El màgic llenguatge dels ocells (Article Bilingüe Català-Occità)

Durant l’edat Mitjana, a Occitània, el llenguatge dels ocells era una llengua secreta que feien servir també els trobadors. El llenguatge màgic dels ocells ha estat present, des de temps immemorials, en la mitologia i la literatura universal.

El màgic llenguatge dels ocells

El concepte d’aquest llenguatge màgic, perfecte o diví, utilitzat per als ocells per comunicar-se amb certes persones escollides, ha estat sempre present en la mitologia i la literatura universal, a banda de format part d’innombrables contes populars, on gairebé sempre el protagonista rep la benedicció d’entendre aquesta peculiar manera de comunicar-se.

En la mitologia grega, el llenguatge dels ocells només podia aconseguir-se per mitjans màgics. Es diu que Apol·loni de Tiana, Tirèsias i Isop eren capaços d’entendre-ho. En la mitologia escandinava, la facultat d’entendre el llenguatge era signe de gran saviesa. En àrab egipci, l’escriptura jeroglífica es denomina “l’alfabet dels ocells”, i en egipci antic, l’escriptura jeroglífica tenia el nom de medu-netjer (“paraules dels déus” o “llenguatge diví”).

En religió, el llenguatge dels ocells és el llenguatge místic dels àngels. Fins i tot es diu que Sant Francesc d’Assís predicava als ocells. Segons el Talmud, la proverbial saviesa de Salomó també es deu a aquest do que Déu li va atorgar. A la càbala, l’alquímia i la màgia, aquest llenguatge era considerat secret i era valorat com la clau per aconseguir la perfecció del coneixement.

Des de temps immemorials, els ocells han exercit un paper important en la societat de totes les cultures, establint un nexe d’unió amb l’home, especialment per a la pràctica de la vidència. D’aquesta manera, el vol dels ocells, especialment el de les àguiles, voltors i falcons, van ser interpretats pels àugurs, sacerdots de l’Antiga Roma que practicaven oficialment l’endevinació que havien heretat de l’Antiga Grècia.

Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (auspicium)

Durant l’edat Mitjana, a Occitània, el llenguatge dels ocells era una llengua secreta que feien servir també els trobadors (Lenga dels aucèls), i era plena de jocs de paraules i simbolismes entre amants condemnats a romandre separats. Deien que, era gràcies a aquell màgic llenguatge que els enamorats podien volar un al costat de l’altre per estimar-se plenament.

El 1871, Darwin, en la seva obra L’origen de l’home, sobre la teoria de l’evolució humana, va dir també que els sons emesos per les aus eren, en la realitat, l’analogia més propera al llenguatge humà. Temps després, estudiosos lingüistes van posar de manifest aquesta semblança i, recentment, s’ha descobert que el gen del llenguatge forma part del grup dels 55 gens amb similar patró d’activitat cerebral en l’ésser humà i també en les aus.

Mite o realitat, observació o interpretació subjectiva segons l’estat anímic del poeta, em quedo amb la fantasia de què encara és possible practicar aquest màgic llenguatge. Potser, és el mateix do diví que guardem entre la més íntima sintaxi dels nostres somnis i profunds desitjos, i a qui devem l’extraordinària màgia de sentir-nos tan a prop del nostre amant quan estem enamorats.

Griselda Lozano, experta en Òccitania i col·laboradora de Vibrant.

 

 

Lo lengatge magic dels aucèls

Lo concèpte d’aquel lengatge magic, perfièch o divin, utilizat pels aucèls per comunicar amb cèrtas personas elegidas, es estat present tot de long de la mitologia e de la literatura universalas e fa partida d’innombrables contes populars, ont gaireben totjorn lo protagonista recep la benediccion del don de comprene aquel biais particular de comunicar.

Dins la mitologia grèga, lo lengatge dels aucèls solament se podiá aténher per de mejans magics. Se ditz qu’Apollòni de Tiana, Tiresiàs e Esòp èran capables de lo comprene. Dins la mitologia escandinava, la facultat de comprene aquel lengatge èra senhal d’una granda sabença. En arabi egipcian, l’escritura ieroglifica s’apèla “l’alfabet dels aucèls”, e en egipcian ancian, l’escritura ieroglifica aviá nom medu-netjer (“los mots dels dieus” o “lo lengatge divin”).

En religion, lo lengatge dels aucèls es lo lengatge mistic dels àngels. Se ditz quitament que Sant Francés d’Assisi presicava als aucèls. Segon lo Talmud, la sabença proverbiala de Salamon es tanben un don que Dieu li autregèt. Dins la Cabala, l’alquimia e la magia, aquel lengatge èra considerat secret e èra avalorat coma la clau per aténher la perfeccion de la coneissença.

Dempuèi la nuèch dels tempses, los aucèls an exercit un ròtle important dins la societat de totas las culturas, en establissent un ligam amb l’òme, mai que mai per la practica de la vesença. Aital, lo vòl dels aucèls, mai que mai lo de las aglas, voltors e falcons, foguèt interpretat pels auguris dels prèires de l’anciana Roma que practicavan oficialament la divinacion, coma una practica qu’avián eiretat de l’anciana Grècia.

Pendent l’Edat Mejana, en Occitània, lo ‎lengatge dels ‎aucèls èra una lenga secreta emplegada pels trobadors (Lenga dels aucèls), basada suls jòcs de mots e suls simbolismes. Tanplan s’emplegava demest d’amants condemnats a demorar separats. Sembla qu’aquel lengatge aviá la facultat de far volar los amants, per poder èsser un al costat de l’autre e s’aimar plenament.

En 1871, Darwin, dins son òbra L’origina de l’òme, sus la teoria de l’evolucion umana, diguèt que los sons emeses pels aucèls èran, en realitat, l’analogia mai pròcha del lengatge uman. Puèi, de sabents e de lingüistas rendèron manifèsta aquela semblança e, recentament, an descobèrt que lo gèn del lengatge fa partida del grop dels 55 gèns amb un modèl d’activitat cerebrala semblable dins l’èsser uman e dins los aucèls capables de vocalizar.

Mite o realitat, observacion o interpretacion subjectiva segon l’estat d’esperit del poèta, me placi aicí amb la fantasiá qu’es encara possible de practicar aquel lengatge magic entre los amants separats per la distància. Benlèu, es lo meteis don divin que gardam dins la sintaxi mai intima dels nòstres pantaisses e los desirs prigonds, que gràcias a eles avèm l’extraordinària magia de nos sentir tan près del nòstre amorós quand sèm enamorats.

Griselda Lozano, experta en Òccitania i col·laboradora de Vibrant.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail