Les Vespres Sicilianes: Quan Sicília fou domini del comte de Barcelona

Un grup de pagesos armats s’aturen enmig de la foscor i l’estretor d’un carrer de Palerm. Miren a banda i banda. Res. Foscor. Un d’ells, amb els ulls mig aclucats, observa en la llunyania un home que fuig mirant enrere, enganxat a les poques pertinences que ha pogut arreplegar. Som a l’any de Nostre Senyor de 1282. La revolta ha començat i el poble sicilià, eternament governat per estrangers, crida amb ràbia mentre persegueix fins l’últim dels ocupants francesos del rei Carles I d’Anjou. El monarca té el control de l’illa des de l’any 1266 i compta amb el suport del Papa, que també és francès.

pereelgran

Miniatura de l’estol català navegant cap a Sicília que es conserva a l’Arxiu Vaticà

La turba s’ha format per l’enèsim abús dels soldats francesos, que violen a les dones sicilianes i maltracten als homes humiliant els habitants de l’illa. El rei ha substituït la noblesa siciliana i ha portat funcionaris francesos que no coneixen la llengua del poble. La gota final ha fet vessar el got de la fúria contra l’invasor. Els sicilians s’organitzen en comunes i procedeixen a assassinar indiscriminadament tots els francesos de l’illa. Abans de passar-los per les armes els fan dir una paraula siciliana, Cicero, impossible de pronunciar pels colons francesos, separant d’aquesta cruel manera autòctons d’estrangers.

vespressicilianes1

Les Vespres Sicilianes de Francesco Hayez (1846)

Mentrestant, a Barcelona, Pere el Gran, amb el suport econòmic de l’emperador Miquel VIII Paleòleg, prepara la invasió després de rebre una petició del poble sicilià. Molts nobles i comerciants originaris de l’illa es troben exiliats a Barcelona, fet que condicionarà la decisió del rei. El 30 d’agost del mateix any, cinc mesos exactes després de que s’iniciés la revolta, els almogàvers entren a Tràpani i aixequen el setge de Messina per acabar entrant a Palerm el 4 de setembre. Pocs dies més tard l’estol dels Anjou s’enfonsa vençut a les entranyes del mediterrani. Les illes de Malta i Gozzo no triguen en caure en mans catalanes.

A causa de l’aixecament, es produirà la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el regne de Sicília peninsular o regne de Nàpols, sota domini dels Anjou, i el regne de Sicília insular, sota domini del comte de Barcelona. La intervenció marca l’inici de la presència catalana a l’illa, però les conseqüències serien negatives, doncs el Papa i França no perdonarien l’agressió, que tindria una resposta l’any següent amb la Guerra de Sicília i la Croada contra la Corona d’Aragó.

banderavespres1

L’ensenya del Regne de Sicília amb les quatre barres

Encara avui podem trobar el vell record de la presència catalana a l’illa en formes diverses com ara en les quatre barres que té l’ensenya de l’illa, la presència de paraules originàries del català en el lèxic sicilià o bé en alguns topònims i cognoms, a més d’edificis, carrers i costums.

Imatge destacada extreta del còmic “Trilogia Medieval” ( Edicions, 2006) d’Oriol Garcia i Quera.CIM

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail