Espanya, estat terrorista

Terroristes nosaltres? Per lluitar contra la barbàrie imposada el 1939? Per lluitar pacíficament, amb instruments civilitzats i molt, molt moderats?… Terroristes van ser Fraga, Martín Villa i els pares ideològics d’Aznar, Rajoy, González, Guerra, Rivera, brots del tronc franquista que un dia els espanyols haurien d’esporgar definitivament. Espanya se sustenta sobre el terror de l’expulsió dels jueus el 1492, sobre la invasió injusta de Navarra, sobre l’absorció de Catalunya el 1714, que va donar lloc a la creació del Reino de España sobre un munt de cadàvers i amb l’ajut dels borbons francesos. Una Espanya d’arrel absolutista que va continuar sembrant el seu sòl de morts amb la darrera guerra. Això sí que és terrorisme, i ho seguim patint i suportant. Tota la violència extra que va aparèixer amb ETA, Terra Lliure o els GRAPO procedeix de l’antifranquisme, tingué com a responsables directes aquelles bèsties que l’any 1936 van convertir la República espanyola en un escorxador per poder-nos recolonitzar, per poder seguir manant per decret sense democràcies que els qüestionessin, com volen fer ara a partir de les majories absolutes del consorci PPSOEC’s.

Ells, els fills del Mal, assassins de camisa blava i uniforme militar, són culpables del fracàs d’un estat que mai no ha estat nació, perquè els seus intents de genocidi cultural contra les nacions minoritàries no han reeixit del tot, malgrat la contumàcia dels seus mètodes terroristes.

Joxean Lasa i Joxi Zabala, victimes del cos parapolicial GAL torturats i enterrats en cal viva a Alacant el 1983

 

Tenim uns quants polítics empresonats, exiliats i amenaçats. Sembla que no serà senzill revertir la seva situació ràpidament. Tenim, a més, gent que serà jutjada, sancionada o engarjolada per participar en protestes cíviques a favor d’una justícia i una democràcia que l’estat espanyol no està disposat a dispensar. Ha entrat en col·lapse. Les estructures de poder espanyol sempre han estat en mans de bèsties que usen mètodes salvatges. Recordem Corcuera, els GAL, tot el sistema policial dels governs socialistes disposats a posar fi al problema polític basc per la força, per la sang. No el van resoldre i avui l’independentisme gaudeix allà de bona salut, alimentat per la solidaritat amb els centenars de presos polítics. Després de les primeres fases netament militars, es va passar a la repressió de l’independentisme a base d’accions policials (infiltracions i tortures) i de tecnologia judicial emparada en lleis com l’antiterrorista o la de partits que volen fer de torniquet a qualsevol sortida pacífica i democràtica. Altres lleis han millorat aquesta tècnica “legal” destinada a reprimir l’expressió de la voluntat popular, la crítica i la lliure manifestació de protesta contra les arbitrarietats de la “llei” i de qui la imposa contra els dissidents. Feixisme, estalinisme, tendència totalitària en estat pur. Terroristes per tallar una carretera? De quin món ve, aquesta gent?… Doncs del franquisme sociològic i genealògic, tots ells.

Allò que és “legal”, doncs, no sempre és just, ni facilita la vida de les persones, i sovint va contra la història. L’esclavitud ha estat legal durant molts segles. També la pena de mort. També va ser reprimida l’heterodòxia religiosa no fa massa temps. Tot ben “legal”. Es volen avui aprofitar aquestes trampes “legals” per espantar els ciutadans. Unes trampes ben presents en els articles de la constitució que permeten plens poders a la corona i a les forces armades per a qualsevol situació que elles considerin d’emergència. Es pretén espantar els ciutadans catalans acusant de terrorisme a tort i a dret, per qualsevol acció de protesta o reivindicativa a favor dels polítics segrestats a les presons espanyoles i a favor de portar a efecte la República catalana referendada contínuament a les urnes des del 9 de novembre de 2014.

1 d’octubre de 2017

A qui causem terror els catalans conscients?… A aquells que saben que Espanya fóra un erm econòmic, científic i moral sense Catalunya i Euskalherria, i sense el rec continu de fons europeus. Terror, canguel·lo, acolloniment majúscul. Espanya ha tingut, almenys, dos segles per replantejar-se, per deixar de ser terra de senyoritos, xul·los, penques i garrulos. Com que no han treballat bé sobre la seva gent, tot ho ha de proveir el pare estat, un Saturn que de tant en tant devora els seus millors fills. No han sabut ser nació, ni fer cap revolució burgesa, ni han fomentat l’economia obrera, ni han sabut conduir el “problema” de les nacionalitats per la via federal, com en molts altres països que els podien servir d’exemple. Han destrossat dues repúbliques, han convertit la seva església en un paràsit estatal més a canvi de la seva adhesió i benedicció acrítica.

Cas Almeria, 1981. Tres joves de Santander van ser confosos amb etarres a Almeria, detinguts i torturats fins a la mort per la Guàrdia Civil

I ara ens acusen de terrorisme, ells, que són els hereus de la pitjor història de terror que van viure els nostres avis i que visqué el Nou Món. Ells, especialistes a aplicar el terror contra el poble democràtic, contra qualsevol dissidència que amenaci el xiringuito hispànic. El dia que, malgrat les mentides narcòtiques de les seves televisions, els espanyols obrin els ulls i s’adonin del que està passant avui, molts sentiran fàstic de ser-ho.

 

Fèlix Villagrasa i Hernàndez, Doctor en Història Contemporània. Investigador i periodista

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail