ENQUESTA: El poeta preferit en llengua catalana

A l’estiu ve molt de gust llegir, a la terrasseta, la platja, l’hamaca, acompanyant un refresc, … La nostra parla ha donat grans autors i la nostra poesia és meravellosa i inabastable. Com a punt de partida, proposem 10 autors que argumentem sota la fitxa de votació, si el teu està entre aquests, vota’l i si vols recomanar un altre, ho pots afegir. Atenció, només un vot per usuari. No oblideu validar el vot.

Serà molt interessant conèixer quin és el poeta més votat…

 

Quin poeta en llengua catalana recomanes?

 

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993)

Hi ha qui el defineix com el millor poeta valencià des d’Ausias March. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, la seva obra és immensa de títols: Ciutat a cau d’orella(1953), La nit(1956), Llibre de meravelles(1971), Manual de conformitats(1975), El procés(1978), Odes temporals. La casa de la música vora el mar(1989) Mare de terra(1992), …

 

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970)

Conegut com el príncep dels poetes catalans, és el millor representant de la poesia del Noucentisme. Fou també membre del Consell Nacional de Catalunya a l’exili, a Londres (1945-47). Llibre dels poetes(1904), Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent(1914), Bella terra, bella gent(1918), Sons de lira i flabiol(1927), Nabí(1941), Tres diumenges(1946), Llunyania(1952), Arbres(1953), Bestiari(1964), …

 

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 1925 -1993)

Poeta i activista cultural en defensa de la llengua catalana. El seu univers poètic gira entorn l’amor, la pàtria i la mort. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Creu de Sant Jordi (1982). President de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i president de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. Poemes de Mondragó(1961), Urbanitat i Cortesia(1979), Jerusalem(1990), …

 

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 – 1911)

Gran autor de poesia modernista, membre de la Renaixença. Estil vitalista i líric canta a l’amor, al país, la natura i les tradicions. Entén la poesia com una manifestació natural pròxima a la gent i res elitista: Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, etc. Poesies(1895), Visions & Cants(1900), Les Disperses(1904), Enllà(1906), Seqüències(1911), …

 

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)

Un dels nostres poetes més traduïts i guardonats. Molt compromès amb les persones i el país, potser és un dels més populars. Paraules al vent(1954), El poble(1966), La fàbrica(1972), La pell del violí(1974), El llarg viatge(1976), Amb vidres a la sang(1977), Estimada Marta(1978), L’hoste insòlit(1978), Els bells camins(1987), Obertura Catalana(1988), Haikús en temps de guerra(2002), Després de tot(2002), …

 

 Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 2013)

Va defensar la nostra llengua durant una de les etapes més dures de la nostra història. Treballant de bibliotecària, en el context de la Guerra salvà molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Durant la dictadura de Franco i la prohibició de l’ús públic de la llengua catalana, se la va jugar donant classes clandestines de català al seu domicili particular, i va continuar escrivint per divulgar el català. Ales i camins(1991), Llum i gira-sols(1994), …

 

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893- 1959)

Poeta, traductor i humanista, compromès amb el catalanisme. Fins a la seva mort, el 12 de juliol de 1959, dedicà fins a llur darrer alè a divulgar i defensar la cultura catalana arreu del món. Fou director de la fundació Bernat Metge, i com no, també va conèixer el rigor de l’exili. Primer llibre d’estances(1919), Tres suites(1937), Elegies de Bierville(1943), Dels Joc i del foc(1947), Esbós de tres oratoris(1957), …

 

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 – 1924)

Considerat un dels escriptors catalans cabdals del segle XX. Al llarg de la seva vida va defensar l’educació i la cultura com a eines bàsiques de revolta i emancipació, ja fos nacional o de classe. En el centre de les seves crítiques van estar tant els repressors de la cultura com aquells que la ignoraven. Poemes en ondes hertzianes(1919), Les conspiracions(1922), La gesta dels estels(1922), …

 

Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 1886 – 1962)

És una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del segle XX. Impressionat amb l’obra de Verdaguer, la seva passió per la literatura catalana fa que publiqui a França alguns textos sobre aquest tema. Fou membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Dia dels reis(1919), Dona de presoner(1919), Canta Perdiu(1923), Poesies catalanes(1942), …

 

Josep Vicenç Foix i Mas (Barcelona, 1893 – 1987)

Un dels més destacats poetes en llengua catalana i ferm activista nacionalista i destacat defensor de tot el que signifiqui modernitat, sigui l’arquitectura racionalista o l’esport. També és genial la seva prosa poètica. Sol i de dol(1936), Les irreals omegues(1949), On he deixat les claus…(1953), Onze Nadals i un Cap d’Any(1960), Desa aquests llibres al calaix de baix(1964), …

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail