La Festa Nacional Catalana (1905)

Els primers anys del segle XX foren testimonis del desenvolupament de múltiples activitats, iniciatives i celebracions de diades sorgides del ric teixit associatiu catalanista, tan a nivell local com a nivell nacional. Una d’aquestes diades patriòtiques fou la Festa Nacional Catalana, portada a terme per primer cop l’any 1905, un primigeni intent d’instituir un conjunt de celebracions en una data estable que havia de convertir-se en la Diada Nacional. Es trià una commemoració històrica, els fets del Corpus de Sang de 1640, que desembocaren en la proclamació de la República Catalana de 1641. El nacionalisme català tenia la necessitat d’establir la festa nacional de Catalunya, com qualsevol país normal.

A més de recordar una fita històrica del nostre passat, aquesta celebració tenia el sentit de fer “acte de esperansa, ab el qual venim á donar carácter determinat a las nostras honradas aspiracions nacionalistas” i representava “la evocació de lo que ha sigut y de lo que volém que sigui nostra ben aymada terra”. Com tota commemoració històrica tenia el sentit de sostenir en el passat un projecte nacional per al futur. Segons el discurs oficial de la Festa, llegit per Josep Franquesa i Gomis: “Tots els pobles que s’han reconegut ab els drets de continuar sa historia l’han establerta aquexa festa nacional”. Seguint el parlament de Franquesa i Gomis, la Festa Nacional havia de ser un dia en el qual es pogués besllumar la unitat de tots els catalans (“té el meravellós poder d’apagar per unas cuantas horas els dissentiments y les discordies”), de manera que els principals corrents del catalanisme polític (Lliga Regionalista, Unió Catalanista i federals catalanistes) s’adheriren a aquella festa unitària.

 

Desert de Sarrià (1905)
Desert de Sarrià (1905) Festa nacional Catalana

 

La idea de celebrar aquesta Festa sorgí de l’Associació de Lectura Catalana. La primera reunió per a la seva organització fou el 24 de gener d’aquell 1905. La Festa Nacional se celebrà el dia 22 de juny de 1905, diada de Corpus, centralitzada a Barcelona, en concret en els amplis espais de l’anomenat Desert de Sarrià. Com hem dit, hi foren representats els tres principals partits catalanistes del moment, la Unió Catalanista (per Domènec Martí i Julià), la Lliga Regionalista (per Albert Russinyol) i Catalunya Federal (per Miquel Laporta). Hi van ser representades també les principals entitats i institucions del catalanisme, com els Jocs Florals (per Francesc Ubach i Vinyeta), el Centre Excursionista de Catalunya (per Cèsar A. Torres), l’Orfeó Català (per Vicenç de Moragas), el Cercle de Sant Lluc (per Alexandre de Riquer), el Col·legi Sant Jordi (per Francesc Flos i Calcat), l’Escola Catalana Mossèn Cinto Verdaguer, l’Ateneu Obrer del Districte Segon (per Narcís Fuster), el Centre Escolar Catalanista (per Ricard Sicra) i l’Associació de Lectura Catalana (per Eudald Soler).

La premsa anticipà que anirien a la Festa “las associacions ab sas banderas y estandarts, els col·legis catalans ab els seus alumnes lluhint la xamosa barretina, els Orfeons ab las sevas seccions y ab senyera alsada, els representants de la prempsa nacionalista, els diputats y regidors regionalistas y’l poble lleal als principis nacionalistas”. La participació d’associacions catalanistes d’arreu del país fou remarcable.

 

La visió dels orfeons i les altres associacions desfilant amb els seus estendards, mentre eren aplaudits entusiàsticament pel públic, que corejava crits de “Visca Catalunya!”, i el cant de cançons patriòtiques, entre les quals l’himne que per a la Festa composà el mestre Lluís Millet (amb lletra de Francesc Matheu), devia ser d’allò més corprenedora per a qualsevol assistent a la Festa Nacional.

A continuació reproduïrem un fragment de la descripció que de la Festa en fa la “Memòria” de l’Orfeó Català:

“Donava goig veure aplegats amb veritable germanor, ple el pit d’amor i bategant el cor pel mateix sentiment a una gernació composta de tots els estaments; era hermós a tot ser-ho, l’espectacle que oferí a la vista aquell aplec, ple de vida, exuberant de color i brollant entusiasme, que deixava entreveure que l’esperit de la raça és ben viu encara i que es difícil es doblegui.

>>L’ordre de la Festa va ser complert del tot, cada Orfeó i societat coral, cantà el seu himne i per a cloure tant bonic acte executaren a l’uníson tots els nois dels Orfeons i de les escoles catalanes, baix la batuta de nostre benvolgut Mestre Millet, l’himne que aquest havia escrit expressament sobre lletra del Mestre en Gai Saber, en Francesc Matheu.

>>L’entusiasme que despertà l’esmentat Himne fou gros, però encara cresqué en entonar tots junts “Els Segadors” que foren xardorosament aplaudits i ovacionats pels milers d’ànimes que omplien per complet el Passeig.

>>Grat record ne servaran sempre d’acte de tanta transcendència, els que tingueren la sort d’assistir-hi.”

Tots els nens dels orfeons i corals havien de ser obsequiats amb una barretina, mentre que les nenes havien de rebre com a record una medalla commemorativa. En record de la festa es varen encunyar unes monedes dissenyades per Antoni Utrillo. Segons la premsa catalanista, l’èxit de la Festa fou tan gran que fins i tot els diaris de Madrid van haver d’admetre que hi havien assistit entre 8.000 i 10.000 persones, una xifra prou considerable per a l’època. Per iniciativa de l’Aplec Catalanista, aquell dia de Corpus i la seva vigília s’havien de donar conferències als locals de les associacions catalanistes.

D’aquesta Festa se’n varen celebrar diverses edicions (a diversos pobles catalans se’n formaren comissions executives), encara que segurament no foren tant lluïdes com la del 1905. Els anys següents, sobretot 1906 i 1907, es devia confondre amb la celebració de les foguerades patriòtiques, que es feien la vigília de Sant Joan. El 1907 encara se celebrà. Segons la revista “Cu-cut” (citat pel professor Pere Anguera) la Festa Nacional “va celebrarse al Parch de Barcelona”, organitzada per l’Associació de Lectura Catalana, la Unió Catalanista, la Lliga Regionalista i el Centre Nacionalista Republicà.

Aquí trobareu les publicacions de 1905: documents festa-nacional-catalana

 

Parc de la Ciutadella ( 1907) Festa Nacional Catalana
Parc de la Ciutadella ( 1907) 

Fèlix Rabassa i Martí, historiador i divulgador.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Fonts consultades:
Anguera, Pere L’Onze de Setembre. Història de la Diada (1886-1938), Edita: Centre d’Història Contemporània de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (pàgs. 88-93); Gent Nova, juny/juliol de 1905; La Tralla, juny/juliol de 1905; La Costa de Llevant, de 1 juliol 1905; Narváez Ferri, Manuela L’Orfeó Català, cant coral i catalanisme (1891-1951) Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2005
Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail