ENQUESTA: Nous topònims a Barcelona

Examinant el nomenclàtor de carrers de la ciutat de Barcelona constatem algunes grans absències i trobem encara diferents topònims indignes (Pg de Borbó o Felip Bertran i Güell per posar un exemple). Per aquest motiu us proposem que ens ajudeu amb aquesta enquesta i voteu el topònim que creieu que no hauria de faltar mai al cap i casal de Catalunya. El resultat el farem arribar al nou govern municipal.

Recordeu validar el vostre vot.

A sota expliquem les nostres propostes, sabent que la Normativa diu: per poder dedicar un carrer a un personatge, han d’haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L’única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat.

Properament també ens hi posarem amb altres ciutats del territori…

 

 

A què s'hauria de dedicar el proper carrer de Barcelona?

 

Abat Oliba

(Besalú, 971 – Sant Miquel de Cuixà, 1046)  Un dels grans pares de la nació, no s’entén que hi hagi cap població arreu de Catalunya que no li reti homenatge a aquest influent personatge, impulsor de l’art romànic, les assemblees de Pau i Treva, monestirs com el de Montserrat, etc.

Armada Reial Catalana

(o estol reial) com la força militar naval de la corona catalana-aragonesa durant l’edat mitjana fou una de les més poderoses del seu temps, triomfant en la Conquesta de Mallorca, la Guerra dels dos Peres, la Conquesta de Nàpols, etc. garantint seguretat al comerç i els consolats de mar. Destaquen entre els seus almiralls Roger de Llúria, Bernat de Vilamarí, etc.

Assemblees de Pau i Treva

(Entre els segles XI, XII i XIII) foren l’origen de les Corts catalanes. La primera l’any 1027 fou presidida per l’abat Oliba, significaren els primers acords de Pau, que tingueren en compte als pagesos i serviren per aturar la violència feudal.

Comtessa Ermessenda

(Carcassona, 972 – Sant Quirze de Besora, 1058) Mare de la pàtria, governà el Principat juntament amb el seu marit Ramon Borrell, el seu fill Berenguer Ramon I, en solitari i també amb el seu nét Ramon Berenguer I. Impulsora i mecenes cultural, va potenciar el triomf del dret i l’humanisme per sobre de la violència.

Daniel Cardona

(Barcelona, 1890 – St. Just Desvern, 1943), conegut pels pseudònims Vibrant i l’Irlandès fou un dels polítics més actius de l’independentisme català insurreccional dels anys 20 i 30. Cofundador d’Estat Català amb Francesc Macià i més endavant creà l’organització Nosaltres Sols!. Escrigué, entre d’altres, el llibre La Batalla, on plasma les seves idees, plenament vigents en la situació de Catalunya avui dia.

 Heribert Barrera

(Barcelona, 1917-2011) Polític, enginyer químic i matemàtic. Membre d’ERC.  Impulsor de la recuperació de la Generalitat, fou el Primer president del Parlament de Catalunya restaurat l’any 1980 després de la dictadura de Franco. Dedicà la seva vida a la lluita pels drets i llibertats de Catalunya. Medalla d’Honor del Parlament.

General Josep Moragues

(Sant Hilari Sacalm, 1669 – Barcelona, 1715) Militar català austriacista, membre destacat dels vigatans, durant la guerra de Successió i defensor de la Generalitat i les constitucions catalanes que defensà amb honor la plaça de Cardona i morí màrtir executat i esquarterat per ordre de Felip V.

U d’Octubre

(1 d’octubre de 2017) El referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya organitzat per la Generalitat i el poble de Catalunya. La votació va ser prohibida i perseguida pel govern espanyol, provocant un veritable estat d’excepció a Catalunya mitjançant l’ocupació i la repressió per part de les forces policials espanyoles els dies previs i posteriors al referèndum. El resultat fou una participació massiva, tot i les brutals i nombroses càrregues policials en els llocs de votació -inèdites des dels temps de Franco- i una victòria total de l’independentisme, que es materialitzà en una declaració d’independència des del Parlament de Catalunya el 27 d’octubre, tot i que aquesta mai fou aplicada.

Usatges de Barcelona

Recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní i juntament amb altres normes jurídiques de tot el Principat i influenciaren  la resta de Catalunya. La promulgació més antiga data del 1068 feta per Ramon Berenguer I  i Almodis de La Marca.

Ramon Frederic de Vilana-Perles

(Oliana, 1663 – Viena, 1741)  Batejat a Barcelona. Fou protonotari de la corona catalana-aragonesa durant la Guerra de Successió i secretari personal de l’arxiduc Carles d’Àustria. Notari reial de professió, fou un gran defensor de la tradició constitucional de Catalunya, rebutjant la modificació del testament de Carles II que pretenia Felip V per legitimar-se al tron català i participant durant la guerra en els tractats en defensa dels interessos del país davant les potències europees. Va ser, a més, ciutadà honrat de Barcelona, capità de la Coronela i marquès de Rialp.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail