Desvelem les mentides sobre Sixena

La darrera notícia al escriure aquest article és que el Conseller Santi Vila es disposa a entregar una quantitat de les obres de Sixena.
De ben segur, hi ha més d’un procés judicial obert, i cada un segueix camins diferents.
Però al final tots s’ajunten. I ja és hora que ens espolsem la mandra i ens posem a treballar si no volem patir cap greuge més. Anem a pams. Qui reclama les obres?…

Coneguem alguns dels protagonistes:

L’alcalde de Villanueva de Sijena, que acusa revolucionaris catalans de cremar el Monestir, i als tècnics de la Generalitat de robar les pintures. Bé, com veureu més endavant, no solament van ser els mateixos MEMBRES DEL COMITÈ REVOLUCIONARI DE SIXENA qui van cremar-lo, després de clavar-li nou trets al capellà, sinó que a sobre, el seu propi pare va ajudar a recuperar les pintures.

“Durante la declaración de Ildefonso Salillas, alcalde de Villanueva de Sijena, que acababa de asegurar que “vinieron unos de Barcelona a incendiar el monasterio y, después, unos funcionarios catalanes se las llevaron” y que la operación se había realizado de espaldas a los sijenenses, el letrado tuvo que ver cómo en una de las fotografías de época aparece su padre ayudando a arrancar las pinturas junto a uno de los técnicos catalanes”

El País, (veure la noticia)

11

 

En una entrevista a Josep Playà Marset, La Vanguardia 7 de febrer de 2016, l’Alcalde, Ildefonso Salillas afegeix que va ser “pressionat pels poders franquistes” per justificar la col·laboració del seu pare. Curiós, ja que la fotografia mostra com el seu pare ajuda a preservar les pintures i no sembla molt pressionat. Era el 1960. I encara sort que ho va fer, ja que gràcies la desídia que mostrà Patrimoni a l’Aragó, el Monestir s’enfonsà el 1990.
Si no s’hagués dut a terme l’extracció, trasllat a Barcelona i restauració ara no existirien.

Val a dir que en aquest article, Josep Playà Marset insisteix en el fet que foren catalans qui cremaren el Monestir. Una altra mentida.

 

2
Part de l’article de Josep Playà Marset, (veure l’article)

Com explica la guia de Julio P. Arribas Salaberri, editada el 1975, no solament van ser els mateixos habitants de Sixena que formaven el Comitè Revolucionari els autors del foc, sinó que ells mateixos van utilitzar la talla romànica de la Verge amb el nen, similar a la de Montserrat, per encendre una estufa. De fet, Durruti i els milicians catalans es van posar les mans al cap en veure la salvatjada comesa pel Comitè Revolucionari local.

Durruti va visitar el Monestir en visita privada la primavera del 1936, i admirà la bellesa del lloc i les pintures. Després, quant al setembre de 1936 tornà, veient el que havien fet els del Comitè Revolucionari del poble, entre crits i imprecacions els criticà tot dient: “Tanqueu aquest lloc i poseu vigilància a la porta, per que una fotografia d’això ens pot fer mes mal que tots els canons del feixistes” 

Com és lògic, els del poble negaren la seva participació dient que havien estat elements forasters desconeguts. Després, acabada la guerra poc va costar carregar les culpes al mateix Durruti i als Barcelonins.  

Història de Sijena, guia de Julio P. Arribas, edició 1975 del Centre de Estudis Ilerdencs

10

Aquesta guia va ser retirada de la circulació i substituïda per un altre, editada el 1977 pel Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet, del que Julio P. Arribas signava com a president, i que omet vàries pàgines de l’anterior. Les que fan referència de qui van ser els veritables incendiaris, l’assassinat del capellà i la crema de la talla romànica de la Verge.

 

A continuació els dos fragments de la guia de 1975 que en fan referencia i que a la de 1977 no hi són:

4

5

 

Encara avui a Sixena, el rètol que figura a l’entrada insisteix en la mentida de que foren milicians catalans qui van cremar la talla romànica.

 

foto cartell sixena

 

Anem per un altre dels protagonistes d’aquesta croada que volen prendre’ns allò que de llei és nostre.

Jorge Español, advocat de l’Ajuntament de Sixena, persona pròxima al Partit Popular, i que en període d’eleccions li agradava regalar ampolles de vi amb la fotografia del dictador Franco.

 

ampolla i foro valenzuela
A la fotografía de l’esquerra: Darrera ampolla rebuda de l’advocat Jorge Español i que Miguel Foj encara guarda. A la dreta, el veiem recollint un guardó a la conferència que el Foro Valenzuela per la recuperació de Sijena organitzà a la Germandat d’Antics Legionaris de Saragossa

 

Doncs bé, diu la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol:

 Artículo cuarto

A los efectos de la presente Ley se entiende por expoliación toda acción u omisión que ponga en peligro de pérdida o destrucción de todos o alguno de los valores de los bienes que integran el Patrimonio Histórico Español, o perturbe el cumplimiento de su función social.

Artículo octavo

  1. Las personas que observen peligro de destrucción o deterioro en un bien integrante del Patrimonio Histórico Español deberán, en el menor tiempo posible, ponerlo en conocimiento de la Administración competente, quien comprobará el objeto de la denuncia y actuará con arreglo a lo que en esta Ley se dispone.
  2. Será pública la acción para exigir ante los órganos administrativos y los Tribunales Contencioso-Administrativos el cumplimiento de lo previsto en esta Ley para la defensa de los bienes integrantes del Patrimonio Histórico Español.

La Llei és clara, i ho diem per què el senyor Jorge Español va ser informat per escrit de l’espoli que les restes dels darrers templers de Monsó van patir en les obres il·legals que per ordre del rector Isidro Berenguer Tomás el 1997 es van fer a l’església de Belver de Cinca. En les citades obres, les restes humanes dels cavallers de la Creu van anar a parar a l’abocador, on encara hi són. I moltes altres restes i tombes foren destruïdes. Però monedes, joies i altres peces d’interès patrimonial “van desaparèixer”.

Disposem de documentació que prova tots aquests luctuosos fets. Inclouen un informe de la Guardia Civil, amb fotografies, declaracions judicials del rector i de treballadors que intervingueren en “les obres”, i ho diem en plural per què, a més a més de Belver de Cinca, això també va passar a Fonz, Castilloroy, Zaidin i molts més pobles de la Franja.

Disposem també de l’estudi de l’Institut Anatòmic Forense de La universitat de Saragossa que data al segle XIII o XIV les restes. Ja que l’arquitecte que dugué a terme totes les obres, Juan José Florensa, de Fraga, declarà que les restes humanes eren “morts de la guerra civil”.

Aquestes i moltes proves més que tenim, i que demostren l’espoli, no van ser suficients per què les denuncies tiressin endavant. I molta gent va ser informada. Entre ells l’advocat Jorge Español, qui va acusar rebut per escrit de la informació però es va desentendre.

Santiago Serena Puig, president de l’Audiència Provincial d’Osca, va ser un altre que també va rebre notícies de tot l’espoli, i a sobre de tampoc no fer res, va comunicar per escrit que no tramitava cap procediment i arxivava l’expedient. Aquest és l’interès que l’Audiència Provincial d’Osca té pel seu Patrimoni.

10

 

Juan José Omella, actual arquebisbe de Barcelona  (no sabem si les denúncies fetes al Vaticà i la documentació dels fets de Belver entregada en mà al Sant Pare el 2015, van influir en la seva designació).

Va ser en la seva etapa al capdavant del Bisbat de Barbastro – Monzón l’impulsor de la reclamació de Sixena. Per això utilitzà unes monges d’una Congregació d’Àlaba properes a l’Opus com a denunciants, fent-les passar per hereves de les de Sixena.

Recordem que davant l’estat deplorable del Monestir la Generalitat acollí a les monges de Sixena a Valldoreix, fins al final dels seus dies.

Tant el seu antecessor, Ambrosio Echevarria, com ell mateix van rebre tota la informació i documentació de l’espoli de Belver de Cinca, i des del Bisbat de Barbastro – Monzón tampoc van fer res, i és que la Llei es pot incomplir per acció o per omissió.

Val a dir que, en aquests moments hi ha una causa oberta als jutjats de Saragossa per una conspiració per derrocar al Bisbe Ureña, una conspiració d’amenaces, abusos sexuals, coaccions i apropiació de la qual El Periódico de Aragón nomena a Juan José Omella com el cervell de la trama. (veure noticia)

11

 

 

 

 

 

 

O sigui, que Déu n’hi do a qui tenim davant…

Bé, fem un resum:

Molts dels protagonistes de la reclamació de Sixena estaven informats de l’espoli i robatori en el cas de Belver de Cinca que Miguel Foj porta des de 1997 denunciant. I, malgrat violar la Llei de Patrimoni, no van actuar. Però aquests que hem mostrat avui no són els únics, la llista és molt llarga, ja que la mateixa falta per omissió la van cometre molts més que també van rebre informació, com per exemple:

Emilio Airoa, President de les Corts d’Aragó, Marcelino Iglesias, La Fiscalia General del Estat, El Justícia d’Aragó, Apudepa (associació d’acció pública per la defensa del patrimoni aragonés), La Consellera de Cultura d’Aragó, el Departament de Patrimoni d’Aragó, i més, molts més.
Veieu una petita mostra:

12

No tan sols van fer cas omís de l’espoli i la Llei sinó que, en prendre partit el senyor Foj i mostrà el seu fons documental li van exigir entregar-lo o destruir-lo, en especial els manuscrits i documents que posen en entredit moltes mentides, com per exemple l’actual frontera entre Catalunya i Aragó.

Podeu veure més documents aquí

 

Jordi Matilló

Escriptor i membre de Vibrant 

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail