Palestra: Reconstruir i construir la nació

Les seqüeles econòmiques de la fi de la I Guerra Mundial, van tenir a Catalunya efectes devastadors. Sectors de l’empresariat van fer repercutir la crisi en els treballadors cosa que va provocar l’augment de la tensió social. La Mancomunitat, mancada d’estratègia i de poder polític, esdevingué incapaç de donar sortida a la situació. Els sectors més reaccionaris de l’empresariat van atiar una veritable guerra contra els sindicalistes i els seus possibles aliats de l’esquerra nacionalista: Francesc Layret, Salvador Seguí i altres cinc-cents dirigents sindicals van ser abatuts a trets. Tanmateix la conflictivitat no es va aturar.

torratxa

El pistolerisme era un problema greu a la Barcelona de l’època

L’estat monàrquic anava a la deriva i en aquest context la Lliga va donar suport al cop d’estat militar que va dirigir Primo de Rivera el setembre del 1923. El nou règim va mantenir a ratlla als sindicats catalans, i també va actuar contra el nacionalisme català emergent que creixia a l’empara de les idees del president nordamericà Woodrow Wilson respecte a la necessitat de reconstruir Europa tenint en compte les realitats nacionals. Primo de Rivera, però, va anar més enllà i també va carregar contra l’obra que en el seu moment havia propiciat la Lliga regionalista, tot dissolent la Mancomunitat i perseguint la llengua catalana.

La Dictadura es va mantenir ferma, però les seves bases van ser minades per la sostinguda oposició que van mantenir demòcrates, catalanistes i obreristes. El desembre 1929 el règim de Primo col·lapsava sense remei i el gener de 1930 s’iniciava un període de transició tutelat pel general Dámaso Berenguer, que buscava avançar en el restabliment d’una normalitat constitucional. Tanmateix els anys de la dictadura havien afavorit el creixement i afermament del moviment nacionalista de base republicana i de l’obrerisme, res tornaria a ser igual, la societat catalana es preparava per donar un salt qualitatiu quant a definició d’un nou marc polític. La construcció-reconstrucció de Catalunya dibuixava ara l’horitzó històric.

macia

Macià proclama la República Catalana

L’efervescència política  d’aquesta transició va afavorir, més enllà de partits i sindicats, moviments transversals del que avui en diríem la “societat civil”. L’abril de 1930 es fundava el moviment juvenil Palestra, a iniciativa de dos patriotes de pedra picada: Pompeu Fabra i Josep Maria Batista i Roca. Fabra esdevingué president de l’organització i Batista el secretari. La idea passava per construir una organització nacional de la joventut catalana, capaç d’integrar gent de diferents tendències. Batista comptava amb experiència quant a gestió de moviments cívics, atès que havia estat impulsor de l’excursionisme i de l’escoltisme. Palestra, era però, quelcom molt ambiciós, un projecte transversal i holístic al servei de la construcció del país. Un moviment que havia de flanquejar els passos que des dels entorns polítics es donessin per tal d’avançar cap a la llibertat del país. En aquest sentit el moviment es definia com a projecte de civilitat i de regeneració moral, de dinamització cultural i amb una clara projecció i potenciació de l’esport. Cal tenir present que la dimensió cultural catalana esdevenia estratègicament important tenint en compte que la Dictadura havia reprimit la llengua i la cultura del país.

palestra foto

Membres de palestra posant amb la senyera i l’ensenya de Sant Jordi

Palestra s’organitzava a partir dels agrupaments escolar i femení, y comptava amb set departaments: Obra Social; Servei de Difusió Cultural; Educació Moral; Educació Patriòtica; Educació Física; Propaganda i Relacions.

El Departament d’Obra Social organitzava colònies, i potenciava un projecte d’assegurances socials (l’Escut). El Servei de Difusió Cultural, potser el braç més important de l’organització, fomentava l’hàbit de la lectura i l’escriptura, la creació de biblioteques, feia cursos de cultura catalana i potenciava la presència del català en l’emergent entorn de la cinematografia. El Departament d’Educació Moral gestionava cercles d’estudis que reflexionaven sobre les variables i problemàtiques que afectaven als catalans. El Departament d’Educació Patriòtica, organitzava cursos i activitats a l’entorn de la llengua i de la història. Els lligams entre els països de parla catalana es potenciaven a partir d’un organisme específic: Nostra parla. El Departament d’Educació Física, era un dels forts. Potenciava, des de la secció dels Falciots, activitats absolutament novedoses com ara la iniciació a l’aviació, amb aparells sense motor i amb motor. La secció d’excursionisme iniciava en les tècniques d’acampada i marxes de muntanya, i estava en relació amb la dels Minyons de Muntanya i Guies Excursionistes, que cal ubicar de manera directa en la cultura de l’escoltisme que havia generat Robert Baden-Powell. Els campaments d’estiu, amb participació de joves de Catalunya, València i Mallorca esdevingueren una de les activitats més reeixides de la secció. Els departament de Propaganda i Relacions van treballar per donar a conèixer Catalunya a l’interior i a l’exterior, mitjançant publicacions i fulletons i impulsant una emissora pròpia: Radio Associació.

segellspalestra

Sèrie de segells de Palestra

Palestra, una iniciativa ben organitzada i planificada, va créixer amb rapidesa al llarg del 1931 i 1932 i va ajudar, de manera determinant, a la vertebració de la Catalunya republicana. Palestra, una organització cívica unitària, no era una organització política. Tanmateix els seus membres van donar suport, amb força, a la proclamació de la república catalana de 1931 i a la defensa de l’estatut de Núria. A partir del 1934 i dels fets del sis d’octubre la radicalització política i social del país van propiciar el declivi formal del moviment, tanmateix això no s’ha d’interpretar com un retrocés. Palestra, ja havia acomplert el seu objectiu. Palestra va crear i formar els quadres cívics cabdals que van sostenir la marxa cap a la llibertat que, amb avenços i retrocessos, va temptejar el país entre 1931 i el desastre de 1939.

palestra-07
Palestra rep una representació del nacionalisme basc el 1931. Hi apareixen Pompeu Fabra i Manel Carrasco i Formiguera

Francesc Xavier Hernàndez Cardona. Historiador.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail