Qui va ser realment Sant Jordi?

4dd35650-e0f1-4af6-898e-d77fa62fc221

Sant Jordi vist pel dibuixant Miquel Pubill


Un altre any, com és tradició, el 23 d’abril celebrarem el dia de Sant Jordi, una tradició ben arrelada al nostre país que també hem sabut exportar a altres contrades. Centenars de parades a tots el municipis de Catalunya ompliran els carrers i milers i milers de llibres i roses seran regalades mentre els més menuts recorden la llegenda del Cavaller que salva a la princesa matant el drac i s’esdevé el miracle que les gotes de sang esquitxades per la seva llança es transformin en roses vermelles. Un dia molt nostre en el que els catalans combinem tradició, cultura i amor. Però, què en sabem realment de Sant Jordi?

Si cerquem a la xarxa si realment va existir Sant Jordi, hi trobarem moltes respostes, algunes d’elles un xic folklòriques i d’altres amb més serietat.

La que trobo més “creïble” és l’entrevista de la contra del diari La Vanguardia del 14 de març de 2014 a Stefano Cingolani, historiador medievalista, que explica que ha trobat un màrtir dels primers temps del cristianisme que podria donar el perfil, i del qual hi ha una tomba a Diòspolis (a Lod, en l’actual Israel) que es venerada des del segle VI. Segons Stefano, aquesta tomba pertany a un màrtir anomenat Giorgos -en grec, protector dels camps- i de qui es diu que va trair l’emperador romà, doncs era tribú militar, declarant-se cristià i negant-se a martiritzar als cristians captius.

98762e4a-d170-47fc-9a5a-f93894ce7034

Església de Sant Jordi a Lod, Israel

Malgrat que el van crucificar, que li van treure les vísceres, li van posar sal a les ferides, li van estirar els membres i el van calçar amb sabates de ferro amb punxes, no va morir. Ell somreia tot dient als seus botxins que era obra del poder del seu Déu. Encesos, li colpejaren el cap fins que li va sortir el cervell per les orelles, i res, seguia viu. Fins que al final, els seus verducs li van abocar plom fos a la boca i també li van clavar claus al cap. Diu la llegenda que va morir tres cops, i que per tres cops va ressuscitar. Com veieu, l’única vessant històrica de un Sant Jordi hipotètic no té res a veure amb la bella llegenda del cavaller, el drac i la princesa.

Encara que de fet, si us n’adoneu, veiem molts paral·lelismes en aquesta història amb altres de la tradició cristiana. I com ja sabem que es comú en la tradició cristiana apropiar-se de tradicions paganes més antigues i reconvertir-les, pensem que aquest cas podria ser ben bé així, doncs aquesta història no deixa de ser dubtosa i poc creïble.

El cert és que la veneració a Sant Jordi com a màrtir va començar ben aviat, cap al segle IV, i es tenen relats de peregrins de l’existència d’una església a Diòspolis en el seu honor durant el regnat de Constantí, església que es va convertir en el centre del culte a Sant Jordi. Sabem que aquesta església va ser destruïda al 1010, i més tard reconstruïda pels creuats. Més tard, al llarg de la tercera creuada, l’any 1191 va tornar a ser destruïda per les forces de Saladí. Tanmateix no va ser només a Orient on se’l venerà, doncs a finals del segle IV, i sobretot al segle V el seu culte es va estendre des de Palestina a tot l’imperi romà, sent canonitzat l’any 494 pel Papa Gelasi I. D’altra banda, i com a dades curioses, també trobem referències a Sant Jordi en el sincretisme religiós i cultural de la religió islàmica i del judaisme, però amb noms diferents, fins i tot histories místiques i gnòstiques al sufisme, la ciència esotèrica de l’Islam.

614d72cb-15b0-4386-b6de-d8487d4c9ade

Tomba de Sant Jordi a l’Església de Lalibela

Però la pregunta és: com arriba la història d’aquest màrtir -del qual no certifiquem la seva existència- a convertir-se en el cavaller vencedor del Drac?

Doncs no és fins al segle IX quan apareix un altre historia popular. Aquesta, que forma part de la llegenda daurada, és coneguda com “Sant Jordi i el Drac”, i és, probablement, l’origen de tots els contes sobre princeses i dracs a Occident. La llegenda comença amb un drac que reposa a la font que abasteix d’aigua a una ciutat, per la qual cosa els habitants, cada cop que volien agafar aigua havien d’allunyar-lo, per lo qual li oferien sacrificis humans escollits a l’atzar, fins que un dia li va tocar a una princesa. El seu pare, el rei, va demanar ajuda divina, i vet aquí que en aquells moments terribles apareix Sant Jordi muntat en el seu cavall blanc. El cavaller no ho dubta i s’enfronta al drac, el mata i salva la princesa. Llavors els ciutadans, agraïts, abandonen el paganisme i abracen el cristianisme.

Noteu aquí el simbolisme. El cavaller és el creient amb la força de Déu, el cavall blanc és l’Església i el Drac és el paganisme, la idolatria, la temptació i Satanàs. Així es com interpreten en l’imaginari cristià la figura de Sant Jordi alguns estudiosos per lluitar i imposar les seves creences contra les paganes. I aquest fet farà que aquest Sant Jordi modern, vestit amb armadura, armat amb llança i espasa, protegit amb escut i muntat dalt d’un cavall blanc, i que no té res a veure amb el històric, es popularitza a l’alta edat mitjana, convertint-se en el protector dels creuats i en el patró de la cavalleria, fins i tot d’algunes Ordes Religioses com la Teutònica i també dels Templers.

Trobem al nostre imaginari moltes llegendes que fan referència a aquest nou Sant Jordi. Llegendes que relaten la seva participació en innumerables batalles contra els sarraïns, com la de la reconquesta d’Osca, on afavorí al rei Pere I, o com a la batalla d’Antioquia, on va pujar a la gropa d’un cavall teutó descavalcat ajudant als creuats a vèncer. Fins i tot els situem amb Jaume I en la conquesta de València i, com relata la dita popular, gràcies a ell les tropes cristianes van vèncer sense patir cap baixa. Ara bé, si tenim en compte que València es va conquerir per la negociació i la rendició, és fàcil veure que era lògic que no hi haguessin baixes. També fan dir a Jaume I que, després de la presa de Mallorca, els sarraïns li contaren que el primer que van veure entrar va ser un cavaller muntat en un cavall blanc, al qual identificaren com Sant Jordi.

Bé, llegendes d’herois, cavallers blancs i contes de fades apart, el cert és que a Sant Jordi se’l venera molt més del que pensem. A moltes parts d’Espanya com és el cas d’Aragó, on n’és el patró, llocs de València, de Castella, d’Extremadura, i fins i tot a Astúries, on San Xurde matà el Cuèlebre, una serp gegant identificada amb el drac. També a l’estranger rep forta veneració, com és el cas de Portugal, on substituí a Sant Jaume (Santiago) en el patronatge, a Hongria, des d’abans de l’any 1000, a Anglaterra, on la seva bandera porta la creu de Sant Jordi, a Itàlia, a Rússia, on la església ortodoxa celebra la seva festivitat com a patró, malgrat que el 6 de maig, i molts llocs més que no citem per no allargar-nos.

Commanderie de Coulommiers (Seine-et-Marne, France) : saint Georges et le dragon, fresque dans la chapelle

Sant Jordi a la Comanderia de Columiers

També les Ordes Militars el tenen present i porten el seu nom o els seus símbols, com la Orde de la Jarretera a Anglaterra, l’Orde Teutònica, l’Orde de Calatrava, la Sacra Orde Constantiniana, la de Sant Jordi d’Alfama i també la Orde del Temple. Inclús és reconegut com el patró del moviment Scout, al ser escollit per el seu fundador, Baden Powell, per la seva valentia i cavallerositat. Malgrat tot això, i d’aquestes histories de cavallers armats damunt de cavalls blancs que maten dracs per tot arreu, altres estudiosos més laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. I veuen un simbolisme ben diferent que ve de més antic. De molt abans que el cristianisme. Arrencant a l’Orient en tradicions marcadament dualistes. Aquestes lectures interpreten el símbol de Sant Jordi com el símbol més pur del dualisme, ja que el Cavaller, Sant Jordi, no mata pas al Drac, si no que el sotmet a que ell i el drac formen un mateix jo, sent el be i el mal que cada ser humà te dins.

El cavaller, igual que a la tradició antiga cristiana representa la virtut, i el drac les passions i els vicis. I la lluita entre ambdós es la capacitat que te tot ser humà per contenir els vicis i practicar la virtut, sense pogué matar al drac, ja que forma en definitiva part d’ell. Cavaller i drac hauran de viure sempre junts, i al llarg de la seva vida el cavaller haurà de mantenir la seva particular lluita impedint que els vicis i les passions el dominin.

Una interpretació molt semblant a la gihad que predicà Mahoma, ja que ell es referia a la lluita interna de cada creient contra el mal, a la lluita interna per practicar el bé i ser un bon creient. Res a veure amb les bestieses que en el seu nom cometen assassinats contra els qui no professen la seva fe, com van fer però en altres èpoques els cristians, èpoques en les que Sant Jordi encarnava la lluita amb l’espassa contra l’infidel. Èpoques en les que les fogueres de la inquisició van cremar molts éssers humans per no plegar-se als seus dictats, com els tristament recordats càtars al nord del nostre país.

Per anar acabant, noteu que els Templers també el veneraven. I es que podem trobar molt simbolisme comú, com per exemple el segell del Temple. Els dos cavallers damunt el mateix cavall i que alguns interpreten com símbol de pobresa o altres de companyonia. Res més lluny, doncs cada cavaller tenia al seu càrrec quatre cavalls, i, si ells professaven vot de pobresa, l’Orde no ho era pas de pobre. Un altre cop trobem aquí el dualisme, i el bé i el mal en una sola figura, i la capacitat per actuar amb virtut i dominar la passió. Fins i tot l’estandard dels templers mostrava el dualisme, amb el blanc i el negre.  

En qualsevol cas, la riquesa del símbol és la quantitat d’interpretacions que pot tenir, i que cada un és quedi amb la que vulgui. I com ja ha és tradició nostra, seguim celebrant la Diada de Sant Jordi amb joia i alegria, roses, amor i llibres. Encara que el llibre arribà més tard i li devem a Cervantes que sigui també el 23 d’abril. Cervantes, qui va escriure un llibre mofant-se de la cavalleria. Casualitat?

01d2794e-8e9f-4cdf-a51e-b4b9e499eb73

Sant Jordi vist per la dibuixant Teresa Zuluaga

Article realitzat per Jordi Matilló en exclusiva per a Vibrant.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail