Consolats de Mar, l’estructura d’estat d’una Catalunya rica i plena (Part I)

 

La Corona catalana-aragonesa fou la potència comercial més brillant que el món mai ha conegut. Va haver-hi un temps en què la influència dels catalans era tan gran, que el model de gestió, de tarannà humanístic, promogut des del Principat va servir de referent per a la resta de les economies europees. Arreu es va conèixer la nostra manera de fer com “a la catalana”.
Els Consolats de Mar, des de el segle XIII, van ser l’estructura d’estat indispensable per estendre la nostra manera d’entendre la vida.

A Catalunya arribava una gran quantitat de productes encara desconeguts a la resta d’Europa

La cartografia catalana era la més avançada del moment i els nostres mariners, gràcies als mapes Portolans, eren els que tenien el coneixement més detallat de tots els ports del Mediterrani. El prestigi dels armadors i mercaders catalans arribà fins al punt que a molts dels principals ports del Mediterrani els rebien amb els braços oberts. Aquests, van trobar moltes facilitats per instal·lar-se, i formaren colònies, fins i tot afavorits amb privilegis de lliure comerç en diferents estats.  Com els que l’emperador Andrònic II va concedir-los el 1290, específicament, “… a tots els habitants de Barcelona, Aragó, Catalunya, Mallorca, València, Tortosa i de les terres del rei d’Aragó i de Sicília”, a tot l’imperi Bizantí, per posar un cas. Abans ja gaudien de protecció a Egipte, Tunis, Sevilla, etc.

Allà on s’establiren aquests comerciants es posà en marxa un Consolat de Mar, on un representant nomenat pel rei o el consell de la ciutat de Barcelona, defensava els seus interessos davant les autoritats locals, amb el nom de “Cònsol dels catalans” i amb jurisdicció sobre tots els súbdits de la Corona catalana-aragonesa.  Els cònsols, gaudien d’immunitat diplomàtica i també s’encarregaven de regular les activitats d’armadors, comerciants i navegants de les naus catalanes que es movien dins i fora de les aigües territorials de la Corona i administraven justícia en els conflictes entre els mateixos catalans. Sota l’autoritat dels cònsols es va desenvolupar el dret marítim català.

 b12cef7b-fbe9-48dd-80df-ee8ad3f70f9d

El Consolats de Mar, la gran estructura d’Estat

Els Consolats de Mar tenien la seu en un alfòndec, una construcció al voltant d’un pati on es pogués maniobrar amb les mercaderies i un mur de protecció, on els mercaders podien desenvolupar les seves activitats amb garanties, sota la tutela del cònsol. L’alfòndec tenia la condició de zona extraterritorial (com una ambaixada) i, per tant, a dins no hi eren vigents les lleis pròpies del país, el cònsol era el màxim responsable. Era al mateix temps hostal i magatzem, els mercaders també s’hi podien allotjar, i llogar-hi una botiga o un obrador, disposaven de forn, taverna, banys i capella. Als països islàmics, podia comptar amb cementiri propi i a vegades bordell per evitar que els cristians tinguessin contactes amb les dones musulmanes. A part del cònsol, hi residien alguns capellans i un notari que facilitava les transaccions dels mercaders i expedia documents de tot tipus, fins i tot redactava testaments si calia, i s’ocupava de l’escrivania del consolat i de la documentació lligada a l’actuació processal del cònsol, que era jutge interventor en tots els problemes relacionats amb els catalans en les ciutats d’acollida.

 

Els Consolats, que podien arribar a ser tan grans com un barri sencer, generaven tan bons ingressos, pels drets d’emmagatzematge, la taxa sobre les mercaderies, els drets de l’aplicació de justícia i altres impostos, que el càrrec de cònsol fou molt ambicionat entre els membres de les classes burgeses de tota la Confederació, com ja us podeu imaginar.

Aquesta estructura d’estat, fonamental per mantenir durant segles les rutes comercials, tan marítimes com d’interior, va evolucionar brillantment amb les necessitats i circumstàncies que els temps i l’experiència demanaven. Des dels Consolats de Mar també s’impulsaren tasques de formació i suport a l’art.

 A més dels ports d’Orient, del Nord d’Àfrica, de quasi totes les illes del Mediterrani i de la península Itàlica, moltes altres ciutats poden avui dia mostrar amb orgull que van gaudir en el seu dia d’un Consolat de Mar català, com a Bruges, on es va aplicar també el Codi de dret marítim català. Molts d’aquests edificis són considerats en l’actualitat icones turístiques. En algunes ciutats, com Barcelona, es van instal·lar en la Llotja de Mar, on l’empremta d’aquest gran imperi es ben palesa.

Ja sabeu com es va acabar tot, no cal que us ho expliquem, només una data: 11 de setembre de 1714.

Però, la història continua, no us perdeu el nostre proper article si voleu conèixer els Consolats del futur

 

Autor: Jesús Lloria, col·laborador de Vibrant

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail