L’Associació Catalana de Beneficència (1908-1909). Els inicis d’una entitat d’ajuda als catalanistes represaliats

El professor Jaume Colomer explica el naixement de La Reixa, la primera entitat d’ajuda als catalanistes empresonats i perseguits per les seves activitats patriòtiques, en la seva obra de referència sobre la gènesi del catalanisme radical. Segons Colomer, La Reixa, entitat adherida a la Unió Catalanista (UC), “es convertí en una instància de coordinació dels sectors catalanistes més radicals”, les activitats de la qual es trobaven en el punt de mira de la policia espanyola. Això motivà que el 1903 l’entitat s’autodissolgués com a tal i passés a convertir-se en Comissió Benèfica de la UC, per tal de mantenir les seves activitats més a recés de les perquisicions policials.

En aquest context de persecució, i amb l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions el 1906, el gener de 1908 la policia espanyola escorcollà l’estatge de La Reixa, situat a la seu de la UC, detenint-ne el secretari, Lluís Manau, i el president, Josep Soronellas. La policia trobà a la seu de la UC un “símbol estrany”, un llaç per a les solapes amb les quatre barres, un triangle i una estrella, un clar precedent a la bandera estelada.

 

Membres de La Reixa detinguts l’11 de setembre de 1901

Mesos després, el setembre de 1908, la Comissió Benèfica de la UC demanava solidaritat amb dos catalanistes represaliats per les autoritats, en Josep Baró, de Figueres, i dos joves de l’Associació Nacionalista de Calella, pels quals la Comissió havia obert les respectives subscripcions per ajudar-los econòmicament (M, 3 setembre 1908, núm. 82).

Pocs dies abans, però, havia nascut una nova entitat que venia a substituir a La Reixa i a l’esmentada Comissió Benèfica de la UC en les seves funcions: era l’Associació Catalana de Beneficència (ACB), el primer president de la qual era Vicenç Albert Ballester i Camps (que havia estat soci protector de La Reixa i que més endavant, el 1918, creà l’estelada tal com la coneixem avui). Aquesta entitat, adherida a la UC, va quedar constituïda oficialment el 22 d’agost de 1908 i tenia com a objectiu “socorrer a empresonats catalans i, en cas d’esser possible y necessari, a llurs famílies; ademés podía fer extensius els seus socors a tot accident que relacionat amb l’esperit d’aqueixa Associació pesi a qualsevol catalá” (M, 23 octubre 1908, núm. 89). En formaven el Consell Directiu el seu president, Vicenç Albert Ballester; Carles Zanni, vicepresident; Josep Catarineu, tresorer; Joan Estallé (o Esteller), comptador; Manuel Pagès i Josep Viladecans, secretaris; Jacint Garriga, bibliotecari; R. Pla i Armengol, Lluís Marsans, Josep Arbós i Arbós i Vicenç Escoté, vocals (GN, 10 octubre 1908).

Existien, doncs, dos grups diferents vinculats a la Unió Catalanista que tenien com a objectiu la solidaritat amb els catalanistes perseguits: en primer lloc, la Comissió Benèfica de la UC, que era un apèndix d’aquest partit; i en segon lloc l’ACB, una associació independent, però adherida a la UC. Sabem que la Comissió Benèfica i l’ACB van coexistir, encara que no podem establir quant de temps, tot i que pensem que ben poc. Aquesta coexistència motivà que en determinats moments la presència dels dos grups recollint fons per als perseguits esdevingués poc funcional. En aquest sentit, els beneficis de la festa benèfica prorepresaliats organitzada l’11 de setembre de 1908 pel sindicat catalanista Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) es repartiren entre la Comissió Benèfica, l’ACB i una subscripció popular oberta per la publicació “Metralla”. El Consell Directiu del CADCI es queixava d’aquest repartiment, perquè “fora molt més satisfactori que sols hi hagués una caixa per atendre les necessitats de Beneficència” (M, 23 setembre 1908 núm. 85).

L’ACB, una entitat sorgida a Barcelona però que tenia com a àmbit d’actuació tota Catalunya, es lliurà a la propaganda de la seva causa arreu del territori i a la coordinació dels diversos actes de solidaritat (festivals benèfics, subscripcions populars…) amb els catalanistes empresonats, exiliats i encausats judicialment i llurs famílies. L’11 de setembre de 1908, per exemple, i amb motiu dels actes de la Diada Nacional, l’ACB repartí una fulla en què se sol·licitaven diners per als perseguits. Pensem que l’ACB es posava en contacte amb les entitats catalanistes d’arreu del territori, les animava a organitzar activitats destinades a la recaptació de fons, i posteriorment recollia els diners procedents de festivals i subscripcions, per després repartir-los entre els catalanistes represaliats. Així ho veiem en aquesta notícia apareguda a la secció de Blanes de “La Costa de Llevant”:

“Subscripcions patriòtiques.- Corresponent á l’invitació de la “Societat de beneficència catalana” s’ha obert llista de subscripció á favor dels presos y exilats catalans en l’hostatge del Orfeó [de Blanes]”.

També se’n va obrir una al Centre Republicà de Blanes (LCDL 24 octubre 1908). En altres casos, a la inversa, l’ACB aportava diners a subscripcions obertes, com ara l’oberta per “Metralla” a benefici dels seus periodistes Pelegrí Llangort i Primitiu Quintana (M, 29 octubre 1908 núm. 90).

Sabem també que l’ACB va rebre diners dels catalans d’Amèrica, aleshores ja força actius en el seu catalanisme integral proper a l’independentisme. Els catalans de l’Havana enviaren 140 pessetes per a l’ACB i 140 més per a la subscripció de “Metralla” esmentada abans (M, 29 octubre 1908 núm. 90).
A principis de novembre de 1908 s’havia de celebrar a Barcelona un important festival organitzat per recollir diners per a l’ACB:

“El prop vinent diumenge, a les nou de la nit, tindrá lloc en el Frontó Comtal un gran festival dedicat a l’Associació Catalana de Beneficència. La festa promet esser lluidíssima donat lo variat dels elements que hi pendrán part. Hi figuren l’agrupació “La Dança” i el Gimnás Vila, l’Agrupació Rakú, el Club Koma, l’Orfeó del Foment Artístic de Sans, l’Orfeó Gracienc, la Cobla Sureda, l’Orquesta Armónica Barcelona, i les cansons acompanyades per aquesta orquesta serán cantades per la distingida contralt Na Dolors Portella. / Lo benèfic del festival fa esperar que será un éxit.” (M, 5 novembre 1908 núm. 91).

El març de 1909 l’ACB s’adheria a la campanya propresos i exiliats polítics iniciada per “El Poble Català” i liderada per l’entitat catalanista Sang Nova del barri barceloní d’Hostafrancs. J. Esteller (que suposem que és el Joan Estallé que era comptador de l’entitat) fou el delegat de l’ACB a la Comissió executiva endegada, juntament amb altres entitats, per desenvolupar aquesta campanya (M, 26 març 1909 núm. 111).

Vicenç Albert Ballester i Camps, primer president de l’ACB i dissenyador de l’estelada.

L’ACB també fou víctima de la repressió contra la qual lluitava. Com hem dit abans, la Diada de l’Onze de Setembre de 1908 aquesta entitat publicà i repartí una fulla en què es demanaven donatius per als catalanistes perseguits i empresonats. Aquesta fulla va ser denunciada pel fiscal, dictant-se auto de processament i presó per al president (Ballester), caixer (Catarineu) i secretari (Pagès) de l’ACB, que l’havien signat, per apologia de delictes contra la nació espanyola (GN, 19 setembre 1908). La denúncia fou presentada tot just després de l’11 de setembre, “després de ser sellada la fulla […] i donada ordre de buscar als firmants de la mateixa” (M, 17 setembre 1908 núm. 84). Un cop empresonat, en Vicenç Albert Ballester refusà un indult que se li oferia (M, 23 octubre 1908 núm. 89). Els tres membres de l’ACB encausats van ser absolts després d’un judici oral celebrat, aproximadament, entre finals de desembre de 1908 i els primers dies de gener de 1909, essent defensats pels lletrats Antoni Sansalvador (Ballester), Francesc Albó (Catarineu) i Salvador Millet (Pagès). El fiscal va recórrer la sentència al Tribunal Suprem espanyol (GN, 9 gener 1909 núm. 373).

Fonts consultades:
Colomer, Jaume “La temptació separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917)”, Columna, Barcelona, 1995; “Gent Nova” de Badalona (GN), anys 1908-1909; “La Costa de Llevant” (LCDL), 24 octubre 1908
“Metralla” (M), anys 1908-1909; Publicat a “Celobert” Blanes (núm. 62, octubre 2008), “Celobert” Malgrat (octubre 2008), i “Celobert” Lloret (gener 2009).

Fèlix Rabassa i Martí, historiador i divulgador. Article publicat originalment a La Renaixensa

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail