Debat constituent. Princeps Namque

L’estructura, DEBAT CONSTITUENT liderat per Lluís Llach, a Girona, 21.09.2019, tracta sobre seguretat i defensa, és a dir, sobre EXÈRCIT SÍ o NO, per a la Catalunya Nova.

Aquest debat té antecedents treballats. Recordo l’acte a les Cotxeres de Sants, el 2015, sala plena de gom a gom, amb dos dels mateixos ponents de Girona, Sellarés i Feliu, més l’Armadans, jo mateix, i la Patrícia Gabancho (+REP) que en fou la moderadora. Tanmateix, el Grup, Procés Constituent, edità al febrer 2015, un Primer llibre de propostes constitucionals on, en la pàgina 86, sota el títol Cultura de la Pau, postulava, argumentadament, una Catalunya sense exèrcit. També el dia 28.08.2015 a la Sala cultural La Laguna, el col·lectiu Ara és l’hora, amb altres ponents, varen debatre sobre la Independència i la participació del poble en el procés constituent, no defugint el tema de l’exèrcit. El 2016: dins de l’ampli grup de Reinicia -ens reuníem a Òmnium, durant prop de dos anys- hi havia, Debat Constituent, que tenia el seu propi posicionament respecte a l’exèrcit sí o no. Un altre nucli de treball, El país que volem i sectorials d’ANC varen treballar sobre la majoria de qüestions què planteja l’actual Debat Constituent. Mentrestant, el grup Constituïm, des del 2015, anava treballant i articulant prop de 4000 aportacions ciutadanes, rebudes per Website, més les recollides en treballs de camp, per tot el territori, fetes, algunes, en “àgores participatives” ara “enteses” treballant totes qüestions de contingut constitucional. En el nostre Títol Segon, articles 59 a 60, tractem de seguretat, defensa i protecció; amb un art 61 innovador, creant l’Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, com a aportació catalana a la comunitat internacional, articles que, evidentment, volen ser una eina de debat, com ho és tot el text de la Proposta de Constitució per a la República Catalana que Constituïm (www.constituim.cat) va lliurar al Parlament de Catalunya.

 

Debat Constituent (2019)

 

L’associació VIBRANT, en un nou acte al Poble Nou, a la Sala de Can Felipa, el 25.11.2016, va organitzar un apassionant debat, amb ponents partidaris d’un exèrcit regular i altres no, amb participació del públic que va oferir preguntes i propostes escrites, moderant el debat el sotasignat, amb acalorades postures, uns, a favor d’un exèrcit regular català i altres, més partidaris de modernes estructures de defensa. Se’n va redactar una acta i unes conclusions que foren enviades a tots els participants que ho varen demanar. En guardo còpia de l’acta.

En el debat de Girona, repeteixen participació alguns ponents dels debats anteriors. Confio molt en l’expertesa d’en Sellarés i Vinyamata i en el fet que, tota la glosa d’aquests treballs fets pel poble, com a Assemblea Constituent anticipada, siguin tinguts en compte en el nou cicle de Debat Constituent, i que les conclusions d’uns i altres, siguin vinculants pel Parlament, que s’hauria de limitar, no a legislar la constitució segons criteris dels partits polítics professionalitzats amb interessos partidistes i/o oligàrquics, sinó fent cas de les conclusions ciutadanes tan llargament treballades, limitant-se el Parlament a donar cos jurídic estructurat al text constitucional, segons conclusions acordades pels únics titulars de la sobirania nacional, el poble català, reunit en Assemblea Constituent dins d’un Procés Constituent clar i diàfan, eminentment ciutadà, per no segrestar els partits al poble, allò que aquest ha de decidir, que no és altra cosa que, dotar-se, la ciutadania, d’unes regles bàsiques de convivència, com a contracte social a establir en la propera Constitució per a la República Catalana.

 

Debat organitzat per VIBRANT (nov 2016): L’Estructura de Seguretat i Defensa de l’Estat Català

 

Que la nació catalana, llengua i cultura pròpia està en perill, és evident. Que les nostres abolides constitucions, reduïdes a un Estatut d’Autonomia ribotat, reben constants agressions a les seves interines competències, és palès. Ara, tot just convocades les eleccions al “Parlamento” pel 10-N/2019, rebrem l’amenaça d’aplicar el Regne d’Espanya l’article 116CE després de, dissortadament, haver experimentat amb èxit el 155, en un voler posar fi a la Nació Catalana (S. Sanpere i Miquel) per aquesta lluita desigual que patim, en un devaluat Estat de Dret governat per neo-lliberals-unionistes (totalitarisme invers) del “atado y bien atado” que posa en perill la nació catalana.

Només unes pinzellades històriques de com ha tractat la Gran Castella, els intents secessionistes de territoris sota la seva influencia, amb l’excusa de la unitat de corones -gran error concentrar el poder en una sola persona, amb territoris de nacionalitats diverses-. Objectiu: “un rey, una ley”.

Andalusia: Conspiració independentista del IXé duc de Medina Sidonia i VIé marquès d’Ayamonte, Gaspar Alonso Pérez de Guzmán y Sandoval, “Capitán General de la Mar Oceana y costas de Andalucía” amb pretensió de proclamar-se rei d’aquest territori el 1641, en temps de Felip IV de Castella. El duc de Medina Sidonia estava emparentat políticament amb ells Bragança de Portugal que també cercaven llur independència, d’aquí que recolzaren al duc en les seves vindicacions contra Felip IV. Portugal se’n va sortir. Andalusia no. Al mateix temps, Catalunya proclamava la seva República, Pau Claris, el 1640, per la crisi d’establiment de tropes castellanes al principat. Tots se sollevaren pel mal fer del compte Duc d’Olivares que és qui realment gestionava la Gran Castella, incomplidora de promeses, sempre expropiadora de recursos, imposant taxes i més taxes i altres carregues que posaven, posen, devaluant cada una d’aquestes nacions diferenciades, llavors Portugal, Andalusia, Catalunya. La crisi dels Medina Sidonia s’allargà, no pertoca aquí explicar-ho, finalment, condemnat a mort, fou executant a l’Alcazar de Segovia, el 12.12.1648, amb intervenció d’altre conegut nostre, Luis de Haro, -parent del d’Olivares-, que fou qui va regalar als francesos, sense ser propietat de Castella, la Catalunya Nord, Tractat dels Pirineus 1659, perdent anys després Catalunya La Franja de Ponent, per redistribució territorial d’Espanya en províncies, el 1833, i, eclesiàsticament perdent les parròquies de la diòcesis de Lleida a l’Aragó, el 1995-1998, que ens ha portat a altre conflicte encara no resolt, l’Art de la Franja. Raons totes elles que, afegides a la crisi política actual, fan que, la Nació Catalana estigui en perill i hàgem de reaccionar, en forma efectiva, d’una manera o altra. Respecte a l’independentisme i/o nacionalisme, l’andalús Blas Infante (1885-1936) va dir: “Mi nacionalismo, antes que andaluz, es humano. Creo que, por nacimiento, la naturaleza señala a los soldado de la Vida el lugar en donde han de luchar por ella. Yo quiero trbajar por la Causa del espiritu en Andalucia porque en ella nací. Si  en otra parte me encontrare, me esforzaria por esa Causa con igual fervor”. tot molt lluny de l'”a por ellos”

 

 

 

 

Defensa de la Terra: Usatges de Barcelona, n. 68. S-XI. Prínceps Namque (compilació Corts 1068?) invocat diferents vegades quan la Nació perillava: Diu: Lo Princep (ara el poble de Catalunya i les seves institucions) si per qualque cas serà asseitat, ó ell tindrà sos inimichs assetiats, ó oirà algun Rey o Píncep venir…” tindrà la facultat de cridar a armes (ara a aixecar-se públicament amb els instruments democràtics moderns que convinguin, desobediència civil inclosa) als seus nobles i a tots els homes útils per a la defensa en cas d’amenaça… o invasió del seu territori (ara pèrdua de drets individuals i col·lectius i de pèrdua de les poques competències que tenim) amb obligació de tot el poble de seguir al príncep (ara a les seves institucions) si aquest i el seu territori estigués en perill.

El 1368 es va regular l’Usatge, amb una espècie de reglament. Afectava els ajuntaments, que venien obligats a aportar, un combatent per cada 15 focs. Millorada la situació, el 1374, hom es podia deslliurar d’aquesta obligació, pagant determinades quantitats, diners destinats a contractar a algun combatent millor predisposat i ensenyat a combatre, convertint-se aquest abonament en un impost o fogatge per a finançar la guerra, si aquesta s’havia de declarar. L’obligació d’anar en ajut de la nació, invocant el Prínceps Namque, es feia mitjançant el sometent. El 1640, davant els perills de la Unió d’armes de Felip IV (sempre els Felip) es proclamà en Cort, la necessitat del Prínceps Namque, cridant al poble en defensa de la independència de Generalitat de Catalunya, organitzant aquesta nostra institució, un batalló del Principat. La millor defensa és un atac, deix de quan jugava als escacs. (vegeu: “Oligarquia, municipi i corona en la Lleida dels Àustries”, de: Antoni Passola i Teixidor i “l’Àliga emprèn el vol” Llibres de l’índex, pàgina 44, 57, 59, on analitzo l’exèrcit d’autodefensa a Catalunya).

Les Corts de Barcelona de 1547 i 1564 establiren: els catalans estant exempt del servei d’armes, si el Princep i son Lloctinent no es posen al capdavant de l’exèrcit, no estant obligats a servir de guarnició als destacaments militars, o en el resguard de les fronteres. No es deuen tampoc servir en les guerres fora del Principat, ni en les armades de reclutament forçat. La redempció del servei militar, quan és permesa, es fa en proporció de la posició social de cadascú, mai sota un tipus general ni uniforme. L’exèrcit català, en tot cas, era bàsicament de defensa. Vegin, pel que fa a l’exèrcit, el que ens diu l’historiador Francesc Xavier Hernández Cardona, en el seu text “Exercits de Catalunya” “Història Militar de Catalunya” en col·laboració amb l’investigador i dibuixant Francesc Riart, editat per Rafel Dalmau. Cal definir, que s’entén per: 1/ s’entendrà per exèrcit el format en el seu origen per l’estament nobiliari, generalment finançat. 2/ S’entendrà per milícia, la forma militar no professional, amb finalitat de defensa de proximitat al territori. Així, en tinguérem de milícies urbanes, en antigues hosts i sometents. La milícia pròpia aixecada pel Consell de Cent, necessitava una dedicació a temps ocasional que podia durar un sol dia o una setmana llarga. El sometent fou una tropa militarment efectiva, en temps de perill, passat aquest, la gent se’n tornava a casa. Coronela i Sometents, foren estructures en defensa de la Nació Catalana molt útils en la Guerra dels 9 anys i en la Guerra de Successió. Els Usatges s’aboliren pel Decret de Nova Planta de 16.02.1716.

Ara estem altra volta en perill, amb unes noves eleccions generals al Parlament Espanyol, en què, tota la campanya electoral i propostes dels partits unionistes, els del 155+Vox, tindran com a eix programàtic, sembrar pors, facke news, clavegueres de l’Estat, en un voler esclafar i escarmentar Catalunya, novament, amb anunci d’aplicar, no ja el 155, sinó el més contundent, 116 per anorrear-nos altra volta amb l’espasa de l’art 8 de la Constitució espanyola. Caldrà doncs, un Princeps Namque polític i ciutadà.

EL Debat Constituent, que en set tongades s’aniran explicant i formant per tot Catalunya (trobo a faltar El Maresme i Osona) ha de tenir en compte que l’U d’octubre de 2017 el poble va parlar, guanyant el pols a l’Estat, recuperant sobirania i la iniciativa del destí de la nostra nació. La ciutadania, davant les picabaralles partidistes de polítics professionals, no vol perdre novament llur legitimitat recuperada, ni l’oportunitat de dotar-se ell, directament, de les regles de convivència (pacte social = constitució) i d’una nova Llei Electoral pròpia, amb democràcia directa i participativa, llistes obertes, on els càrrecs electes ho siguin de la ciutadania, a qui rendir comptes, i no dels partits. D’aquí que, les conclusions i respostes a les preguntes del Debat Constituent, han de ser vinculants per qui articuli la nostra propera Constitució, la de les persones, treballant-la de baix a dalt, avençada en qüestions socials i ecològiques, descarbonitzada, en plena harmonia amb la natura i amb polítics que facin cas a les necessitats del ciutadà, sense interessos de partits ni oligàrquics.

 

Sebastià Sardiné i Torrentallé, advocat. Membre de JxI-ANc i de Constituïm.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail