LA REVOLUCIÓ CÍVICA

El títol d’aquest escrit, força suggerent si considerem el moment actual, respon a un recull d’articles de Domènec Guansé apareguts a La Publicitat entre 1937 i 1939, i dels quals es disposa d’una edició, de l’any 2008, a cura de Francesc Foguet, qui fa avinent que durant la Guerra Civil, Guansé «accentuà la seva presa de partit a favor de la República, representada per la Generalitat de Catalunya, i escometé amb força contra els feixistes sublevats que havien volgut agredir-la». Un compromís, a manera de crònica, de la Barcelona teatral, quotidiana, social, política…, en una època convulsa i de guerra.

La literatura de Guansé ha estat a bastament tractada per Francesc Foguet i Antoni Isarch, entre altres, com es detalla a la bibliografia del final. D’aquest recull d’articles n’exposo alguns paràgrafs, prou significatius al meu entendre, que ens aproximen al compromís anteriorment apuntat i que són força expressius, emocionalment parlant, del moment i de la visió nacional que té l’autor.

 

Domènec Guansé (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978) També va patir l’exili

 

1 d’abril de 1937, sobre l’ús de la bandera espanyola a principis del segle XX, Guansé escrivia

“No deixa d’haver-hi “patriotes” capaços de fer-se’n [de la bandera espanyola] lligacames o elàstics. És clar que servia encara per a usos pitjors: per a fer passar, de contraban, molts interessos personals o reials, sota d’un plec d’aparences nobles, per a dur a la mort estèrilment, el més florit i millor de les nostres joventuts…”

Es pot afirmar, amb poc marge d’error, que el “contraban” d’avui camina en la mateixa direcció que el d’ahir.

 

9 de maig de 1937, immers en els Fets de Maig, explica que:

“Totes les notícies catastròfiques que han fet córrer aquests dies, i que no eren sinó l’expressió d’un desig malèvol, han resultat mentida… No servirà això perquè ens deturem a examinar serenament les notícies que ens donen, a destriar el que és versemblant del que és absurd?”

Notícies falses, malintencionades, amb voluntat danyosa per desmotivar qui les escolta. Guansé fa una reflexió sobre la necessitat d’avaluar les notícies que arribaven… i ens arriben.

 

23 d’octubre de 1938. Sobre el teatre Guansé va escriure molts articles, amb una normalitat sorprenent si tenim en compte que s’estava vivint una guerra, però sense deixar de fer crítica:

“Ah, la característica de l’època d’Ibsen potser és realment la hipocresia. Feia bé d’adreçar-hi els dards terribles de la seva crítica. La característica de la societat d’avui, d’aquesta societat encara més podrida que s’emporta la trampa, és el cinisme”

 

30 de juny de 1938. Baroja sota la ploma de Guansé no queda gaire ben parat.

“N’hi ha prou amb saber que, si ha canviat cent vegades de matís polític, en canvi, ha estat d’una manera constant i conseqüent anticatalanista. Fins ha donat conferències, a Catalunya mateix, contra el catalanisme. I, ja ho hem dit altres vegades: per saber si un espanyol és de temperament feixista, el millor és veure com reacciona davant del fet de Catalunya”

En bona mesura,  encara es troba dins el nostre temps la identificació d’una certa espanyolitat amb el  feixisme o franquisme, digueu-li com vulgueu.

 

2 de juliol de 1938

“La crueltat traeix els facciosos. És el que els lleva, amb més brutalitat que res, la careta, i els presenta tal com són. I un dels actes de crueltat que més ha servit per a revelar llur odi a Catalunya ha estat l’afusellament de Carrasco i Formiguera. Ho vam veure a Catalunya. Gent que, en nom de la catalanitat precisament pretenia ésser neutral en aquesta guerra, confessava: -Ara sí que veig que, amb els facciosos, no hi ha res a fer. Esbotzaran estúpidament tot allò que sigui català. Tot allò que sigui català atraurà d’una manera particular llur odi”

No cal comentar res, és prou evident.

 

13 de març de 1938. Aquest relat és extraordinari, és la voluntat de viure i de ser, malgrat tot:

“Ahir una de les alarmes ens va sorprendre al Liceu. Oblidat momentàniament de la guerra, el públic escoltava Manon… De sobte les llums de l’escenari van empal·lidir-se, van apagar-se. La gent, però, no demostra cap mena d’inquietud. Semblava assistir a un truc escènic, previst en els programes. Aleshores l’orquestra, com si també fos part del programa, tocà, de primer, l’”Himne de Riego”. Després “Els Segadors”… [la gent] acollia els himnes amb ovacions… Davant del perill, semblava, amb aquells aplaudiments, refermar-se la voluntat de tot un poble, de no doblegar-se a la barbàrie, de no claudicar ni davant de l’amenaça de la mort”

Els paràgrafs exposats són un petit tast de què es pot llegir a La revolució cívica. Són aquests i no uns altres perquè persegueixo, modestament, tres propòsits, el primer és que sotmesos com estem a un present fugaç, no podem oblidar el passat més recent que té un grau de parentiu amb el present. El segon, com a conseqüència del primer, és que passats els anys (vaig néixer el 1957), ens adonem, i cada dia que passa més,  que vam ser “capats” de llibertat quan ens van prohibir estudiar en català, per això cal que cridem que és una immoralitat, tan gran com aquell que l’ha pronunciada, afirmar que el castellà no es va imposar mai, o que Franco no va prohibir el català a l’escola. El tercer i últim, és que val la pena donar a conèixer Domènec Guansé,  perquè, com escriu Antoni Isarch, és una reivindicació necessària.

La Revolució Cívica aplega els articles d’opinió publicats per Guansé al diari La Publicitat entre 1937 i 1939

 

Quim Vendrell Moreno  (Tarragona)

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Bibliografia:

FOGUET i BOREU, Francesc. La revolució cívica. Valls: Cossetània Edicions, 2008; FOGUET i BOREU, Francesc. «Domènec Guansé. Fer que la revolució sigui, com ho volia ésser el catalanisme, una cultura (1936-1939». PANYELLA, Ramon (ed.). Actes del Congrés Internacional «La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània». Barcelona / Bellaterra, 26, 27 i 28 d’octubre de 2005. Barcelona: PUNCTUM – Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, 2007; ISARCH BORJA, Antoni. Domènec Guansé: crítica, periodisme i narrativa (1918-1936) . [en línia] FOGUET i BOREU, Francesc (dir.) Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, setembre 2016. Disponible en: https://www.tdx.cat/bitstream/handle /10803/399719/aib1de1.pdf?sequence=1 (A peu de  pàgina d’aquesta tesi, podreu trobar moltes referències bibliogràfiques sobre Domènec Guansé); ISARCH BORJA, Antoni. «Domènec Guansé, una reivindicació necessària». A Serra d’Or, maig 2018, 701; De manera resumida, podeu consultar la biografia de Domènec Guansé i Salesas a: https://www.escriptors.cat/autors/guansed/pagina.php?id_sec=2681
Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail