Les Verges Negres (article bilingüe català-occità)

Les representacions de la Mare de Déu amb pell fosca o negra de la part occidental de la mediterrània, són en la seva majoria, d’origen romànic. El culte popular a les verges negres s’origina en temps de l’imperi romà i els seus atributs estan inspirats en les antigues deesses de la fertilitat. No obstant això, hi ha qui pensa que l’origen podria ser celta i està inspirada en una dona salvatge anomenada “la sarraïna” com és el cas de Philippe Walter, director del Centre de Recherche sur l’Imaginaire de la Universitat Stendhal-III (Grenoble).

La majoria d’aquestes verges romàniques, estan realitzades en fusta. No obstant això, les de finals de l’imperi romà, estan realitzades en altres materials foscos com el banús, l’obsidiana o, segons afirma Eetu Annelin, en la novel·la “Òc”, feta amb el mateix meteorit origen de la vida a la terra i que segons afirma, avui en dia, encara hi ha religions que custodien gelosament trossos d’aquest meteorit. Però literatura a part, el cert és que les verges negres han estat sempre associades a la saviesa ancestral com ho van estar també les deesses d’altres cultures, i és a partir de l’Edat Mitjana, que varen ser motiu de devoció i peregrinacions.

Verge de Ròc Amador (Rocamadour)

A Occitània, tenen especial rellevància les verges negres de Lo Puèi de Velai, on la talla original va ser destruïda entre març de 1793 i gener de 1795 quan davant el santuari van ser guillotinats divuit sacerdots. La verge de Ròc Amador, també és una verge negra molt venerada pels occitans. Té els ulls tancats i porta al nen Jesús assegut al genoll esquerre. De la mateixa manera que és extraordinària la devoció que senten els tolosans i especialment les tolosanes en cinta per Santa Maria de Tolosa, una verge negra a la qual anomenen també “Deaurata”. La talla original d’aquesta verge era del s. X, però va ser robada i substituïda al s. XIV per una altra que va ser cremada a la plaça del capitoli durant la Revolució francesa de 1789. Actualment, la talla és una reproducció de 1807.

A Catalunya, la verge negra per excel·lència, és la Mare de Déu de Montserrat coneguda popularment com a “Moreneta” la llegenda la situa en el s. IX després de l’aparició d’una llum a uns nens, que seguint les mateixes van trobar a la verge dins d’una cova. I diu la llegenda que quan el bisbe de Manresa va voler traslladar-la, la talla va adquirir un pes impossible de moure, el que va ser interpretat com un signe inequívoc que la verge no volia moure’s, i per aquest motiu es va ordenar construir una ermita en aquell lloc.

En 1025, l’abat Oliba va decidir fundar el monestir i entre els segles XII i XIII, es construeix l’església romànica convertint-se posteriorment en abadia. Els seus monjos practicaven la Regla de Sant Benet amb un ritme pautat de pregària i el treball seguien el lema benedictí: “Ora et Labora”. En aquells moments depenia d’un altre monestir, el de Ripoll, del qual intenten independitzar-se en diverses ocasions. Finalment ho aconsegueixen en 1410, gràcies al Papa Benet XIII.

Anys més tard, el monestir perd la seva independència. En 1493, el rei Ferran el Catòlic envia a 14 monjos procedents d’una congregació de Valladolid, i el monestir passa a dependre d’ella. Aquell mateix any, un dels frares i antic ermità de la muntanya, Bernat Boïl, acompanyarà a Cristòfor Colom en el seu segon viatge. Aquest batejarà amb el nom de Santa Maria de Montserrat a una de les illes de les Antilles.

Durant els següents segles, els abats del monestir es varen anar succeint en el càrrec entre els que pertanyien a la Corona d’Aragó com d’altres zones d’Espanya. No obstant això, segles més tard, el monestir va ser víctima de saquejos i incendis per les tropes napoleòniques en 1811 i 1812, que van arrasar amb la majoria de tresors guardats en aquest singular indret.

Però, les desgracies, encara no havien acabat. Poc després, el 1835, el nou govern liberal progressista d’Espanya va suprimir els ordes religiosos, confiscant i venent els béns de l’església, en el que es coneix com “La desamortització de Mendizábal”. Llavors, la comunitat religiosa es veu obligada a abandonar el monestir.

Després de nou anys d’exclaustració, finalment en 1844, poden restablir novament la vida monàstica. No obstant això, només quedaven en peu poc més que les parets. Però això no va ser pretext per desanimar-se i varen començar a treballar. I, com que ja no pertanyia a l’orde de Valladolid, el monestir va recuperar la seva autonomia, i el 1881, el papa Lleó XIII va proclamar a la Verge de Montserrat patrona de Catalunya fixant la seva celebració el dia 27 d’abril.

 

 

No obstant això, tot just un segle més tard, durant la guerra civil espanyola, un total de 23 religiosos de l’abadia van ser brutalment martiritzats en els tres anys que va durar la persecució religiosa i el monestir va tornar a tancar-se passant a mans de la Generalitat de Catalunya. Finalment, després de tornar de nou, el 1947, es va celebrar la cerimònia d’entronització de la Mare de Déu i el 1968 es va finalitzar la nova façana del monestir.

Estratègicament situat, la bellesa i misteri de la Muntanya de Montserrat segueix atraient encara avui en dia a multitud de persones. Com a lloc de trobada d’homes savis, ha estat freqüentat per intel·lectuals, artistes universals i àdhuc Papes. Fins i tot, el mateix Hitler va enviar una delegació a aquest lloc emblemàtic a la recerca del Sant Grial.

Ningú sap que va passar ni quina va ser la  conversa, només sabem que Himmler va sortir amb les mans buides i la cara desencaixada després de la reunió amb l’abat. Qui sap?… Potser a la fi, sigui veritat que aquesta muntanya sigui veritablement màgica i estigui plena de successos extraordinaris. Certament, cap de nosaltres és capaç de marxar indiferent després d’escoltar el cant del “virolai” quan els nens de l’escolania inunden la basílica amb les seves angelicals i perfectes veus aconseguint elevar la nostra ànima amb belles paraules d’amor cantades.

Amb els meus millors desitjos, Feliç dia de la Moreneta!

Griselda Lozano, experta en Occitània i història religiosa medieval

 

 

Las verges negras

Las representacions de la Verge Maria amb la pèl escura o negra, dins la partida occidentala de la Mediterranèa, son dins lor majoritat d’origina romanica. Mas lo culte popular de las verges negras a son origina dins l’empèri roman tardiu e lors atributs son inspirats de las ancianas divessas de la fertilitat. Pasmens, qualques unes pensan que lors originas son cèltas e son inspiradas d’una femna salvatja nomenada “la Sarrasina”. Es lo cas de Philippe Walter, director del Centre de Recèrca sus l’Imaginari de l’Universitat Stendhal-III (Grenòble).

La majoritat d’aquelas verges romanicas son fabricadas en fusta. Pasmens, las de la fin de l’empèri roman son realizadas amb d’autres materials sorns coma l’ebèn, l’obsidiana e quitament, segon çò qu’afirma Eetu Annelin dins lo roman Òc, del quite meteorit que creèt la vida sus la Tèrra e que lors tròces son totjorn gardats gelosament per qualques religions actualas.

Mas al delà de la literatura, çò qu’es verai es que las verges negras son totjorn estadas  associadas a la sabença ancestrala coma o foguèron tanben las divessas d’autras culturas. E tre l’Edat Mejana, foguèron a l’origina de devocions e pelegrinatges. En Occitània, a una importància especiala la verge negra del Puèi de Velai, que son estatua originala foguèt destrucha entre març de 1793 e genièr de 1795 quand davant lo santuari foguèron guilhotinats dètz e uèch prèires.

La Verge de Ròcamador es tanben una verge negra fòrça venerada pels occitans. A los uèlhs barrats e pòrta l’enfant Jesús assetat sus son genolh esquèrre. Es tanben extraordinària la devocion que senton los tolosans —e mai que mai las tolosanas prens— per Santa  Maria de Tolosa, una verge negra que la nomenan tanben “la Daurada“ e que son estatua originala del sègle X foguèt panada e remplaçada dins lo sègle XIVn per una autra que foguèt cremada sus la Plaça del Capitòli pendent la Revolucion francesa de 1789. A l’ora d’ara, l’estatua es una reproduccion de 1807.

En Catalonha, la verge negra per excelléncia es la Verge de Montserrat coneguda popularament coma “la Moreneta“ que sa legenda se situa al sègle IX après l’aparicion de luses a d’enfants qu’en tot las seguir rescontrèron la verge dins una tuta. E ditz la legenda que quand l’evesque de Manresa la volguèt transportar, l’estatua èra de mai en mai pesuga e impossibla de mòure, çò que foguèt interpretat coma un senhal inequivòc que la verge se voliá pas mòure, e per aquela rason ordenèt de bastir un ermitòri en aquel endrech.

En 1025, l’abat Oliba decidiguèt de fondar lo monastèri e entre los sègles XII e XIII, se bastís la glèisa romanica que venguèt pus tard una abadiá. Sos monges practicavan la règla de Sant Beneset. Amb un ritme regular de pregàrias e de trabalh seguissián lo lèma benedictin: Ora et Labora. Dependon d’un autre monastèri, lo de Ripoll, del qual ensajan de prene lor independéncia, e i capitan plan en 1410, gràcias al papa Beneset XIII.

Ça que la, quaques ans pus tard, lo monastèri pèrd son independéncia. En 1493, lo rei Ferdinand lo Catolic mandèt 14 monges originaris d’una congregacion de Valladolid, que lo monastèri ne dependriá. Aquela meteissa annada, un dels fraires e ancian ermitan de la montanha, Bernat Boïl, acompanharà Cristòl Colomb dins sonsegond viatge. El nomenarà una de las illas Antilhas amb lo nom de Santa Maria de Montserrat.

Dins los sègles seguents, los abats del monastèri que se succediguèron dins lo cargue apertenián a la Corona d’Aragon e a d’autres territòris d’Espanha. Qualques sègles pus tard, lo monastèri foguèt victima de pilhatges e d’incendis per las tropas napoleonianas en 1811 e 1812, que destruguèron la màger part dels tresaurs gardats en aquel endrech singular.

Coma se tot aquò foguèsse pas pro, pauc puèi, en 1835, lo nòu govèrn liberal progressista d’Espanha suprimiguèt los òrdres religioses, en confiscant e vendent los bens de la glèisa, çò que se coneis coma “ lo desamortiment de Mendizábal“. Alavetz, la comunautat religiosa se vei obligada de quitar lo monastèri. Après nòu ans d’exclaustracion, fin finala en 1844, pòdon restablir la vida monastica. Totun, i demorava pas que las parets, e lor calguèt se metre al trabalh. Coma ara dependiá pas pus de Valladolid, lo monastèri recobrèt son autonomia, e en 1881, lo papa Leon XIII proclamèt la Verge de Montserrat patrona de Catalonha en fixant sa celebracion lo 27 d’abril.

Ça que la, a pena un sègle pus tard, pendent la guèrra civila espanhòla, un total de 23 religioses de l’abadiá foguèron brutalament martirizats dins los tres ans que durèt la persecucion religiosa, e lo monastèri tornèt barrar en passant a las mans de la Generalitat de Catalonha. Enfin, après son retorn en 1947, se celebrèt la ceremònia d’entronizacion de la Verge, e en 1968 finiguèt de se bastir la nòva faciada del monastèri.

Estrategicament situada, la beutat e lo mistèri de la Montanha de Montserrat contunha d’atraire encara uèi una molonada de mond. Coma luòc d’amassada d’òmes savis es aguda estada frequentada per d’intellectuals, d’artistas universals e quitament de papas. Lo quite Hitler i mandèt una delegacion en cèrca del Sant Grasal. Degun sap pas çò que se passèt ni quina convèrsa tenguèron, sonque qu’Himmler sortiguèt amb las mans vuèjas e enaurèt après la reünion amb l’abat.

Enfin, saique es vertat qu’aquela montanha magica es plena d’eveniments extraordinaris e que degun ne partís indiferent après la vesitar, mai que mai pendent la cantada del “Virolai“ que los enfants de la manecantariá emplisson la basilica amb lors voses angelicalas perfièchas en reüssissent a alçar nòstra arma amb de paraulas plenas d’amor.

Amb mos melhors vòts, aürós jorn de la Moreneta!

Griselda Lozano

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail