1640-2017. El comte-duc d’Olivares. El comte de Santa Coloma i lo Margarit

Al “Estado” de Castilla, del 1624-1626 ençà (“Gran Memoria” del Duc d’Olivares adreçada a l’infantó Felip IV) , sempre li ha interessat més imposar la “Unión de armas” -155- que la seducció de la Gran Catalunya. Al llavors Felip IV, ni ara Felip VI –numerals de Castella- els interessava perdre la seva hegemonia a Europa (Flandes inclós). Els calia involucrar Catalunya, titular del deute públic espanyol, llavors i ara, en la seva guerra amb Europa. L’Espanya endeutada imposà greus pressions a Catalunya tant en terços, com fiscals, amb l’objectiu de “…reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia”.

 Per a aconseguir-ho va emprar tres estratègies, que encara perduren:

Casar noblesa i oligarquia catalana amb castellana, per barrejar títols i agendes, ordint, ja del 1412 ençà, tota una trama per, esgotada la línia successòria catalana, introduir, amb la complicitat del Papa Lluna, i amb altres maquiavèl·liques actuacions, la imposició a Catalunya d’un primer rei castellà, un Trastàmara. La intenció, clara, era de castellanitzar la corona catalano-aragonesa produint-se, a partir de llavors, repetits conflictes entre el Dret Públic català que s’impartia amb “equitat i justícia” i les lleis de Castella “Un rey, una ley” i “Que es la ley, lo que manda el rey”, rei que atorgava nous títols nobiliaris a catalans, per atraure’ls a la causa. Ara, incentivant el canvi d’adreça fiscal-social d’empreses catalanes a terres de Castella. Recordem allò atribuït a en Gandi: les empreses que marxen, no havien estat mai nostres, només eren aquí en benefici propi, aprofitant-se del nostre bon fer. Bon vent. El seu objectiu, centralitzar-ho tot. S’apleguen a la capital periodistes, opinadors i opinaires interessats, cobrant d’editorials i de televisions/ràdios, –alguns- amb premsa virulent, i a la llotja del Bernabeu. Aquí es fundà el PP per manar allà. Aquí s’invertí i nasqué C’s, per la mateixa causa. El lerrouxisme destruí el PSC absorbit pel PSOE, ara sense base obrera, només amb barons i comtes-duc. Ai Comuns!

Hostatjament de tropes al Principat llavors, més endavant, migracions que fugien de la transhumàntica fam, trobant aquí oportunitats i, vés per on, aquells mal nomenats xarnegos, son ara, alguns, independentistes. “Uno és de donde pace, no de donde nace”,“A donde fueres haz lo que vieres” “De bien nacidos és ser agradecidos”. La idea original del comte-duc fou envair-nos amb la mala gent que composaven aquelles tropes farcides de mercenaris, bandolers, delinqüents i pobra gent afamada, sense altra sortida que formar part d’uns manats escamots de càstig. Escamots com els que ara hem rebut pel 1-O. Amb l’excusa, llavors, de combatre a França, i, ara, d’impedir urnes i vots democràtics, hostatjant policies en vaixells o bé en hotels de fora temporada. No s’adona la Guardia Civil i la Policia Nacional que ells son poble, com nosaltres, i el que fan, va contra els seus propis drets? No val allò de l’obediència deguda. “La llei (Constitución Española) no és el Dret, sinó que, en tot cas, la llei hauria de ser una assenyada expressió del Dret”. Antiga sentència encara vigent.

Resultat d'imatges de guerra dels trenta anysLa Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

 

El tercer objectiu del llavors favorit i manipulador del monàrquic “Gobierno”, el comte-duc, fou que, amb qualsevol excusa, “… y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente (a presó)…como por nueva conquista, asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla…” (Cánovas del Castillo). I vet aquí que, ara, del setembre passat ençà, en diuen “tumultuàries” en el sentit penal, a les manifestacions dels Onzes de Setembre, a la presència de gent pacífica davant les nostres institucions vindicant allò que empara el Tractat de la Unió, la Declaració de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals dels Ciutadans de la Unió Europea: votar com a exercici suprem del Dret a decidir, de la llibertat d’expressió, de reunió i altres. La Unió Europea té cataractes, sordeja. “Els Estats no tenen socis, tenen interessos”. Objectiu dels articles 2, 8, i 155 de la Constitución Española, anorrear-nos, recordant al comte-duc, per a poder enquibir els nostres actes com a falsos delictes de sedició o rebel·lió o qualsevol altre que s’inventin, en un obsolet tipus penal del Segle XIX, fent-ho ara en ple Segle XXI -en el qual les guerres son soterrades, informàtiques, mediàtiques o digitals-, com s’ha demostrat en el reportatge “Les clavegueres de l’Estat”, empresonant lliurepensadors i segurament polítics electes, per defensar les seves idees i les col·lectives que cerquen de poder comptar els Si’s i els No’s, però no ens ho deixen fer, i ens apallissen per fer-ho. Objectiu, devaluar la nostra autonomia a província. “Mando, ordeno y que se haga pronto

 

França, més astuta, havia signat la pau amb Felip II de Castella el 1598, renunciant aquesta a Flandes i no fou fins el 1635 quan es va implicar en el conflicte de la Guerra dels 30 anys –xoc de religions- que, astutament i planificada, afectaren directament a Catalunya. Després de la caiguda de Salses, Catalunya reaccionà. Reconquerírem Salses i el territori, gracies a la actuació de la Diputació del General (Oliana hi envià més de cent efectius, morint-hi Gabriel Vilana-Perles). El 1639, a Cotlliure l’exèrcit català s’enfrontà al castellà. Guanyàrem. Dos Nacions, dos Estats, dos formes de ser i fer enfrontades. Com ara. Destacaren Francesc de Tamarit i el conseller en cap, Lluís Joan de Calders. Finalment els francesos rendiren Salses el 6 de gener de 1640.

Per acabar amb tant d’hostatgaments, Pau Claris, el 1641, proclamà la Primera República Catalana. Va ser enverinat. La República va ser de curta volada, en no estar llavors la societat civil organitzada com ho està ara. Altra traïdoria, el Tractat dels Pirineus, 1659, pel que, un rei de Castella, va regalar la Catalunya Nord als francesos d’esquenes al poble que, tot i això, es regí fins 1705 i 1714, per les lleis i costums catalanes. Al meu entendre, pel Tractat de Nimega de 1678 i el de Rijswijt, del 20 de setembre del 1697, Catalunya recuperava tots els seus territoris.

 

Imatge relacionadaPau Claris (1581-1641)

Res ha canviat, doncs. Som on érem. Nomes ens cal identificar els substituts d’aquells favorits de la Cort, ara “Cortes“, dominades per partits corruptes, no il·legalitats encara, ja que qui ho ha de fer, forma part, en una forma o altra, directament o indirecta, amb parents o cosins, del punt primer de l’estratègia d’Olivares. Aquell virrei, comte de Santa Coloma, ho és ara la “Delegación de Gobierno”? Potser ho vol ser cap baró del PSOE que temps enllà raierjava? Aspira a ser-ho, un mai arribat a noble, un sempre aspirant a “ministro”, fill d’aquella Franja que fou i es nostra, administrativament adjudicada a altri el 1835-1838?

Per acabar amb tanta hostilitat i assetjament d’institucions nostres, devaluat a res el nostre Estatut del 2006, amb persecucions econòmiques, socials judicials i policials, i ara, amb el 155, del nostre Conseller en Cap només n’esperem el “Prínceps Namque” vist que la host està activada i preparada per entomar els costos de la Proclamació efectiva de la República Catalana, que el nostre president, en la seva anada al “Senado” els lliurarà en mà, ja activada.

Si ho fem, el comte-duc haurà fracassat definitivament. Sense humiliar a ningú, guanyarem la Pau i Treva i, com preveu l’article 61 de la Proposta de Constitució de Constituïm, la Catalunya republicana imposarà el seu seny i rauxa, en una UE, post-Brexit, que avança vers l’Europa de les Nacions en la qual les Euroregions la reestructuraran de bell nou, per molt que els vells Estats-socis, creditors del deute espanyol, neguin el reconeixement d’una Catalunya ixent que impulsarà aires de modernitat, creativitat i benestar social al vell continent en fase de jubilació.

 

Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat, membre de JxI-ANC i de Constituïm

Imatge destacada: Gaspar de Guzmán y Pimentel, el comte-duc Olivares (1587-1645)

 

Per recuperar la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra història fes-te SOCI de VIBRANT

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail