Un gran pas de país

Enguany fa 14 anys la Federació Catalana de Patinatge (FCP) va ser admesa a la Federació Internacional (FIRS) pel seu comitè central executiu en una reunió celebrada a Miami (EUA). Per unanimitat dels presents, es reconeixia la FCP com a membre de ple dret en aquest organisme internacional i, per tant, s’obria la via lliure a les seleccions catalanes a participar en les competicions oficials a nivell internacional.

Tot i el valor afegit que suposava la presència i l’experiència de la Federació Catalana en la promoció del nostre esport a escala mundial i, en conseqüència, el salt significatiu cap al reconeixement olímpic del patinatge rodat, les màximes autoritats esportives de l’Estat va interposar un recurs contra l’admissió de la catalana. S’iniciava així un autèntic rosari d’entrebancs per frenar-nos a l’assemblea de Fresno (EUA)..

Tanmateix, el que no van poder aturar mai van ser els gols de Macau, dins i fora de la pista. Un mes abans de l’admissió definitiva a l’assemblea de la FIRS, aquesta excolònia portuguesa va acollir el Campionat del Món B d’hoquei patins i, per primera vegada en la història, Catalunya va representar-se a si mateixa. La victòria catalana en aquest mundial va suposar la culminació d’un procés iniciat quatre anys abans i obria una escletxa per si altres federacions esportives catalanes volien emprendre el mateix camí. Es feia realitat un somni: Catalunya podia participar amb veu pròpia al món.

Però com és sabut la Federació Catalana no va ser ratificada a les assemblees de Fresno i Roma. La primera assemblea va estar marcada i tacada per les irregularitats en el sistema de vot i la dimissió del president de la FIRS. Mentre que la segona es va convocar a instàncies del prestigiós Tribunal d’Arbitratge de l’Esport i va obligar la FIRS al compliment de totes les garanties democràtiques.

Després es va saber tot: les pressions que va fer el govern espanyol i l’aparell de l’Estat, a través del seu cos diplomàtic a l’exterior i les forces de seguretat van ajudar a impedir el reconeixement de la Federació Catalana.

Ara, vist amb la perspectiva del temps, considero que des de la FCP vàrem contribuir a posar un gra de sorra per ser on som. Teníem la legalitat i la legitimitat del nostre costat. Mentre els estatuts de la FIRS ho permetien i atès que cap llei esportiva a l’Estat espanyol impedia demanar l’ingrés a la federació internacional (FIRS), creiem que calia fer el pas.

Un petit pas, que el temps ha demostrat que va ser un gran pas de país.

Després de Fresno, la FIRS va modificar els seus estatuts per dificultar l’admissió de les federacions que, com la catalana, pertanyen a nacions sense Estat propi.

Si una lliçó també vàrem aprendre, aleshores i ara, és que es tracta d’un problema de naturalesa política i només tindrà una solució política.

Tanmateix, aleshores la dimensió internacional del nostre cas era poc conegut i reconegut. Ara, la volada dels esdeveniments que han passat al nostre país, han contribuït a fer caure les benes dels ulls d’alguns dirigents federatius que van votar en contra nostra a Fresno i Roma. Alguns tenen clar que canviarien el sentit del vot. Hi veuen més clar, i admeten que cal una mediació internacional per donar una sortida democràtica a les aspiracions catalanes.

 Ramon Basiana i Vers – President de la Federació Catalana de Patinatge

Barcelona, plaça Sant Jaume, celebració del Mundial B d’hoquei sobre patins guanyat a Macau.
Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail