El conflicte de la Franja

Omella 2004
Diario del AltoAragón, 18 de febrer de 2004

 

3
Moneda provinent del llegat templer trobada entre les runes per Miguel Foj, malgrat que diversos empleats ja han fet la tria. La moneda, juntament amb diversos ossos, els fa analitzar per l’institut anatòmic forense de Saragossa, concloent aquest en el seu estudi que “les restes pertanyen a éssers humans, homes, i amb una antiguitat entre el segle XIII i el XIV”

 

 

6
Restes mortals de tretze cavallers templers, actualment es troben tirats al costat dels enderrocs per anivellar la finca “Partida La Sardera” de Casa Batista. (Consultable a l’Ajuntament de Monzón, Jutjat d’Instrucció de Fraga, APUDEPA, Patrimoni d’Aragó, Chunta Aragonesista, PARELL, Govern d’Aragó i Audiència Provincial d’Osca)

 

9
Segons l’estudi realitzat per l’Instituto Anatómico Forense de Zaragoza: “Los huesos pertenecen a varones adultos, y tienen una datación del siglo XIII o XIV, contradiciendo el argumento de que pertenecen a muertos de la guerra civil usado por “la camarilla” para desacreditar las denuncias contra ellos”

 

7

8
Informe de la Guàrdia Civil de les restes humanes que encara es troben a l’abocador

 

Llibre de la Confraria del Corpus Christi
Llibre de registres de la Confraria del Corpus Christi del 1500 del fons documental salvat de la conspiració del 1997

 

 

 

5
Entre els documents antics que la família de Miguel Foj havia atresorat al llarg de segles, hi ha 598 cartes reials, (a la fotografía una de les cartes de Carles I). Alguns d’aquests documents antics van ser mostrats a experts d’Aragó per fer pressió, però la resposta no va ser l’esperada. Les amenaces i el xantatge van augmentar tant, que Miguel Foj va veure perillar la seva vida en diverses ocasions i, és que en molts documents, es constata que l’art que reclama Sixena és de Lleida i que les fronteres amb l’Aragó no són on han de ser. Milers i milers de documents del patrimoni de la família d’en Miguel reposen avui en dia en cambres cuirassades lluny de les grapes dels que exigien la seva destrucció, per què, com li deien, has de donar a Aragó tota la documentació o destruir-la. Fins i tot, molta correspon a la Guerra dels Segadors i el 1714, sent inèdita per als historiadors i que canviaria molt la història oficial

 

4
Una de les entrevistes fetes a Miguel, on revela que volien que els ajudés a reclamar contra Catalunya, doncs la consigna era amagar o destruir tots els documents “catalans” de la Franja o que fessin esment a la catalanitat d’aquells pobles

 

12
Veure l’article: http://historiavibrant.cat/?p=1348

 

 

1i2
A l’esquerra: Primera guia publicada l’any 1975 per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, escrita per Julio P. Arribas, explica amb detall com van anar els fets i com el Monestir de Sixena va ser incendiat el 1936 per membres dels comitès antifeixistes de la mateixa zona, i que va ser justament Durruti, vingut de Barcelona, qui va procurar protegir les malmeses pintures al veure el que havien fet els seus camarades locals. Aquesta guia va ser retirada immediatament, desapareixen de la circulació. Malgrat els esforços del govern de Madrid, hi ha qui conserva algun exemplar (veure a continuació). A la dreta: Guia publicada per Instituto de Estudios Sijenenses del mateix autor, publicada posteriorment l’any 1977, on s’omet tot el tros del saqueig de Sixena per part del Comitè Revolucionari Local (format per gent del poble) per tal d’atribuir l’atrocitat a revolucionaris rojos vinguts de Barcelona, mentida que avui encara mostra una placa a l’entrada del Monestir (veure a l’article).

 

1a guia editada al 1975_1

1a guia editada al 1975_2

1a guia editada al 1975_3

1a guia editada al 1975_4

1a guia editada al 1975_5

1a guia editada al 1975_6

1a guia editada al 1975_7

1a guia editada al 1975_8

1a guia editada al 1975_9

1a guia editada al 1975_10

1a guia editada al 1975_11

 

Text corresponent a la guia publicada per Instituto de Estudios Sijenenses del mateix autor, publicada  l’any 1977:

Guia editada al 1977_1

Guia editada al 1977_2
Veure l’article: http://historiavibrant.cat/?p=1192