“Miss Cavernícola”

A Catalunya ja va ocórrer durant un temps que un grup de dones van fer de les polítiques socials a favor de les dones, aconseguides en la II República, tot un manual apocalíptic del comportament femení que s’esdevenia en aquells moments. Tot just al final de la segona república, quan semblava que la igualtat entre dones i homes començava a ser un fet, aquestes dones, afirmant i reafirmant els seus bons costums, utilitzant el suport de polítiques repressives i fent valer el poder que llavors sustentava grups ideològics com la Falange, destrossaren els que serien els pilars fonamentals de tota societat justa i equilibrada.

Aquestes “Doñas” utilitzaren manuals en educació i adoctrinament trets de les mateixes escoles alemanyes durant el període en què Hitler escampà les seves polítiques d’ensenyament, i utilitzaren els mateixos recursos i plantejaments emmirallant-se en la societat hitleriana.

Podríem destacar a Pilar Primo de Rivera com una de les més fervents dones del règim franquista però existien també d’altres implicades i dedicades al treball sobre l’educació tradicionalista. Parlem doncs de Doña María Rosa Urraca Pastor, una de les impulsores més anomenada, tot i que va impulsar el feminisme cristià dins de l’organització ACM (Acción Católica de Mujeres). Nascuda a Madrid en 1907, propagandista i articulista, va escriure i expressar la seva ideologia tradicionalista, tant era així que els seus seguidors li deien “Miss Cavernícola” doncs s’entenia per caverna al pensament tradicional i decent. No és d’estranyar doncs el paral•lelisme que fem en l’actualitat nomenant als mitjans de comunicació afins al tradicionalisme com a “La caverna”.

Doña María Rosa Urraca Pastor “Miss Cavernícola”

Durant la segona república es va afiliar al grup “Las Margaritas” associació de dones tradicionalistes i va lluitar sempre en contra de les polítiques republicanes. No va perdre temps en lligar-se en plenitud en el moviment colpista de Franco a partir del cop d’estat dedicant-se com a infermera en el front, sempre al costat de les tropes franquistes. Segons Doña Urraca no es podien tractar de la mateixa manera als fills dels republicans caiguts en la guerra que als fills dels caiguts en el bàndol colpista. Gran oradora i propagandista dirigí nombroses escoles i centres doncs la base educativa era primordial en la formació de nous individus. Arribà a la política com Carlista i prosperà en el seu cercle gràcies al seu gran nivell com a interlocutora.

A Catalunya, tanmateix, el 2 de desembre de 1936, el Consell de Justícia de la Generalitat nomenà a Maria Lluïsa Algarra Coma Jutgessa del Jutjat de Primera Instància de Granollers, sent d’aquesta manera la primera dona Jutge de la història d’Espanya. D’aquesta manera es volia en temps de la república trencar vells motlles per tal d’estructurar una millor justícia social. Es va establir que la igualtat de drets entre dones i homes havia de ser absoluta sense cap altra diferència que la imposada per la naturalesa, tota restricció o privilegi entre els dos sexes era absolutament incompatible amb la dignitat que l’ordenació jurídica ha de consagrar.

 

Maria Lluïsa Algarra, primera dona Jutge de la història d’Espanya

Algarra va participar activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona en 1937, en el que hi va presentar l’informe “Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”. Juntament amb moltes altres dones republicanes, antifeixistes i juristes, com ara Júlia Álvarez o Victòria Kent, foren el punt d’odi dels feixistes i marxaren a l’exili, suspeses dels seus càrrecs com a juristes. En els seus expedients de responsabilitats polítiques s’informa de la manca de feminitat, o dubtosa moralitat, arguments sustentats en la moral de l’església Catòlica. El propòsit del franquisme era fer palès un prototip de dona dolenta, immoral i indecent sent així la imputació molt més còmoda. Sobresurt en aquests expedients l’odi extrem a la dona republicana.

Aquestes dones representen a moltes altres, anònimes i desconegudes, que per trencar els patrons patriarcals sobre el que se sustentava la societat espanyola i per ser republicanes patiren l’exili en el temps i en l’espai.

Caldria doncs, en l’actualitat, saber diferenciar entre el Feminisme republicà o progressista i el Feminisme Catòlic. Ens trobem en un moment on en feminisme catòlic vol tornar a aparèixer, tant en dones de vocació política, periodística o propagandista fent servir l’oratòria i confonent amb les paraules. Ho veiem en la contradictòria propaganda feta recentment i que circula lliurement en forma d’autocar parlant de “Feminazis“.

 

Míriam Garcia Villa. Escriptora. Gestora i coordinadora cultural

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail