La Segona República espanyola va ser profundament anticatalana

La concepció que es té de les etapes republicanes és de llibertats, de canvis, de modernització, de progrés i de tolerància. Aquesta visió és una idealització que no correspon amb els fets, una concepció esbiaixada del que va significar per als catalans l’exili del monarca borbònic. La Segona República espanyola va ser profundament anticatalana

Revolutionstaumel in der neuen Republik Spanien! Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid.Alegria popular desfermada a Barcelona amb la proclamació de la República

La Segona República espanyola va ser rebuda amb entusiasme i esperança dins dels Països Catalans; aparentava un nou impuls regenerador de la societat a tota Espanya, en sintonia amb els anhels progressistes i federalistes de gran part de la societat, el restabliment de la nostra normalitat cultural. Res més lluny, els fets van demostrar que els governs de la nova República espanyola (1931 a 1939) van ser tan carpetovetònics i anticatalans com les monarquies borbòniques i les dictadures anteriors

Malgrat el suport explícit dels catalans al nou règim constitucional espanyol i la participació activa a les seves institucions, la repressió i les prohibicions amb les quals ens ho agraïren van ser salvatges; fins al punt d’arribar a afeblir les seves possibilitats de victòria en la guerra contra el feixisme a causa de prioritzar, cegament, l’aniquilació de les aspiracions catalanes. L’horrible dictadura posterior del general Franco va ser, en part, conseqüència d’aquesta actitud, fins ara, mig oblidada o amagada.

Aquí en teniu,  com a prova, un petit recull:

1931 – Veto a l’Estat Federal Català i proposta Autonòmica

L’Estatut de Núria, ratificat en referèndum amb una majoria aclaparadora del 95% dels electors, és retallat brutal i descaradament pel govern espanyol. La República espanyola, de federalista res de res. La retallada va anar acompanyada d’una campanya mediàtica anti-catalana i d’amenaces. Us sona?

estatutL’Estatut fou atacat i calumniat durament des del primer moment.

1932 – Marginació a l’Escola pública i educació catalanes

Després del parèntesi forçós de la dictadura totalitària de Primo de Rivera, la recuperació i normalització de la cultura i la llengüa es va rependre arreu dels Països Catalans. Les autoritats al nostre país, generalment catalanistes, van treballar per aquests objectius amb delit. A la resta del territori de parla catalana, es produí la represa de la normalització cultura i lingüística, recolzada i impulsada per intel·lectuals, associacions i entitats, com Palestra, de caràcter marcadament pancatalanista.

L’escola publica havia de ser un dels avenços més importants de la República espanyola, universal, gratuïta, laica i lliure, però no va ser del tot així. El govern espanyol imposa a Catalunya una doble xarxa educativa, l’estatal i la de la Generalitat, a la que es nega cap partida econòmica, mantenint el dret exclusiu a l’estat espanyol d’expedir els títols acadèmics i la inspecció d’ensenyament.

1933 – El Tribunal Constitucional veta lleis aprovades pel parlament català

La coalició del Partido Republicano Radical amb la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) guanya les eleccions generals de 1933 amb un ampli desplegament propagandístic. El nou govern fa un ús polític del Tribunal de Garantías Constitucionales (l’actual Tribunal Constitucional), prohibint les lleis que s’aproven al Parlament de Catalunya. Lleis conciliadores com la Llei de Contractes de conreu, que regulava l’arrendament agrícola i millorava la situació dels arrendataris, entre d’altres, són tombades autoritàriament. Diu Wilde que la història no es repeteix, però rima. Creixen la inestabilitat social i les revoltes obreres.

1934 – Supressió de l’Estatut d’autonomia i empresonament dels membres de govern Catalans, inclòs el president Companys (Fets d’octubre)

El context internacional l’any 1934 és crític, els nous estats totalitaris s’estenen per tot el Vell Continent. La societat es polaritza. La situació a Catalunya és insostenible, ofegada econòmicament i interferida legislativament. L’entrada de la CEDA al govern és interpretada com l’inici de la instauració d’un règim feixista per molts sectors de la població. En el transcurs d’una vaga general estesa a tota la península, els moviments obrers reclamen més protagonisme, armes i solucions dràstiques. En un context de tensió i de resposta al canvi de govern, el president Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola:

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica”

repubklica1bmpEl Govern a la presó i soldats a l’actual parada de Metro de Jaume I

Com ja sabeu, el govern espanyol amb l’ajuda de l’exèrcit suspèn l’autonomia, empresona a tots els membres del govern de Catalunya i de molts ajuntaments, i exerceix la repressió cultural i política que tantes ganes venia acumulant des de la pretesa “restauració” de la Generalitat.

1936 – El nou govern d’esquerres de la República espanyola, amb suport de forces catalanistes restitueix les institucions catalanes i amnistia als presos polítics.

La por a perdre el control del carrer, fa que el nou govern republicà restitueixi la Generalitat i decreti l’amnistia dels polítics catalans.

1937 –En plena Guerra Civil

Existeixen documents que demostren com el govern de la República espanyola interfereix inadequadament en els serveis d’ordre públic catalans. Malgrat les reiterades protestes de la Generalitat, el ministre de defensa, Indalecio Prieto (del PSOE), es nega a dotar a Catalunya de mitjans de defensa antiaèria i posa tot tipus d’obstacles al desenvolupament de la imprescindible indústria de guerra, per a desesperació del nostre president, Lluís Companys. En aquest enllaç trobareu els documents que ho proven.

1938 -Parlar en català per telèfon va ser perseguit durant la II República

Documents recuperats, coneguts com a Papers d’Àvila, demostren que membres del servei de censura de la Compañía Telefónica obligaven a parlar en castellà, i que davant de la denúncia del ministre de Treball i Assistència Social, Jaume Aiguadé (d’ERC), qualificant aquest atac contra la nostra llengua com “anticonstitucional, antiestatutari i més pròxim a Franco que a nosaltres”, el govern republicà tan sols es va limitar a admetre els fets denunciats.

repubklica3Carta de protesta de Jaume Aiguadé al president de la Repúblic
a, Juan Negrín

La guerra civil espanyola resulta ser el pretext perfecte del govern espanyol per provar de treure poder a la Generalitat tot exercint la seva llei unificadora, i poc federal, a tota la península, provocant a la vegada nous conflictes armats i divisions dins del conflicte principal contra el feixisme. Com diria aquell, “manda güevos”

“El que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.” Josep Pla

En cas que aquest article no us hagi semblat prou, sapigueu que encara tenim més teca, ben aviat publicarem un altre interessant article dedicat a redescobrir una etapa, potser un xic idealitzada.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail