Josep M. Batista i Roca, fidelitat a Catalunya

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona 23-06-1895/ 27-08-1978) un gran patriota, activista de primera línia del catalanisme polític i cultural. Defensor incondicional dels drets nacionals catalans davant el poder central. El seu amor categòric per la terra va fer que es dediqués amb rigor i prestigi intel·lectual a construir una Catalunya millor. Una vida consagrada a la lluita mitjançant la resistència cultural.

Llicenciat en dret i en Filosofia i Lletres, va exercir de polític, antropòleg i historiador. Essent estudiant,  participà com a Secretari General en el Segon Congrés Universitari Català.

 

Fou pioner en l’antropologia de base científica a Catalunya i Secretari i fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

Impulsà l’escoltisme a Catalunya: el 1927, durant la dictadura de Primo de Rivera, establí el moviment dels Minyons de Muntanya (futurs escoltes) i dels Guies Excursionistes, de principis laics i internacionalistes basat en el contacte amb la natura, el culte a l’amistat i els valors ètics. Segell de la seva personalitat en el que confluí les millors qualitats de l’esperit català i la formació anglesa ben assimilada.

Entre les seves publicacions destacà el mateix any el seu “Manual d’Excursionisme” i el 1928 publicà una sèrie d’articles a la revista “Excursionisme”.

 

La seva política es basava en el patriotisme insubornable de l’entitat precedent, la Unió Catalanista, grup polític format a Barcelona el 1891.

Es va fer càrrec de la Societat d’Estudis Militars (SEM) que, el 1926 convertí en l’Organització Militar Catalana (ORMICA). L’organització fou fruit de la necessitat de construir un Exèrcit Català per assolir la independència del país.

L’11 d’abril de 1930 com a Secretari i sota la presidència de Pompeu Fabra, es constitueix l’agrupació Palestra, entitat de formació cívica i patriòtica de la ciutadania. Combinació magistral d’esport i d’intel·ligència (anàlisi sobre història, sociologia, etnografia, antropologia…) per a la joventut.

 

La seva aspiració era promoure la llengua i la història de Catalunya com ho van fer anteriorment entitats com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana o el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

Quan el 14 d’abril de 1931 el President Francesc Macià proclamà la República Catalana en el marc d’una federació de repúbliques ibèriques, Josep Maria Batista impulsà junt amb Daniel Cardona, Pere M. Rosell i Miquel A. Baltà la necessitat de crear una força armada, la  “Guàrdia Cívica Republicana” (GCR) entorn del president.

A través de Palestra, però com a secció autònoma es va crear l’Oficina de Relacions i Bescanvis Internacionals (ORBIS) amb la que es completava l’estructura cívica i nacional d’una societat moderna amb l’acostament dels catalans a les joventuts estrangeres residents a Catalunya.

El 2 d’abril de 1933, col·laborà a través de Palestra en la signatura de renovació del Pacte GALEUSCA de 1923, la Triple Aliança de Galícia, Euskadi i Catalunya.

Més tard, el 06 d’octubre de 1934 va defensar l’Estat Català de la República Federal Espanyola que anuncià el president Lluís  Companys.

 

En l’època del franquisme fou delegat de govern de la Generalitat de Catalunya de Lluís Companys i durant la Segona Guerra Mundial formà part del Consell Nacional de Catalunya, liderat per Carles Pi i Sunyer a Londres i des del qual reivindicà el restabliment de l’Estatut de 1932, derogat pel general Francisco Franco l’abril de 1938. El seu argument jurídic davant la derogació arbitrària, pròpia d’un decret de guerra sense cap base legal, es fonamentà en el fet que era una clara vulneració de la llei i dels principis democràtics, perquè havia estat aprovat per referèndum. A més, que havia estat admès per les Corts (màxima representació de l’Estat espanyol) i de què era anacrònic.
Manifestà a les autoritats britàniques la defensa dels drets nacionals de Catalunya i el Consell de Londres defensà el dret a l’autodeterminació i una estructura confederal peninsular.

Exiliat al Regne Unit, promou la formació d’una associació acadèmica per investigadors anglesos catalanòfils fundada a Oxford el 1954, l’Anglo-Catalan Society, de caràcter més cultural.

Josep Maria Batista i Roca és un referent de la nostra història i un dels millors exemples de renovació per una catalanització moderna i universal, que malauradament poc s’ha parlat. Per això i amb molt d’orgull, volem donar a conèixer el seu esforç i la gran lluita incansable que portà a terme pel nostre país,  Catalunya.

 

Acabaré l’article amb una frase seva que perfectament podríem aplicar a l’actualitat i entendre el missatge subliminal sobre la seva fidelitat a la catalanitat: treballar tots els catalans units per ella, per una Catalunya lliure i independent.

“És l’hora de la unió de tots els catalans i, per ella, tots nosaltres, el Consell Nacional de Catalunya, hem treballat aquests anys” -Victor. Batista i Roca (Una vida al servei de la reconstrucció nacional)

 

Begonya Pérez, divulgadora cultural i històrica

Articles relacionats: Palestra: Reconstruir i construir la nació

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail