DOMÈNEC MARTÍ I JULIÀ. La socialització del catalanisme, un projecte nacional per a Catalunya

El doctor Martí i Julià, segurament amb el doctor J.N. Roca i Farreras, és un dels grans referents, “influencers”, que diríem avui, de bona part d’una generació de polítics, dirigents i líders nacionalistes catalans de la primera meitat del segle XX. La seva aportació al pensament del catalanisme polític és cabdal per identificar i trobar els orígens teòrics de l’acció política del separatisme català dels anys 20 i 30, i d’un socialisme polític netament catalanista.

Domènec Martí i Julià es llicencià en medicina el 1880 i s’especialitzà en psiquiatria. Les seves aportacions en aquesta branca foren tan reconegudes, que l’Institut d’Estudis Catalans té instituït un premi anual als estudis en psiquiatria amb el seu nom. La seva professió el va fer posar en contacte directe amb la realitat social catalana, motiu pel qual va mostrar permanentment una inquietud per la «qüestió social».  Jaume Colomer, biògraf de Domènec Martí i Julià, resumeix aquesta qüestió dient que “… gent com Serra i Moret, Gabriel Alomar, Rafael Campalans i tants d’altres intel·lectuals van arribar al socialisme per mitjà dels llibres. Tal vegada Martí i Julià hi arribà més aviat a través dels seus malalts.”

La seva trajectòria política s’inicià al voltant del federalisme republicà de Pi Margall, ideari imperant i hegemònic en aquells moments en la societat catalana, tot i que se’n desmarcà ràpidament en assumir les tesis nacionalistes, ja plasmades en la seva efímera presidència a la Joventut Federalista. Valentí Almirall fou de fet qui influencià profundament en la seva formació política tal com va reconèixer sempre ell mateix. A Almirall deu, segurament,  la tonalitat laica, liberal i progressista que va tenir sempre la seva concepció del catalanisme.

 

Caricatura del dr. Martí i Julià, Revista: Nosaltres Sols, Núm. 6 (9 maig 1931)

L’obra política de Martí i Julià sempre fou acompanyada de la Unió Catalanista, una entitat de voluntat aglutinadora, que pretenia ser el far de tots els catalanistes al marge de la seva ideologia, i maldà per evitar l’embat partidista dels diversos sectors que la conformaven, ja que la màxima de l’entitat, va ser sempre que el catalanisme no podia ser un partit polític més, sinó el moviment per a l’emancipació nacional. Martí i Julià fou president de la Unió Catalanista entre l’any 1903 i el 1916, i el seu mandat es va caracteritzar per una profunda renovació dels postulats de l’entitat i per una nova agenda política i social.

Aquesta renovació de la Unió Catalanista, comportà un trencament amb la vella guàrdia de l’entitat, encapçalada per Àngel Guimerà, sector romàntic i immobilista no gaire entusiasmat amb els plantejaments del nou president. Un dels primers plantejaments que va adoptar la nova direcció de l’entitat fou impulsar l’evolució del regionalisme basat en les «Bases de Manresa» cap a una declaració nítidament nacionalista. A diferència dels sectors pragmàtics del catalanisme polític que s’havien articulat al voltant de la Lliga Regionalista, Martí i Julià fou abanderat i garant d’un nacionalisme català intransigent i insubornable, conceptes definidors de les seves concepcions, i que li valgué un reconeixement a posteriori d’una autoritat moral indiscutible.

Martí i Julià va edificar tota la seva concepció nacionalista sobre la base d’una concepció organicista de la dinàmica social, concepció que anomenà «nacionalisme integral». En paraules de Jaume Colomer, per Martí i Julià,

“… la nació és un organisme social que viu subjecte a les lleis de selecció de la naturalesa. Els pobles que, com Catalunya, presenten una personalitat nacional plena d’imperfeccions i d’exotismes són com un organisme malalt. I com aquests, o superen la seva malaltia i recuperen plenament la seva identitat, o acabaran per morir, per desaparèixer. El nacionalisme no és, doncs, més que l’afirmació del dret a la vida dels pobles, de les nacions. El catalanisme, és a dir, el nacionalisme català, per tant, no busca sinó la recuperació de la salut nacional de Catalunya, perduda al llarg dels segles d’acció despersonalitzadora de l’Estat espanyol”

Per a ell, la nació era natural i l’Estat era artificial i allò que era natural estava destinat prevaldre perquè era beneficiós per a les persones.

 

La bandera de la Unió Catalanista. Fou amagada durant la dictadura

 

Un dels altres aspectes que Martí i Julià impregnà del seu pensament en aquesta nova etapa de la Unió Catalanista, serà la seva concepció antiimperialista del nacionalisme català, plantejament que com bé apunta Albert Balcells, s’oposà a la inclusió de l’imperialisme dins de la doctrina catalanista com proposava Eugeni d’Ors. Prat de la Riba l’assumí, però desactivà l’imperialisme amb l’iberisme i la intervenció catalana en la regeneració de l’Estat espanyol. Aquesta versió però, no va ser criticada per Martí i Julià com ho havia estat la d’Ors. Martí i Julià considerava demencial i patètica l’adopció de l’imperialisme per part d’una nacionalitat sotmesa com la catalana. Contràriament, Martí i Julià proposava una col·laboració internacional de les nacionalitats europees oprimides contra els imperialismes estatals que durien a la Primera Guerra Mundial, una tragèdia que els partits socialistes europeus foren incapaços d’impedir. Considerava que aquesta impotència era deguda a la identificació dels partits socialistes de la II Internacional amb els estats constituïts i a la seva inhibició pel que feia a l’emancipació de les nacionalitats europees sotmeses.

La «qüestió social» fou l’altre pilar del pensament però també d’acció política del doctor Martí i Julià. La dinàmica política del catalanisme durant el seu mandat el va fer replantejar profundament el paper neutral i apolític de la Unió Catalanista. Després de la ruptura de la Solidaritat Catalana el 1909; la consolidació de l’hegemonia de la dreta regionalista més compromesa en la regeneració d’Espanya que en l’emancipació nacional de Catalunya; i la dispersió en diverses faccions de l’esquerra nacionalista republicana, va fer que Martí Julià prengués la iniciativa davant d’aquesta nova situació política. El buit polític que es deixava era immens de cara a les classes populars, i no estava disposat a cedir-lo als lerrouxistes ni al PSOE. En aquest context, la Unió Catalanista va aprovar el 3 de gener de 1915, a proposta de Martí i Julià, un programa que suposava la redefinició política de l’entitat i la seva pràctica conversió en un partit polític, i assumia com a pròpies les aspiracions proclamades per les doctrines socialistes per a la solució del problema econòmic.

El «socialisme» de Martí i Julià no responia a la lògica marxista de la «lluita de classes», sinó més aviat a un socialisme fabianista, més enfocat en l’harmonia fraternal de les classes socials i la consecució dels objectius socialistes mitjançant reformes graduals tant en les institucions com a les fàbriques. Es pot dir de fet, que Martí i Julià abraçà les tesis socialistes més com una estratègia política, que aportés al nacionalisme català un component sensible a les inquietuds i demandes socials de les classes populars catalanes. Al pròleg de Per Catalunya, escrit l’any 1913, Martí i Julià manifestà explícitament:

“el meu propòsit (…) d’intensificar la meva acció perquè el nacionalisme arribi als esperits de la massa del poble i perquè en aquests esperits s’hi realitzi la fusió del nacionalisme amb el socialisme, perquè així reneixi la Pàtria definitivament forta”. 

Aquesta pretesa transformació política i ideològica d’una entitat com la Unió Catalanista no va passar el test de la realitat, ja que fou un projecte que no va reeixir en la immediatesa Davant d’aquest fracàs polític, dimití de la presidència l’any 1916. Tanmateix, a mitjà i llarg termini la seva aposta política, palesà una visió de llarga volada, que influencià indiscutiblement en la majoria de dirigents i partits polítics catalanistes de les dècades següents.

 

Inauguració de l’escultura en memòria del psiquiatre i polític catalanista, el doctor Domènec Martí i Julià, ubicat a la Plaça Lluís Bello de Barcelona, 14 d’abril 1936. [Foto Brangulí, ANC]

Del seu paraiga polític sorgiren entre d’altres, dirigents i líders separatistes com Daniel Cardona, que fundà juntament amb Francesc Macià, el partit independentista Estat Català –partit que formaria part de la coalició electoral guanyadora de 1931 sota les sigles d’ERC–, i fundador també de l’agrupació nacionalista de combat Nosaltres Sols!, o ja a l’exili, membre destacat de la creació del Front Nacional de Catalunya, organització cabdal de la lluita antifranquista. Un altre exemple de dirigents destacats deixebles de Martí i Julià, fou Antoni Rovira i Virgili, que seguí una trajectòria política en la línia d’un republicanisme progressista i il·lustrat al voltant d’Acció (Republicana) Catalana que va acabar convergint amb ERC. O d’entre d’altres, un altre exemple destacat deixeble del doctor Martí i Julià fou, Manuel Serra i Moret, dirigent polític que assumí posicions clarament socialistes i que fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya, partit que juntament amb altres partits obreristes com el Partit Català Proletari (escissió marxista d’Estat Català), va crear el PSUC.

 

Oriol Escuté i Zamora, Arxiver, documentalista i historiador

Bibliografia:
Balcells, Albert. Domènec Martí i Julià: nacionalisme integral, antiimperialisme i justícia social. Revista Serra d’Or, núm. 693, 2017; Colomer, Jaume. El doctor Domènec Martí i Julià (1861-1917). Un esbós de biografia política. L’Avenç, núm. 4, 1977; Colomer, Jaume. La temptativa separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917) (1895) Editorial Columna Assaig, Barcelona; Cucurull, Fèlix. El doctor Martí i Julià i la teoria socialista de l’alliberament nacional. Revista Serra d’Or, núm. 206, 1976; Martí i Julià, Domènec. Per Catalunya i altres textos, Edicions de la Magrana / Diputació de Barcelona. Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català, 9. 1984; Rosell i Montané, F. L’obra i la personalitat del doctor Martí i Julià, Barcelona, 1918

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail