Jaume I i la conquesta de València

El passat dia 9 d’octubre es varen complir 780 anys de l’entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de València. Aquest fet històric fou el més rellevant per a la història, tant de la capital de l’actual País Valencià, com també en la vida del mateix rei. Jaume I era fill de Pere el catòlic i Maria de Montpeller. Amb 5 anys hagué d’heretar la Corona Catalana-Aragonesa per la mort del seu pare a la batalla de Muret (1213). Per ordre del papa fou traslladat al castell de Montsó, sota custòdia dels templers, fins a la seva adolescència. Allà va rebre l’educació pròpia d’un cavaller croat.

La conquesta del territori que fou el regne de València fou llargament cobejada pels avantpassats del rei conqueridor, sense que ningú d’ells pogués aconseguir-la. El mateix Ramon Berenguer IV tenia ja el compromís dels musulmans que les esglésies de l’antiga taifa de Dénia es posarien sota la tutela dels bisbes catalans i no de cap altra. En tots els tractats amb Castella la ciutat de València i la seva zona d’influència quedaven de la banda de la Corona Catalana-Aragonesa i mai de Castella.

Així, doncs, a Jaume I li va correspondre fer realitat un vell anhel d’expansió sobre Al-Andalus dels comtes-reis catalans. L’empresa es va presentar molt complicada, molt més del que no s’imaginava el jove rei. Ho va poder comprovar, quan amb només 18 anys, es va estavellar contra la fortalesa de Peníscola sense aconseguir dominar-la. Ho acabaria aconseguint l’any 1233, en rendir-se la fortalesa després de la caiguda de Borriana, i amb ella Castelló, Xivert o Borriol. Tot es va precipitar quan l’any 1232 el noble aragonès Balasc d’Alagó conquereix pel seu compte Morella, sense saber-ho el rei; Jaume I l’obligà a reintegrar-la a la corona i decidí implicar-se plenament en la conquesta del nord valencià.

Després del seu èxit en la conquesta de Mallorca, però, el rei es va llançar amb molta determinació a la conquesta de València i no es va aturar fins a aconseguir-la. El 9 d’octubre de 1238 entrava victoriós el rei català-aragonès a la capital valenciana. Per entendre la profunda emoció del rei conqueridor en posseir la capital valenciana, recordem les seves paraules a la crònica reial:

“E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a  dir al rei Raiç Abul Hamalet, per tal que sabessen los crestians que nostra era València, e que nengun mal no els faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nos fom entre la rambla e el reial e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endreçant-nos vers l’orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita”

Entrada de Jaume I a València. Pintura mural al castell d’Alcanyís

L’acord amb els musulmans, després de la conquesta de la capital va fixar la frontera a la ratlla del Xúquer i garantia durant 6 anys no depassar-la. Tanmateix, aquesta promesa no s’havia de complir mai, i ja el 1242 el rei guanyava Alzira, i assajava el castell de Bairen (Gandia). Entre 1244 i 1245 Jaume I va guanyar Xàtiva i totes les terres fins Alacant i més enllà. Fins i tot Múrcia i Cartagena es rendiren al conqueridor; per bé que hagueren de ser atornades a Castella després del tractat d’Almisrà, que fixava la frontera a la ratlla Biar-Busot, deixant fora dels dominis jaumins Alacant, Elx i Oriola, que foren reincorporats a la Corona catalana-aragonesa per Jaume II a 1304.

Pocs anys després, i per frenar les ambicions aragoneses a València, el rei va crear un nou estat: el Regne de València, un estat creat a la manera de Catalunya i on la llengua catalana fou molt majoritària de la població cristiana vella, només les comarques veïnes de l’Aragó tenien majoria aragonesa. Jaume I també va respectar la permanència de la població musulmana vençuda, encara que com a vassalls seus o dels nous senyors, era l’única manera que tenia de mantenir habitat un vast territori recentment conquerit.

Jaume I fou el més gran rei del casal de Barcelona i era considerat com un Déu per la majoria dels seus súbdits. Així ho recull Bernat Desclot a la seva crònica:

“Aquest rei en Jaume fo lo pus bell hom del món; que era major que altre hom un palm, e era molt bé format e complit de sos membres, que ell havia molt gran cara, e vermella, e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents, belles e blanques, que semblaven perles; e els ull vairs, e bells cabells rossos, semblants de fil d’aur, e grans espatlles, e llong cors e delgat, e els brasses grossos e ben feits, e belles mans, e llongs dits, e les cuixes grosses, e cames dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint causans. E fo molt ardit, e prou de ses armes, e forts, e valent, e llarg de donar, e agradable a tota gent e molt misericordiós; e hac tot son cor e tota sa volentat de guerrajar ab sarraïns.”

Retrat de Jaume I, s. XVI. Ajuntament de Palma

 

Josep Mas i Martí, investigador especialista en la història del País Valencià

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail