Ramon Berenguer IV i el Palau Reial Maior com cal

Ramon Berenguer IV (1113-1162) és un dels governants catalans més apassionants de la nostra història, amb una gran habilitat militar i política, destacarà per acordar la Confederació Catalana-aragonesa. Ves per on!, les diferents representacions artístiques de la que ha estat objecte no li fan justícia, o no tenen en compte el seu temps, el seu palau i llur entorn.

Prenent com a punt de partida el quadre de la Galeria Regia catalana pintat per Filippo Ariosto, constatem que la recreació d’aquest Príncep necessita que algú li esmeni la plana.

 

Galeria Regia Catalana, Filippo Ariosto (1587)

 

No hi ha res que es correspongui al segle Xll. L’arnès pavonat de negre és del tot inusual en el moment en què Ramon Berenguer IV va viure. Peto, espatllàs, braçals i faldó de malla combinant ferro i bronze; tot plegat és excepcionalment fantasiós. Només li podrien trobar un paral•lel al faldó en els retaules gòtics de la segona meitat del segle XV. Molt lluny del que ens aporten les fonts documentals i iconogràfiques de l’època del comte. Porta barba i una gran cabellera en un intent de donar-li idea d’antigor, però negres quan sabem perfectament que Ramon Berenguer era significativament ros amb el cabell rinxolat. Malgrat haver patit la profanació del sepulcre el 1794 pels francesos, el 1803 comprovaven que el cos momificat del Príncep restava incorrupte amb barba i cabells rossos arrissats, “pelo crespo i rubio” deixà constància escrita el sacerdot valencià Joaquín Villanueva a “Viaje literario a les iglesias de España” (1806).

 

 

 

Poca broma, a continuació observeu la restitució adequada a veure si trobeu les diferències:

Ramon Berenguer IV – 1150 (Restitució rigurosa)

 

Pentinat amb una clenxa al mig que li divideix els cabells en dues parts simètriques que li arriben més avall de la mandíbula amb la particularitat que, com és habitual en l’època, li cau un rinxol de cabell a tall de serrell arrodonit per entremig del front. Vestit amb una capa o clàmide de mida més reduïda que les del període anterior, tancada amb un petit fermall. Ja no va subjectada al muscle dret sinó al centre del pit. Rivetada per la part superior i laterals amb un galó estret, i per la inferior amb una sanefa ampla brodada amb decoracions geomètriques i amb esmants, botons plans de plata o d’or, així com d’alguna pedra. També seria correcte que portés encara la clàmide gran clàssica, ricament rivetada per tot el voltant exterior d’una sanefa, en aquest cas tota ella de galó ample geomètric brodat i ornat com l’anterior. A sota de la clàmide porta una túnica que tant pot ser tres quarts, això és fins a mitja cama, o per influència oriental fins i tot més llarga, però també curta d’influència franca fins a l’alçada dels genolls. Unes i altres amb coll, punys i baixos decorats amb una sanefa ampla i rica com la clàmide. Finalment sota de tot i en contacte amb la pell, porta una camisa de lli molt fina. Mitges fins a mitja cuixa subjectades per una beta a la cintura a manera de lligacama. Pot portar roba interior en la forma que es veu en el davallament de la creu de Durro encara que sigui cronològicament posterior.
Les sabates també guarnides amb pedreria van tancades a l’alçada del turmell o són més altes amb un petit camal de tres o quatre dits. No és estrany que vagin tancades per unes petites sivelles.

Tot plegat segueix un estil propi de la zona catalana-occitana.

Les restitucions dels vestits es basen en les pintures murals contemporanis de sant Miquel i Santa Maria de Taüll, les de la catedral de la Seu d’Urgell entre altres així com les escultures provinents del convent dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc.

 

Ramon Berenguer militar

 

Com no podia ser de cap altra manera, el príncep va armat seguint la tecnologia més puntera del moment.

Armament defensiu: Porta un elm amb nassal i reforços de ferro. A sota, com era habitual, porta una còfia tèxtil gruixuda dita trepa. Com era habitual a mitjans del S. XII, la malla cobreix completament el seu cos de cap a peus per tal que la protecció sigui total. El cap i coll van protegits pel capmall, el cos i braços per un ausberg amb braçals, guants i un faldó fins a mitja cama tot de malla. A sota du unes calces també de malla, lligades a la cintura que van de la part alta de la cuixa fins als peus on porta fortament cosides unes soles de cuiro que li fan de sabates. A sota de tot, perquè la malla no enceti la pell porta una camisa, una túnica de roba luxosament decorada i unes mitges. L’escut d’ametlla amb un umbus de ferro gairebé tan alt com ell li protegeix la banda contrària a la llança.

Armament ofensiu – Com és habitual porta una llança amb gallardet (banderí) a la punta amb l’escut reial pintat i una espasa. No cal dir que combatia a cavall i que aquest anava armat com el descrit en l’article sobre Ramon Berenguer lll.

Les fonts documentals per tal de fer la restitució són en primer lloc el seu segell reial, i els cavallers de la porta del monestir de Ripoll.

 

 

 

Segell de Ramon Berenguer IV (1150) a sobre de l’escut palat hi ha l’escarboncle o bloca, el reforç de l’escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d’aspa

 

La sala de recepció del Palau Reial o Palau Maior

El Palau Reial romànic és una ampliació de l’antic Palau Carolingi adossat a la muralla romana. Gràcies a les excavacions es pot deduir la forma i distribució espaial de l’edifici i el seu entorn. En l’actual plaça del Rei, hi havia una capella rectangular en el lloc que més tard s’aixecaria l’actual església gòtica de Sant Iu, i a l’altre costat, avui la plaça del museu Marés, hi havia un espai del qual se’n tenen poques dades però on podia ser el conegut jardí o verger del palau. Durant el govern de Ramon Berenguer IV es dugué a terme una important reforma.

 

 

La sala, tindria una funció polivalent on es podrien fer altres actes fins i tot domèstics, s’ha decorat amb cadires, escambells, coixins i tapissos. La restitució, basada en paral·lels existents, descripcions escrites i el registre arqueològic, ens descobreix una gran sala ben il·luminada amb les parets totalment arrebossades de dalt a baix amb morter de calç i un terra allisat del mateix material, això és d’“opus sininum”. S’ha decorat seguint un ordre decoratiu clàssic del romànic. En un primer nivell hi ha una cortina pintada coronada per una sanefa geomètrica que també decora tot el voltant d’un seguit de finestres romàniques que ocupen un segon nivell i que actualment es poden veure per la banda del pati del museu Marés. En els espais entre finestres i hi ha pintat un clàssic carreuat imitant en color les juntes de les pedres. A sobre, envoltant la sala hi ha una escena figurada on s’explica un esdeveniment militar i de cort. La paret del tron, per tal de realçar el poder comtal consta amb una peanya sobre la qual hi ha un setial romànic a manera de tron sense espatller ni dosser, amb un tapís amb les quatre barres de sang penjat darrere que dóna majestuositat l’escena (assessorament del gran especialista medievalista Eduard Mira). L’incipient ús de l’heràldica és ja visible al Principat com demostra el segell de Ramon Berenguer IV que ens mostra una representació de les barres amb les quals els membres de la casa comtal barcelonesa estan molt familiaritzats com també es pot veure al sarcòfag d’Ermessenda de Carcassona (s. XI) i posteriors.

 

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail