joves cabdetans ja s’havien enrolat amb les tropes del General Basset en la defensa dels furs valencians. El dia 2 de juliol de 1706 els soldats anglesos arribaven a Cabdet, i abans de la seva partida deixaren 3 companyies de milícies del Regne de València a la seva custòdia. A principis de Setembre de 1706 uns 150 homes armats defensaven Cabdet de les tropes reialistes borbòniques, i de les milícies castellanes que s’havien armat per les viles veïnes. Aquesta seria, però, una força molt insuficient per les amenaces que vindrien.

El 12 de setembre, acompanyats d’un sergent de les milícies valencianes, sortiren de la vila els llauradors a treballar les seves terres, quan foren sorpresos pels assaltants castellans que varen matar al sergent i apressaren als seus acompanyants. La notícia va aterrar la població i es va demanar al rector de Santa Caterina la seva mediació, en preguntar aquest als assaltants: que desitjaven? Aquests respongueren: que l’obediència al Borbó. I en no obtenir-la, malgrat les súpliques del mossèn que es respectés la població, Cabdet va ser brutalment saquejada, sense respectar ni l’església, la fúria dels saquejadors se centrà en l’arxiu de la vila que fou salvatgement incendiat, aquest contenia documents forals, honors i privilegis d’aquesta vila valenciana. Tal vegada, en la intenció dels saquejadors, hi havia la voluntat de deixar Cabdet desarmat en el seu secular litigi territorial amb Villena. Els saquejadors abandonaren la vila, que fou recuperada per les milícies valencianes i romangué en mans aliades fins al 25 d’abril de 1707, quan l’exèrcit borbònic comandat pel Duc de Berwick vencé les tropes aliades.

Després la història és ja coneguda i massa dolorosa encara per a tots nosaltres. Només quatre mesos després de l’entrada dels exèrcits borbònics a Cabdet, començava una terrorífica repressió, que arribaria a aquesta vila, a tot el Regne de València, i finalment, a tots els Estats de la Corona de Catalunya i Aragó. Així, Felip V, va honrar Villena amb els títols de molt noble, lleial i fidelíssima vila, alhora que degradava la vila reial de Cabdet a esdevenir una simple aldea de Villena: «que la villa de Caudete, del Reyno de Valencia, quede reducida a aldea de esta ciudad, según en la forma que lo son las demás aldeas de Castilla». Amb aquesta terrible sentència es posava fi a 467 anys de pertinença de Cabdet al Regne de València. El poble trigaria 38 anys a recuperar la seva independència de Villena i conservant encara la llengua catalana fins als primers anys del segle XIX. Dissortadament la divisió de l’estat espanyol en províncies de 1833, que poc reparava en raons històriques, deixava Villena a la província d’Alacant, mentre que Cabdet quedava a la província d’Albacete, i així segueix encara.

 

 

Josep Mas i Martí, investigador especialista en la història del País Valencià

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail