La Festa del Pi de les Tres Branques

Un dels símbols del primer catalanisme que ha perdurat fins avui és el Pi de les Tres Branques, situat al pla de Campllong, al Berguedà. Les llegendes al voltant del mític pi, popularitzades per mossèn Cinto Verdaguer, el poeta nacional català, són diverses i han contribuït a la identificació d’aquest arbre monumental com a símbol de la Nació Catalana. Es diu que les tres branques del pi representen cadascun dels països que componen la nostra nació: el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Segons el poema de mossèn cinto “Lo pi de les tres branques” el rei Jaume I el Conqueridor va tenir un somni als peus de l’arbre segons el qual seria monarca del Principat, de València i de Mallorca. Aquest és el fragment del poema que en fa esment:

“Lo somni del rei infant / lo vell templari l’acaba / en extàtica oració, / espill de visió més clara. / Veu Catalunya la gran / fer-se més gran i més ampla, / robant als moros València, / prenent-los l’Illa Daurada. / Unides veu a les tres / com les tres cordes d’una arpa / com les tres nimfes d’eixa mar, / d’aqueix jardí les tres Gràcies. / Mes al veure desvetllar / lo lligador d’eixa garba, / profeta, al Conqueridor / sols li diu eixa paraula: / -Preguem, que sols Déu és gran, / los hòmens són ombra vana; / preguem que sia aqueix pi / l’arbre sagrat de la pàtria.”

 

L’any 1904 els propietaris del Pi el cediren a la Unió Catalanista (UC). Per solemnitzar aquella cessió la UC organitzà una magna celebració per als dies 24 i 25 de setembre (dissabte i diumenge) d’aquell any, que es desenvoluparia a Berga i al peu mateix de l’arbre. Tinguem en compte, doncs, que aquell primer aplec se celebrà a finals de setembre, a diferència del contemporani, que té lloc cada tercer diumenge de juliol.

La revista catalanista il·lustrada Joventut publicà un reportatge d’Arnau Martínez i Seriñà, titulat “La festa del Pi de les Tres Brancas”, que fou reproduït també per La Costa de Llevant, en el qual es relaten els principals esdeveniments d’aquell gran aplec catalanista.

Joventut, n. 242, 29 set (1904)

Pocs dies abans de la trobada Berga ja començava a acollir patriotes d’arreu del Principat, de manera que “las fondas y els hostals están plens de gent á vessar”. El dissabte 24 a la nit se celebrà en el Teatre Quevedo de la capital berguedana un concorregut acte polític, en el qual hi varen intervenir Salvador Artigas, president del Foment Regionalista de Berga, Antoni Sansalvador, del Foment Autonomista de Barcelona, el senyor Llorens, del Centre Catalunya de Sant Martí de Provençals, el mateix Arnau Martínez, en nom de Joventut, els expresidents de la UC, Josep Maria Roca i Manuel Folguera i Duran, i l’aleshores president, Domènec Martí i Julià.

L’endemà al matí els centenars de catalanistes aplegats a Berga van fer cap al Pi de les Tres Branques, on  es desenvoluparia l’acte de presa de possessió per part de la UC. A partir d’aquí reproduirem un fragment de l’article de n’Arnau Martínez, en el qual relata una part dels actes:

“Era d’un efecte indescriptible la vista de las caravanas que á peu y á cavall, ab banderas y emblemas, s’enfilavan per las montanyas de Queralt cap al Pla de Campllonch, hont se troba l’arbre secular, entorn del quin s’escampavan.

Al arribar la colla de la Junta Permanent precedida de l’artística bandera regalada á Poblet per las donas catalanas, ha ressonat un clamoreig aixordador de crits á la patria y d’aplaudiments que s’han repetit quan ha aparegut, al peu del arbre y sota’ls plechs de la senyera, la propietaria del Pi donya María Marpeu, acompanyada de dugas senyoras de sa familia y del president de la Unió en Domingo Martí y Juliá.

Acte seguit el senyor Martí y Juliá ha fet un breu discurs donant mercés á la senyora Marpeu y al seu espós [Tomàs Campà] pel seu desprendiment y pel seu patriotisme, y ha acabat ordenant al oficial de secretaría de la Unió, senyor [Josep Maria] Folch y Torres, que procedís á la lectura del ofici y cessió, de la carta de la Unió acceptant la generosa ofrena del Pi y de la llista d’entitats y periódichs catalanistas y autonomistas qu’allí estavan representats ó que s’havían adherit al acte.”

 

 

Era present a l’acte el vicepresident del Centre Catalanista de Santiago de Cuba, senyor Boix. Es llegí una carta d’adhesió a l’acte del poeta nord-català Juli Delpont, de Miquel Laporta, de Catalunya Federal, i de la poetessa Agnès Armengol de Badia. S’adheriren també a l’acte una sèrie de personalitats estrangeres, representants de nacions sense estat europees. Es va llegir una carta d’adhesió a l’acte, escrita en català, de l’escriptor txec A. Pickhart, “traductor de la poesía de Verdaguer alusiva al Pi, y un dels quefes del moviment de reivindicació d’aquell poble”. Procedent també de la nació txeca arribà una carta de Jaroslav Vrchlický, “quefe dels patriotas txechs y poeta nacional […] que des de Praga ha escrit á nostre colaborador el doctor Benet R. Barrios pera que’l representés en tan solemne acte”. Es van rebre també missives de representants d’Occitània (Frederic Mistral) i Finlàndia (Oiva Fallgren), així com del professor E. Vogel, des d’Aquisgrà (Alemanya).

La revista Joventut ens informa d’una polèmica que es generà al voltant de l’acte de la presa de possessió del Pi. Sembla que un sector dels assistents, catòlics practicants, tenien la intenció de celebrar una missa al peu del Pi durant l’acte. Finalment, “va prevaldre’l bon sentit”, segons Joventut, i no la van celebrar, per no provocar tensions amb els catalanistes que no estaven d’acord amb barrejar les legítimes creences religioses de cadascú amb un acte patriòtic unitari.

L’acte finalitzà amb els parlaments de Josep Maria Roca, Manuel Folguera i Duran i Domènec Martí i Julià.

“Una salva de forts y llarchs aplaudiments ha coronat las darreras paraulas del president de la Unió, qu’ha clos tan solemne acte amb un <<Visca!>> á la llibertat de tots els pobles”.

 

Fèlix Rabassa i Martí, historiador i divulgador.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Fonts consultades (hemeroteca):
Gent Nova (Badalona), 1 d’octubre de 1904; Joventut (Barcelona), 29 de setembre de 1904; La Costa de Llevant (Canet de Mar), 8 d’octubre de 1904
Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail