A totes les noies antifeixistes

Aquest no és el títol d’un article sobre l’actualitat. Ben bé podria passar per una crida a les dones pels moments que estem visquem a hores d’ara en retallades de drets, propagandes de restabliment a un ordre arcaic i retrògrad de fa dècades en submissió a unes polítiques dretanes i dictatorials i fins i tot podria ser la crida per preservar la nostra dignitat com a dones, catalanes i republicanes. El cas és que aquest títol no és del 2019, aquest títol correspon a un article escrit el 20 de setembre del 1936 i signat per la Secretaria Femenina de la J.S.U. i publicat pel seminari “Juliol”:

 

A totes les noies antifeixistes.

Noies de Catalunya. Joves antifeixistes, Companyes. En aquests dies d’inquietud que vivim, quan el feixisme s’escampi en un esforç últim per implantar la seva odiosa dictadura i aixafar totes les ànsies de superació de la classe treballadora, és quan es far més necessària la nostra cooperació en la lluita.

Les noies senten igual que els nostres companys, desigs de contribuir a la derrota de l’enemic. No són poques les que sortiren cap el front, arribaren decidides i valentes fins a les avançadetes, disposades a sacrificar la seva joventut, decidides a donar la seva sang i la seva vida en pro de la llibertat. I a la Creu Roja hi veiem enquadrades un bon nombre de les nostres millors companyes. però no cal que totes nosaltres anem a la línia de foc;el nostre lloc també és a la reraguarda. Lluitem per la nostra llibertat, el nostre pa, cultura, esport, etc.., formem doncs a la rereguarda un veritable front de lluita, agrupem-nos totes i creem comitès antifeixistes. Per a totes hi ha un lloc a la lluita, cadascuna ha de treballar segons llurs aptituds!!

Companyes! Amb més entusiasme que mai en peu fins aconseguir el triomf. Visquin les noies antifeixistes!!!

Secretaria Femenina de la J.S.U.

 

Lluitadores antifeixistes, Barcelona 1936

Ja estem acostumats que la història es repeteixi, que els cicles es tanquin i s’obrin en cada moviment polític i social, però no ens podem acostumar a perdre drets fonamentals de llibertat i igualtat, no hem de permetre que les lluites per uns drets civils, les morts, les tortures i els exilis quedin, com sempre ha succeït, només per omplir fulles de diaris i fer, com jo estic fent ara, memòria d’una història que ens fa sentir ufans quan la llegim però que la perdem cada vegada que tanquem el llibre i passem a l’acceptació dels moments que vivim. Si ens sentim orgullosos per la lluita de molts i moltes catalans i catalanes anys ençà intentem doncs preservar els nostres drets. Simplement comparant i veient qui és qui en cada moment i quin paper juguen.

El següent article “La Dona i la República” és de Maria Aurèlia Capmany, en el qual, si seguim el paral·lelisme que ens ocupa podrem confirmar que no tot és nou, que com ara, el pitjor enemic de la dona és una altra dona:

Una sola cosa podem afirmar sense por a equivocar-nos; en acabar-se la guerra civil , el triomf de les forces franquistes va significar la derrota absoluta de totes les conquestes que la dona havia fet a Catalunya a través d’una lluita feminista i també a través del reformisme que els partits d’esquerra catalans havien imprimit a la tasca legislativa de la Generalitat. El retorn de la dona a la llar és el gran tema reaccionari, complement de totes les tesis feixistes, que es proposa destruir totes les conquestes de la lluita feminista. Però ens cal posar en relleu que en la mesura en què la dona a Catalunya havia assolit un status més elevat i unes reivindicacions més efectives, la pèrdua d’aquest status és més espectacular i evident.

Ja en plena guerra civil, quan els camps han quedat perfectament delimitats, Pilar Primo de Rivera recull la ideologia del germà i la concreta encara més, adaptada a les noves circumstàncies. La secció Femenina de Falange es proposa reeducar la nova dona i ho veiem en un nou article de Donya Pilar, Educación de las mujeres, resum el pla educatiu de la nova dona que diu..Teneis que daros cuenta de que las camaradas de las Secciones Femeninas hay que formarlas y enseñarles nuestra doctrina sin apartarlas para nada de la misión colosal que, como seres, tienen en la vida. El verdadero deber de las mujeres para la patria es formar familias con una base exacta de austeridad en donde se foemnte todo lo tradicional, en donde se cantesn villancicos en Navidad, alrededor de un monumento de comprensión absoluta para las mala cualidades, así pues esta educación las preparan para que sean el verdadero complemento del hombre, lo que no haremos nunca es ponerlas en competencia con ellos porque jamás llegaran a igualarlos y en cambio pierden toda la elegancia y gracia indispensable para la convivencia, ya veréis como estas mujeres, en trance de guerra, saben entregar con entera voluntad, sus novios, sus maridos, sus hijos y sus hermanos a la Patria. D’aquesta manera Donya Pilar Primo de Rivera volia destruir el projecte de dona que s’havia anant elaborant en temps de la República.

Tot aquest camí de progrés s’interromp el 1939. Un darrera l’altre tots els decrets que han sorgit de l’obra legisladora de la Generalitat de Catalunya son abolits. Des del punt de vista de costums tot col·labora per al retorn de la dona a la llar. A partir de l’Abril de 1939 tendeixen a reconstruir una imatge més femenina: faldilles acampanades, sabates topolino, cintureta cenyida, i sobre el front un tupé molt enlairat que se’n diu Arriba España.

 

Pilar Primo de Rivera

Aquest article el podríem traslladar a l’actualitat, amb altres personatges, altres crits i altres modes, però la destrucció d’un projecte femení evolucionat i progressista està començant a ser perforat pels convencionalismes i les doctrines, sempre supervisades per lleis injustes des d’on no es vol preservar els drets d’igualtat entre dones i homes, gràcies a partits polítics amb ideals autoritaris, oradors que manipulen la paraula i fets, i persones que veuen en el retrocés i submissió la comoditat i falsa estabilitat per manca d’un criteri propi.

Donya Pilar Primo de Rivera se’n va sortir, deixarem que les actuals Donyes Pilars ho tornin a intentar?…
Aquest serà el primer article d’una sèrie que l’únic que farà és donar a conèixer aquelles dones que juguen en contra de si mateixes i d’altres que lluitaran sempre per la seva terra.

 

Míriam Garcia Villa. Escriptora. Gestora i coordinació cultural

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail