Per què defensar fermament la nostra cultura?

Tots sabem la importància que té la llengua i la cultura per un poble i segurament estaríem d’acord que és important i necessari defensar-la i protegir-la per a mantenir-la, ja que és el que dóna vida i sentit a un poble, més enllà de què puguin descriure les línies en els mapes, és el què li permet existir. Tot i això, què hi ha darrere d’aquesta importància? Què hi ha més enllà d’aquest sentiment identitari de pertànyer a un grup? Què es pot trobar entre els plecs dels vestits tradicionals o què amaguen els mots de la llengua?…

Al fons de tot això s’hi troba l’individu i el seu origen. Per entendre quin és el profund significat de la cultura per a qualsevol ésser humà, s’ha de partir de la idea que aquest ésser, el qual som cadascú de nosaltres, no pot existir sense la cultura, però paradoxalment la cultura tampoc pot existir sense ell, com expressa l’antropòleg Clifford Geertz “De ben cert que sense homes no hi ha cultura, però d’igual manera, i això és més significatiu, sense cultura no hi ha homes.”. Podem dir que és un peix que es mossega la cua, un enigma que els estudis sobre el subjecte i la cultura intenten resoldre.

 

A diferència dels animals, l’ésser humà a causa del seu gran salt evolutiu va perdre l’important saber dels instints, cosa que li dificulta viure i moure’s per l’entorn, com si la naturalesa no acabés d’encaixar amb la seva «naturalesa» i es veu obligat a viure i crear un altre entorn a través del llenguatge i el simbòlic. Ara bé, què és el què permet formar o fer sorgir el subjecte? Un subjecte que no es desenvoluparà per instint, o dit en altres paraules, que no trobarà l’ajuda que necessita a l’entorn natural. Aquesta ajuda només pot venir dels seus semblants i la clau que li proporcionaran serà el llenguatge. El llenguatge li proporcionarà tot el món simbòlic que li permetrà raonar, relacionar-se i comprendre el món i formar el seu interior.

El llenguatge és el punt de partida, el punt de partida del nostre ésser, que després ens proporcionarà juntament la cultura i les eines per a comprendre-la, transformar-la i crear-ne més.

 

Som éssers culturals, el nostre entorn natural és la cultura i la formació del subjecte no és possible sense un llenguatge. Per aquesta raó, és necessari ser conscient de la importància de la nostra llengua i la nostra cultura. És necessari comprendre què és realment la cultura o la llengua, tot i saber que tenen una gran importància per a la supervivència del nostre poble, aquestes no només aguanten una identitat o un tret cultural amb el qual sentir-se reflectit, sinó que formen part de l’interior de l’individu, és el què ha format el subjecte, és el subjecte. I això és extrapolable a totes les llengües i cultures perquè cap llengua ni cap cultura és inferior ni superior, totes elles romanen a l’interior de les persones, totes elles viuen, caminen, totes elles són les persones.

Al caminar pels carrers dels nostres pobles i ciutats, a l’observar l’arquitectura, en sentir a algú parlar la llengua, s’ha de recordar que entre aquestes pedres i aquests sons hi ha part de nosaltres i que quan s’ataquen no només s’ataca a pedres i sons sinó que també a les persones i a una manera de comprendre el món.

 

Carles Solà, col·laborador de VIBRANT

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail