El telègraf elèctric es va inventar a Barcelona el 1795

Molts consideren Samuel Morse l’inventor del telègraf elèctric; ves per on, mig segle abans que Morse, l’any 1795 un científic català, Francesc Salvà i Campillo, és el primer que aplica l’electricitat a les transmissions telegràfiques. Salvà i Campillo és també l’inventor de la telegrafia sense fils, reconegut 106 anys després, ni més ni menys, pel Nobel Guglielmo Marconi. En el ben mig d’una lluita de taurons per fer-se amb la patent de l’invent, Marconi reconeix Salvà i Campillo com l’autèntic inventor. Una cosa és inventar i una altra, de ben diferent, és patentar i cobrar drets i prestigi! 

 

Francesc Salvà i Campillo

El telègraf elèctric és el dispositiu de telecomunicacions que ha tingut l’ús més continuat al llarg de la història

La comunicació a distància entre les persones ha estat un factor determinant en l’evolució de la humanitat. La cursa per millorar aquesta comunicació ve de molt lluny. Avui dia, gairebé tothom anem equipats amb un telèfon mòbil d’ús personal, a banda de tots els sistemes que conviuen al nostre voltant per rebre informació llunyana i quasi immediata. Qualsevol succés a l’altra punta del planeta pot estar en coneixement de l’individu més aïllat en pocs minuts, o menys encara. Però, no fa tants anys, no existien els telèfons cel·lulars, ni les tauletes. Fa tan sols 30 anys, gairebé ningú feia servir aquests dispositius, hi havia només el telèfon fix, un a cada habitatge, les notícies no feien la volta al món tan ràpidament, i encara, uns anys més enrere no a totes les poblacions hi havia un telèfon o cap, el telègraf era fonamental i es feia servir de manera generalitzada, encara molts ens recordem dels telegrames, no amb enyor, que consti. El telègraf elèctric va ser la primera pedra en les comunicacions a llarga distància, l’avenç que obriria pas a les comunicacions globals, tothom ho va veure; bé, tothom no, com descobrireu en aquest article… En qualsevol cas, la lluita per la patent de l’invent va arribar ser quasi una raó d’estat.

 

El primer telègraf elèctric

El 1795, Francesc Salvà i Campillo, metge, meteoròleg i físic, científic inquiet i excepcional, posa en marxa el primer telègraf elèctric conegut dins el seu habitatge del carrer Petritxol de Barcelona. Consisteix a connectar els 22 interruptors d’una central emissora amb els 22 condensadors d’electricitat d’una receptora, cadascun correspon a una lletra de l’alfabet. Girant l’interruptor d’una lletra en concret, posem per cas la B, s’activa la guspira elèctrica del condensador corresponent a la B; I així lletra a lletra fins a completar el missatge.

El Dr. Salvà presenta a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Art de Barcelona, els seus estudis sobre electricitat aplicada a la telegrafia, posant les bases de la telegrafia elèctrica, les possibilitats de la telegrafia sense fils, els cables submarins i explica el seu projecte inicial de connectar l’illa de Mallorca amb la península.

El govern s’interessa pels seus descobriments i el conviden a fer una demostració davant la Cort. L’il·lusionat Dr. Salvà, amb el seu invent sota el braç, es trasllada a Madrid, on viu durant gairebé tres anys darrere d’una administració viciada, que li fa perdre el temps; d’una banda l’expressen interès i d’una altra li donen llargues a qualsevol dotació econòmica. La mandra de la Cort espanyola davant els avenços tecnològics és llegendària i molts són els que, com el nostre heroi, se’n tornen cap a casa amb les mans buides. En canvi, a Anglaterra, Rússia i als Estats Units, es van patentant els diferents telègrafs que van copiant i millorant altres científics, capaços d’enfrontar-se en plets, sovint amb el suport dels seus respectius estats en la tradicional cursa per liderar el progrés.

Samuel Morse, va sucar-hi pa; després d’un viatge per Europa, porta l’invent als Estats Units, però tunejat i millorat amb un codi basat en punts i ratlles que duria, des de llavors, el seu nom, el codi Morse. El 1843 el Congrés nord-americà finança el seu projecte per construir una línia telegràfica de 64 km entre Washington i Baltimore i el 1881 el sistema ja arriba a la major part del territori.

 

El llegat de Francesc Salvà i Campillo

Per abastar els mèrits d’aquest científic universal, caldria més d’un article monogràfic. Esgarrifa comprovar com, malgrat el seu enorme llegat, la seva figura no és prou coneguda dins el nostre país. Aquest no és l’únic cas. Ens hauríem de preguntar, com és que hi han tants catalans eminents desconeguts per a la majoria de nosaltres?…

Posarem fil a l’agulla de manera molt resumida perquè us hi pugueu fer una idea:

Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751 -1828), metge, físic i meteoròleg, doctorat en Medicina a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, amb 22 anyets ja és membre de l’Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona, on endega una important tasca divulgativa de les darreres innovacions mèdiques i fomenta la recerca. El Dr. Salvà, impulsa ferventment les campanyes de vacunació i assoleix un gran èxit en la lluita contra la verola. Obté molt prestigi internacional i és guardonat en dues ocasions per la Societat de Medicina de París. Les seves investigacions sobre la relació de la meteorologia a la salut pública, encara resten vigents al segle XXI.

Carrer Petritxol, 11 (Barcelona)

Lluita incansablement, aplegant esforços amb altres metges i el suport de la Junta de Comerç, per recuperar a Barcelona la possibilitat de formar metges, capacitat perduda el 1714 després de la invasió borbònica. El juliol de 1801 s’obre finalment una càtedra de clínica a Barcelona, pas previ per a l’establiment d’una facultat de Medicina, de la qual ell és el primer catedràtic titular.

A banda de desenvolupar diferents sistemes científics o tecnològics; per la conservació d’aliments, registres meteorològics, prospeccions mineres, navegació submarina i més; el 1784 a Barcelona aconsegueix fer els primers enlairaments en globus aerostàtics de tota la península.

A la seva mort, com a prova de l’afany per a l’observació i el mètode experimental en la recerca, aquest científic eminent deixà el seu cos a la “instrucció pública”. Seguint la seva última voluntat, el seu cor es conserva dins una urna a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, juntament amb els seus llibres (1.500 volums de temàtica mèdica) i també 1.400 lliures catalanes perquè aquesta concedís dos premis anuals per fomentar la investigació.

 

Jesús Lloria, article publicat originàriament a la Xusqupèdia

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail