Antoni Ribera i Jordà, submarinista, ufòleg i patriota

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Antoni Ribera (1920-2001) va ser un important escriptor català, pioner de la ciència-ficció, de l’exploració submarina i de l’estudi dels grans misteris de l’Univers, tot un humanista del segle XX i un catalanista compromès. Estudià a l’institut Tècnic Eulàlia, a l’Institut-Escola Ausiàs March i, després d’una estada Hongria, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. La guerra interrompé els seus estudis en ser mobilitzat. Es guanyava la vida com a traductor, sobretot de l’anglès. Va escriure teatre, poesia i narracions. El 1951 va guanyar el premi Ignasi Iglésias amb el poema dramàtic El comte Arnau. Com a escriptor va utilitzar els pseudònims de “Joan de Malniu” i “Arnau de Ribesalbes”.

Antoni Ribera i Jordà (Barcelona, 1920 – Sant feliu de Codines, 2001) Foto: Congreso Internacional de Ufología de Acapulco (México, 1977)

Als anys quaranta va col·laborar amb el Front Nacional de Catalunya, des de la seva militància a Estat Català que va mantenir tota la vida. Enllaçava directament amb el Jaume Martínez Vendrell i, després, amb l’Antoni Andreu Abelló. Durant un temps va tenir, a la seva casa del Putxet, la màquina d’imprimir de l’organització. També, a la mateixa casa, va amagar-s’hi gent perseguida, entre altres en Vicenç Borrell. A la dècada dels 60 era un punt de trobades i reunions.

Impulsat per ell i junt amb M” Dolors Orriols, Josep Planxart, Jacint Aldomà, Ramon Bech i Vicenç Borrell, van treure durant els anys 1947-48 la publicació Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident, coneguda popularment com “Antologia”, revista semiclandestina i, evidentment, no legal per la qual foren multats. Persevera el 1949, amb la revista Occident, de fet una continuació de l’anterior, que treu amb peu fals d’Itàlia per despistar a la policia; sortia com una ‘”Publicazione del Centro di Cultura Intemazionali” i constava com impresa a Gènova. Va ser denunciat a la brigada politico-social per Jorge Vila Fradera, delegat a Barcelona del Ministerio de Información i Turismo. En presentar-se la policia a casa d’en Ribera li van trobar les galerades de la publicació, ell se’n va sortir dient que es guanyava la vida com a traductor i corrector i que aquella era la seva feina amb les galerades. Aleshores va inventar-se un personatge fictici, en “Pere”, que seria qui els hi portava i recollia el material. Un dia el criden perquè es presenti a la Jefatura Superior de Policia per identificar el tal “Pere”; la policia havia detingut un home que no hi tenia res a veure amb la publicació. Lògicament, l’Antoni el va excusar de tota responsabilitat.

Va escriure a diverses publicacions dels exiliats catalans, entre elles: Pont Blau i La Nostra Revista editades a Mèxic.

Antoni Ribera amb el comandant Costeau, 1954 (Roses)

S’encarrega de traduir l’obra del comandant Jacques-Yves Cousteau, aquesta tasca el porta a fer una estada a bord del “Calypso”, on s’apassionà per la investigació submarina, convertint-se en un dels principals introductors d’aquesta especialitat a Catalunya. Va ser membre fundador del CRlS (Centre de Recuperació i Investigació Submarina) el 1953, entitat pionera a tota la península. És el primer en escriure sobre aquest tema amb Els homes peixos (1954) prologat per Salvador Espriu, el Dr. Pericot i el mateix Cousteau; Guia submarina de la Costa Brava (1956) prologada per Josep Pla; la novel·la Coral de sang (1957) i Avencs i coves (1958) junt amb en Francesc Vicens. També va dirigir l’expedició catalana a l’illa de Pasqua, Operació Rapa Nui (1975).

Illa de Pasqua, 1975

Més endavant es llença a la investigació dels ovnis (objectes voladors no identificats), convertint-se en un dels més experts ufòlegs mundials, és considerat el pare i el degà de la ufologia peninsular. Va ser fundador, junt amb Màrius Lleget, Antoni Pelegrí i Eduard Buelta del CEl (Centre d’Estudis Interplanetaris) de Barcelona (1958) del qual, deu anys més tard, en seria president d’honor. Ha fet multitud de conferències a diversos països i té publicats una vintena de llibres referits a aquest fenomen.

El 1989 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, pel seu decidit suport a publicacions escrites en català durant el franquisme. Antoni Ribera va anar de les profunditats marines a l’elevació espacial, però sempre amb els peus aferrats a la terra que tant va estimar: Catalunya.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Joan Josep Ferrer Grau i les penjades de banderes

El 4 de gener de l’any 2000, va morir en Joan Josep Ferrer i Grau “el sastre”, membre de l’organització militar del Front Nacional de Catalunya, l’artífex de les penjades de banderes dels anys 40. En la cerimònia d’acomiadament va parlar-se de l’espòs, el pare i les tòpiques paraules que,

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)