Desmuntant la falòrnia sobre la massacre a Barcelona del 18 de març de 1938

Després dels bombardejos genocides sobre la població civil a Barcelona l’any 38, la propaganda franquista responsabilitzà de la gran mortalitat del dia 18 a la Gran Via (500 persones assassinades en pocs segons) l’explosió d’un suposat camió carregat de dinamita que irresponsablement els republicans havien estacionat en mig de la ciutat. Avui dia, molts encara donen per bona aquesta versió. És falsa com tot seguit demostrem amb l’ajut de l’insigne Doctor Oriol Domènec testimoni presencial dels fets.

No tingueu cap dubte, la massacre de la població civil fou deliberada. El vespre del 16 de març de 1938 el general Velardi, cap de l’aviació militar italiana, amb base a les Balears, rep un telegrama urgent des de Roma: “Iniciar des d’aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martelleig espaiat en el temps”.

 

Les primeres bombes van caure al voltant de les 22.00 h del 16 de març i l’acció finalitzà al voltant de les 15.00 h del dia 18, en intervals de tres hores. És considerat el primer bombardeig de saturació de la Història.

“Cal crear una sensació de terror immediat entre la població enemiga, destruint contínuament la ciutat, els centres urbans, totes les fonts de vida i sotmetre’ls a un malson del qual no puguin despertar i que els obligarà a rendir-se” – General Francesco Pricolo, Comando Aviazione Legionaria delle Balleari.

Oriol Domènec i Llavallol, veí de la Gran Via, comptava llavors 15 anys. Aquell dia va perdre capacitat auditiva i part de l’habitatge familiar. Ha dedicat part de la seva vida a escatir els fets i fer pública la veritat:

La vigília al vespre uns camions de l’exèrcit s’estacionaren en el lateral mar de la Gran via, un darrer de l’altre, des de Balmes a Rambla Catalunya (pelleteria La Siberia). Els soldats que anaven en els camions, baixaven la càrrega i la tornaven a carregar en uns vagons estacionats en l’andana del metro transversal. Aleshores l’entrada al metro era cantonada de Rambla Catalunya amb Ronda Universitat davant mateix de la Farmàcia Bota. Com a la nit no circulava el metro, aprofitaven aquestes hores per omplir els trens a cel obert. L’ample de via del transversal és la mateixa que la del MZA (Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant), i així feien arribar els vagons al front de l’Ebre.

Si la corrua de camions anaven carregats amb material de guerra, no ho sé, però els que hi havia aquell vespre enfront de la nostra porteria (Gran Via 614) eren plens de pots de carn envasada. A la meva germana amb dotze anys i a mi, uns soldats ens varen regalar un pot. A la ciutat es passava fam.

Aquells camions varen posar en alerta immediata a la “quinta Columna”, els confidents de “los nacionales”. Si Francesc Cambó i Joan March ajudaren Franco generosament, amb ingents quantitats de diners, Josep Bertran i Musito, prohom de la Lliga i exministre, ho va fer amb gran quantitat d’informació precisa i eficaç. Va fundar el “servicio de información de la Frontera Nordeste de España”, una xarxa d’espionatge. Els italians tenien gràcies al SIFNE molta informació.

Aquí van els noms dels principals agents-confidents quintacolumnistes: Felipe Bertran i Güell – Manuel Doncel – Joan i en Lluis Ventosa i Calvell – Eduard Aunós – Manuel Vidal Quadras – Enrique Marsans – Pedro Salisachs Roviralta – els germans Gabarro – Daniel Ripoll Noble – Manuel Arquer – José Vintro – Joan Tarragona – Pedro Rivière – Josep Pla – Carlos i Josep Ma Sentís – Eugeni d’Ors i Joan Estelrich. (Molts d’aquests col·laboradors del règim militar tenen carrers dedicats a casa nostra, mercè ells molts catalans foren víctimes del genocidi, la repressió i l’exili)

Barcelona es trobava plena d’espies: es deia, que si et foties un pet aquí, aquest ressonava a Sevilla i el general Queipo de Llano per Unión Radio Sevilla l’inflava com un tro. Per això al cap de sis hores tot el món sabia que a Barcelona:

“Los rojos separatistas judeo masónicos en pleno bombardeo de nuestras invictas fuerzas armadas, habian hecho passar por el centro de la ciudad un camión cargado de explosivos. Estos rojos no solo son asesinos, son idiotas”.

Feia uns dies, quan eren més seguits els atacs aeris, va dir per Radio Sevilla:

“Barcelona debe acabar como un solar”.

Franco el va fer callar. I a les 20 hores del 18 de març va donar la notícia fake del camió carregat d’explosius per justificar la dantesca i inhumana massacre.

Quan la destrucció de Guernica per la Luftwaffe un any abans, a “Radio Verdad” en Queipo de Llano es va afanyar a dir que els bascos havien dinamitat la població, a Euskadi des del mossèn més nacionalista a l’anarquista més arrauxat, tots a un sol crit clamaren al món sencer aquell genocidi. Aquella guerra la feia un poble a vida o mort. En canvi a Casa Nostra el règim tutelat pels comunistes, on la Generalitat era una pura entelèquia, amb enfrontaments entre els partits polítics matant-se pels carrers de Barcelona mentre el jovent moria en els fronts de guerra, feia més insuportable encara la situació per als catalans, predisposats a donar per bona qualsevol crítica contra el seu govern. Així doncs, quan al vespre escoltaren en Queipo de Llano tothom es va creure el que deia Radio Sevilla.

La por, el pànic, les emocions, els sentiments i les passions així com el dolor i la ràbia enterboleixen el raonament dels més equànimes. Quan una falòrnia, una mentida es va repetint i reiterant sense que ningú la qüestioni durant anys, entra en la història com una veritat incontrovertible, en especial si el fet és un acte criminal-estúpid com ho hauria estat l’afer del “camió ple d’explosius”, circulant pel centre d’una ciutat amb soldats i en ple bombardeig. En el front, en ple atac aeri res no es mou.

La “quinta columna” havia avisat al general Vincenzo Velardi que una corrua de camions de l’exèrcit estava estacionada a Gran Via, entre Balmes i Rambla Catalunya i en aquell raid del dia 17 a mitjanit es va intentar destrossar-los, però els camions ja se n’havien anat. Aquell bombardeig les bombes eren de poc pes, de poca capacitat de penetració però de gran força expansiva. Varen caure sobre els terrats i els patis de les galeries, seguin la línia a on eren els vehicles de l’exèrcit però uns metros més a dintre les cases. Nova comunicació amb les balears, explicant el motiu dels camions i la carrega als vagons d’un tren en les vies del metro transversal. Per això l’endemà a les 14 hores tornaren a fer el mateix recorregut aeri i amb la mateixa precisió, però amb bombes de 500 kg llençades per primera vegada, artefactes de penetració per esbudellar la Ronda Universitat des de Plaça Catalunya a Plaça Universitat. Conservo metralla d’una d’aquelles bombes. El sostre del metro transversal en aquest trajecte no és en volta sinó pla, fàcil de perforar. També es varen equivocar de pocs metres, les bombes varen explotar als soterranis de les cases, que es varen enfonsar des del davant fins a les galeries; una caigué el mig de la Gran Via (el suposat camió d’explosius) va foradar fins a la claveguera, per ser de perforació i no d’expansió.

Gran Via, 17 març 1938. A la dreta el Teatre Coliseum (banda muntanya de la Gran Via)

No hi havia cap camió amb explosius:

Primer: Per què jo hi era i ho vaig veure. Que tothom revisi les imatges de la destrucció i faci servir dos sentits, el de la vista i el sentit comú i no hi veuran “el camió”.

Segon: Feia almenys un quart d’hora que havien començat a sonar les sirenes, i la ciutat feia dies que era bombardejada. El govern comunista podia ser mal parit, però no eren imbècils. És inversemblant que transités cap vehicle carregat d’explosius pel mig d’una població sota un continu de bombardejos aeris intensius. Si malgrat tot, es trobava en el centre carregat de soldats i explosius, haurien guardat el vehicle en el lloc més segur.

Tercer: A 5 metres del crater els plàtans (arbres), que es troben a tocar del cràter estaven sencers amb les seves branques sense fulles perquè encara no havia arribat la primavera. Els fanals i els semàfors es mantenien drets a 10 metres, tanmateix 8 edificis, quatre a cada costat de la Gran Via, a 30 metres enfonsats, esbotzats pels artefactes que explotaren en el subsòl.

Quart: Segons la crònica el camió es dirigia cap a la plaça Tetuan, doncs, segons el cràter, el vehicle hauria anat contra direcció!

Cinquè: La porta del jardí de la Universitat es troba indemne, també a uns 30 metres. L’explosió del camió hauria generat una ona expansiva que hagués causat destrosses al seu voltant molt més enllà.

Sisè: Segons estudis fets per enginyers d’explosius, un esclat d’aquella magnitud, quatre tones de trilita, en superfície no hauria quedat res a la rodona, i en els edificis les façanes haurien caigut però no fins a les galeries del darrere.

Setè: Del camió no s’ha trobat ni el més petit cargol, aquest fet important posa en evidència el que proclamava Queipo de Llano per amagar aquest genocidi igual com havien fet en Guernica. Ell aprofita l’horrorosa notícia i li dóna la volta tot aprofitant el descrèdit, el rebuig i la indignació que a la població de Catalunya li mereixia el seu govern comunista.

18 març 1938, a l’esquerra (banda mar de Gran Via) no hi ha ni rastre de cap camió. Arbres intactes a banda i banda. En front, davant de la vorera del Coliseum un tramvia afectat, molts dels passatgers van morir durant l’atac de les 14:00h d’un dia feiner.

Així ha estat, un cop més, com hem passat de víctimes a botxins de la nostra gent. Reescriuen la nostra història per inculcar-nos l’autoodi. A l’Espanya dels anys 40 i 50 hi ha una amnèsia generacional, com si aquell temps no hagués existit. Els que podrien desmentir-ho han callat, i als que els interessava amagar-ho han fet valdre llur versió. Uns per por i els altres per tapar-se les vergonyes.  Cal divulgar la veritat per fer justícia a les víctimes i per la dignitat de Catalunya.

No hem de permetre que l’enemic imposi les seves falsedats mai més.  Aquest crim contra la humanitat resta impune.

 

Dr. Oriol Domènec i Llavall, otorinolaringòleg i activista, i Jesús Lloria amb el suport de VIBRANT

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail