Unió contra el feixisme i Teresa Pàmies

El 30 i 31 de juliol de 1937 se celebrà la Primera Conferència Nacional de la Dona Jove. Segons l’article publicat el 15 d’agost del mateix any per la revista “Companya”, es van reunir sense distinció d’ideologies ni tendències, disposades a discutir en germania per poder fer front al feixisme i fer efectiu el triomf en la guerra, un front des d’on lluitar per la seva llibertat i per la república.

Delegades de fàbriques i tallers, representants de les dones camperoles i molts altres col·lectius es reuniren per expressar i treure d’aquella jornada unes conclusions reals efectives. Totes coincidiren en no escatimar esforços per guanyar la guerra, començant per educar altres companyes que gràcies a un règim injust no coneixien ni les primeres lletres, de preparar immediatament una joventut femenina forta i culta amb condicions de substituir als homes en els treballs, d’ocupar dignament un lloc en l’exèrcit de la producció, de conquerir a la fi, per a sempre, l’alliberació tan desitjada.

 

Exemplar nº 4 de Revista Companya, nº 4 (1 de maig de 1937)

L’article diu: “Esperem de l’entusiasme de les nostres dones i de la capacitat dels seus dirigents que ben aviat assoliran la realització d’un veritable i ample moviment femení encaminat a educar totes les dones de Catalunya en l’esperit de l’antifeixisme, del progrés i de la cultura”.

Les conclusions d’aquesta primera conferència foren:

  • Les dones de l’Aliança Nacional de la Dona lluitaran fermament per les llibertats nacionals i socials de Catalunya.
  • L’Aliança rep el decret de la Conselleria de Treball en el qual fa referència als instituts de readaptació professional de la dona, en el que es concedeix la mateixa igualtat de drets.
  • Que es legalitzi plenament la situació de les noves famílies i s’implanti el subsidi de la maternitat a càrrec de l’estat.
  • L’Aliança s’adreça al govern de la Generalitat de Catalunya per demanar que doni suport els clubs de fàbriques, veritables llars de les noies treballadores i una de les armes més formidables per a poder crear una joventut culta amb coneixements tècnics dels quals han estat mancades fins ara.
  • Pel que fa a les dones camperoles que tant venen treballant es demana l’ajut oficial per arribar a la creació de granges agrícoles que han de ser la veritable escola on les noies camperoles puguin elevar llurs coneixements tècnics i culturals.
  • L’Aliança treballarà per la creació de guarderies a tots els llocs de treballs doncs és una de les bases principals, sense la qual moltes dones no podrien dur a terme el decret de la Conselleria de Treball. Demanem doncs al Govern de Catalunya la seva col·laboració incondicional.
  • L’Aliança aspira doncs a ser una organització de dones fortes i sanes, per assolir-ho un dels mitjans és l’esport. Per això reclamem al comissionat d’Educació Física i Esport que posi a l’abast totes les facilitats per aconseguir-ho.
  • L’Aliança Nacional de la Dona Jove creu que un dels mitjans més grans i imprescindibles per a guanyar la guerra és la unitat de tota la joventut avançada i progressiva que aspira a un esdevenidor de pau, de treball i de cultura. Lluitarem, doncs, sense escatimar cap esforç per implantar a Catalunya l’organització única de tota la joventut.

I que es doni suport per part del Govern tot el pla de treball que presenta l’Aliança.

Una de les fundadores d’aquesta Aliança va ser Teresa Pàmies.

Teresa Pàmies i Bertran neix a Balaguer (La Noguera) el 8 d’octubre de l’any 1919. Té una formació autodidacta. A deu anys es dedica a vendre La Batalla, la revista del Bloc Obrer i Camperol, perquè el seu pare n’era un dels dirigents. A setze anys comença a militar al partit socialista, i als disset ja parla en un míting a la plaça monumental de Barcelona. Un any després és dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i funda, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39). Amb poc temps es converteix en un referent polític de rellevància a Catalunya.

La Guerra Civil espanyola divideix la seva família. L’any 1939 s’exilia a França amb el seu pare i no torna a veure ni la seva mare ni els seus germans. Passa un temps en un camp de refugiats, treballant en granges a canvi de pa i sostre. Des de l’exili col·labora en les revistes Serra d’Or i Oriflama, i també participa amb la resistència francesa durant la II Guerra Mundial.

La seva obra és de clara tendència documental, un testimoni viu de la guerra civil i de l’exili. Com ens diu Vicenç Riera Llorca: “Una història social i política detallada del nostre poble no pot prescindir de records com els de Teresa Pàmies”.

És per això que demanem encara avui Unitat, per aconseguir i preservar la tan lluitada i desitjada Catalunya de progrés, igualtat i cultura.

 

Míriam Garcia Villa. Escriptora. Gestora i coordinadora cultural

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail