BRINDIS (1885)

Poema de juny de 1885 escrit pel metge i poeta Ramon Enric Bassegoda i Amigó, on es transmet el sentiment de germanor amb els pobles oprimits de l’època. Se solia entonar al final dels àpats.

 

BRINDIS

A vostra taula vinc a alçar una copa,

oh bons amics!, si lloc m’hi voleu fer,

a honor dels pobles oprimits d’Europa

i de quants porten jou d’esclau també.

 

Polònia! Va per tu, la pàtria noble,

en la desgràcia, la nació més gran;

per tos patíbuls, que pujava el poble

com escala d’honor al cel mirant;

per tes verges, tos màrtirs i patriotes

caient com bons en lo combat de mort,

o arrossegats a les regions remotes

de la Sibèria per més trista sort;

per la terra en mala hora repartida,

feta a les sorts per lladres coronats.

Per Varsòvia, la víctima escollida,

per tots quants ella ha vist sacrificats.

 

Per Irlanda també, que, trista hereva

de la misèria, son camí va fent;

per als seus fills reconquerint la gleva,

aquí aixecant-se, més enllà caient.

Per aquell Parlament que ahir perdies,

últim joiell de ton tresor robat,

des d’on parlava al món en tos grans dies

amb sos accents d’amor la llibertat.

Pels qui, fills teus, en esclavatge ploren

baix les urpes del dèspota senyor;

pels qui de fam i d’enyorança es moren,

de llunyes terres en ingrat racó.

 

Per tu, Bascònia, niu d’independència

que un dia Déu penjava al Pirineu,

dels cants èuscars bressada amb la cadència

que al a farga ressonen i al conreu;

per tos congostos, on encar s’hi troben

les petjades de l’hèroe Carlemany;

pels furs aquells que mal nascuts te roben

ses males arts posant-hi per parany.

Per l’esperit que encara vivifica

aqueix poble de braus; pel sant recer

d’aquell secular roure de Guernica

que amb l’amor dels seus fills verd se manté.

 

Per Alsàcia i Lorena les franceses;

per Metz la insigne, mirall de llealtat,

la reina de les viles loreneses

profanada en son front immaculat;

per l’hermosa Estrasburg, cap de l’Àlsàcia,

la primera en combatre l’invasor,

a la França estimant en la desgràcia,

com quan cenyí el llorer del vencedor.

Per vosaltres, a un temps desposseïdes,

espiades com a lladres de camí

que al so de les patrulles avorrides

els infantons haveu de fer adormir.

Pels pobles, sens fortuna, dats un dia

per menjar vil dels gossos d’un paixà;

per tots quants lo mufí a Santa Sofia

al sabre dels geníssers senyalà.

Germans d’esclavitud, fills de Bizanci,

que amb dogals, i cadenes, i grillons,

us sobra encara alè per fer que es cansi

la simitarra dels inics saions.

Per tu, Grècia immortal, que et rebel·lares

la primera, del món fent-te admirar

i als accents de lord Byron que escoltares

ta independència et vas saber guanyar.

 

I ara vaja per tu, pàtria volguda:

la copa que ara aixeco és lo meu cor.

Per tu, ahir respectada i fins temuda,

i dels vençuts avui sofrint la sort,

per ta llengua, cent voltes escarnida;

per tos furs, que cremava Felip quint,

ta senyera llençada i perseguida,

ton dret i consuetuds que es van morint;

per ta corona, en lo combat perduda

del fort contra del bo; pel gran moment

en què dels vexats pobles en ajuda

Déu se mostri amb terrible continent.

 

A alçar la copa vinc a vostra taula,

ho bons companys, per una idea units.

La llibertat fulmina ma paraula.

A la salut dels pobles oprimits!

 

Carles Solà, col·laborador de VIBRANT

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail