Carrasclet, l’heroi de la resistència catalana

Malgrat l’amarga derrota del 1714 i l’ocupació borbònica, molts catalans no renunciaren mai a recuperar les seves llibertats polítiques i culturals. Començà la resistència, que al llarg del temps prendria diferents modalitats. Es formaren les guerrilles, sovint organitzades per oficials i veterans que havien participat en la Guerra de Successió i l’anomenada Guerra dels Catalans. D’aquests, l’heroi més destacat va ser en Carrasclet. La repressió fou brutal, es van derogar les Constitucions catalanes, s’imposà un nou règim polític, absolutista i militarista, amb la voluntat de saquejar fiscalment als catalans, reprimir també la seva llengua de reconegut prestigi internacional i esborrar llur cultura per aniquilar el sentiment de nació mil·lenària que unia als catalans. Imposaren el nefast Decret de Nova Planta.

 

Carrasclet va liderar la resistència amb èxit

Pere Joan Barceló i Anguera, nascut el 1682 a Capçanes (Priorat), va ser conegut com en Carrasclet pel seu ofici de carboner i venedor de carrascles (carbó), capità de fusellers durant la guerra, es retira, després de la derrota, a la població de Marçà (Priorat) per provar de viure en pau amb la família fent de pagès. Però, víctima de la repressió borbònica, va ser empresonat com molts altres excombatents.

DSC05159

En Carrasclet fuig i troba aixopluc a la serra de Llaberia on organitza una guerrilla per fustigar als borbònics assolint un gran renom per la seva capacitat estratègica. En poc temps esdevé en el cap de les diverses guerrilles que es formen al llarg del país, dels Pirineus a les terres de l’Ebre. Allibera la ciutat de Reus, entre altres poblacions i a un bon nombre de presoners que s’hi sumen a la causa. Porta pel pedregar a les noves autoritats espanyoles i als Mossos d’Esquadra, acabats de crear amb botiflers per perseguir la resistència i els bandolers. El governador de Tarragona, en resposta, fa empresonar la seva mare i diversos familiars, però en Carrasclet no cedeix ni un pam en les seves accions.

 

 El Regne d’Espanya incompleix els tractats signats 

Felip V ambiciona tots els territoris vinculats a la nació catalana i es deixa anar envaint Sicília i Sardenya, que el Tractat d’Utrecht havia atorgat al seu rival, l’emperador del Sacre Imperi, Carles VI (el nostre Carles III, l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió).

El 1718, farts de l’incompliment reiterat dels tractats internacionals de pau (d’Utrecht i de Radstat) per part de Felip V, el govern de França abandona l’aliança amb Espanya i s’uneix a Anglaterra, Holanda i Àustria en la Quàdruple Aliança per aturar-li els peus. Els francesos recluten a veterans catalans de la Guerra de Successió i el mariscal duc de Berwick en persona (sí que ho heu llegit bé, el mateix Berwick que havia assetjat Barcelona el 1714) es reuneix amb en Carrasclet al Rosselló per oferir-li restablir les llibertats de Catalunya en cas de victòria. En Pere Joan mai va confiar del tot, però aprofita l’avinentesa per rebre equipament i armament dels francesos i accepta el càrrec de coronel de fusellers de muntanya, coneguts popularment com a miquelets.

El gener de 1719, els francesos endeguen la invasió de la península a través del País Basc amb èxit, mentre Carrasclet al comandament de 8.000 milicians fustiga les comarques del sud de Catalunya, allibera presoners, entre ells els seus familiars, i ajusticiava als opressors, protagonitzant èpiques campanyes que contribueixen a  fer més gran la seva llegenda. Dissortadament, molta població desconfia de les uniformitats franceses dels milicians i el suport no és l’esperat.

Abans d’un any, Felip V ha de claudicar retirant les seves tropes de Sardenya i Sicília i el febrer de 1720 signa la pau i s’hi adhereix a la Quàdruple Aliança. El coronel Carrasclet rep ordres de retirar-se de Catalunya. Felip V, accepta concedir una amnistia general (que no complirà, disculpeu l’spoiler) i, a canvi, França ha de llicenciar als fusellers catalans i enviar-los de retorn cap Catalunya, amb l’excepció dels oficials als quals se’ls ofereix la possibilitat d’incorporar-se a l’exèrcit francès.

 

dsc00177Fusellers catalans del Regiment de Barcelona i Sanguen Honoris, entre d’altres, desfilant amb membres de Vibrant

Carrasclet, coronel en l’exili, heroi de llegenda

Com es pot imaginar, Carrasclet refusa l’oferiment dels francesos i s’organitza juntament amb altres oficials catalans per continuar la lluita. França ja no els ho permet i es veuen forçats a anar cap a l’exili a Viena on l’emperador Carles VI  li atorga el grau de coronel de l’exèrcit imperial.

Tornant a incomplir els seus compromisos de pau, l’any 1721 les autoritats militars espanyoles llencen l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. La repressió continua tant brutal com sempre.

L’any 1734, un nou incompliment dels espanyols va fer esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. El coronel Pere Joan Barceló comanda una companyia de catalans exiliats contra l’ocupació borbònica de Nàpols, però el seu vaixell és capturat a Pescara i en Carrasclet és dut fins a Cadis per ser empresonat fins que l’any 1738 és alliberat i retornat a Àustria, gràcies al tractat de pau de Viena que posa fi al conflicte.

L’octubre de 1740 mor l’emperador Carles VI, i Àustria és atacada pels bavaresos en el context de la Guerra de Successió Austríaca. Carrasclet ha de tornar a comandar un nou batalló de catalans per repel·lir la invasió i defensar la legitimitat de l’emperadriu Maria Teresa fins a trobar la mort en combat el 4 de setembre de 1743 al Rhin a prop de Breisach am Rheim on fou enterrat amb grans honors militars. Tenia 61 anys.

Pere Joan Barceló, el Carrasclet fou un heroi de gran projecció internacional que, com milers d’exiliats catalans, morí lluny del seu país lluitant fins a la fi dels seus dies per recuperar les llibertats de Catalunya. Malgrat que alguns el volgueren fer passar per bandoler i altres, fins i tot, volgueren amagar directament la seva història, Carrasclet representarà per sempre la voluntat obstinada dels ciutadans de Catalunya de recuperar la dignitat com a poble sobirà que mai no ha deixat de reclamar per diferents vies, al llarg dels últims 300 anys, la recuperació de les llibertats usurpades el fatídic 11 de setembre de 1714.

setge de Barcelona, setembre de 1714
Setge de Barcelona, setembre de 1714

Article publicat originalment a la Xusquipèdia.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail